Les cases de l'Onyar: ànima de Girona
Una de les visions més tradicionals de la ciutat.
Monapart Girona us convida a un passeig retrospectiu, des del s. XV a l'actualitat, per la cara més reconeguda (i fotografiada!) de Girona: les cases de l'Onyar.
A Girona tenim la sort de comptar, entre altres encants, amb un conjunt arquitectònic que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: les cases de l'Onyar.
No crec que hi hagi ningú que pensi a Girona i no li vingui al cap la imatge icònica de les cases de colors sobre el riu Onyar.
Ens passaríem hores mirant des d´una banda del riu a l´altra, observant que cada casa és diferent però que, precisament, el que els uneix és la diversitat de colors de les seves façanes. Aquesta paleta de colors, tot i que pot semblar aleatòria, va ser ben estudiada per un parell d'artistes de la ciutat.
Una mica d'història de Girona…
Al segle XV, al carrer Argenteria (la coneguda Rambla) no hi havia cases i el nivell de circulació era de més de 4 metres per sota el nivell actual. Les primeres cases que s'hi van començar a construir eren dels pescadors, que es trobaven a prop de la muralla, a tocar del riu. La muralla medieval es va construir sobre el sorral del riu al segle XIV. Al segle XVI es van començar a construir les primeres cases sobre la muralla i aquesta va quedant integrada al seu interior. De manera espontània i continuada, van apareixent edificis a la banda oest de la Rambla, construïts com a reedificacions de les antigues construccions sobre la muralla, bàsicament realitzades durant el segle passat. Van creixent en alçada i incorporant volats, sobretot des del segle XIX, que van donar com a resultat un conjunt força divers. Abans d'enderrocar les muralles, la zona era considerada de les més degradades.
L'any 1982, el pla de la Generalitat per renovar els nuclis antics de Catalunya situà la ciutat de Girona en un lloc preferent, i això permetrà fer la històrica actuació de les façanes del riu, referent l'estructura de les cases i repintant-ne totes les façanes, recuperant, alhora, els colors originals. La intervenció no va ser només superficial, sinó que es va realitzar en els volums que es trobaven amuntegats, amb teulats d'uralita, coberts de fusta, safareigs, comuns, galeries, totes amb carències higièniques, estructurals, de confort…
Els arquitectes gironins Josep Fuses i Joan Maria Viader van ser els encarregats de dirigir la rehabilitació, mentre que els artistes Enric Ansesa i Jaume Faixó faran el treball que definirà l'ordenació cromàtica de les cases a través de la carta de colors del Barri Vell. L'any 2010, les façanes de les cases del sector del Pont de Sant Agustí van ser rehabilitades, intervinent sobre coberts, façanes del riu -modificant-ne lleugerament el color original-, i millorant els serveis higiènics.
Les façanes són els elements interessants que mostren l'evolució d'aquestes cases, que presenten diferents volums que es van construir volant sobre el riu, de crugies estretes que no segueixen la mateixa alineació. Les obertures són de mida i forma diversa, tot i que hi predominen els horitzontals i el buit sobre el ple, amb uns muntants cada 70 o 80 cm, tancaments de fusta i vidre, i persians enrotllables.
L'estudi dels colors va partir dels existents a les cases del riu i del Barri Vell en general, que es van sintetitzar en 32 colors, derivats bàsicament de les terres naturals. Aquests també són colors que es poden observar a pobles de l'entorn de Girona. Com que no existia al mercat una carta de colors comercial que s'adaptés a l'estudiada, i davant la impossibilitat d'utilitzar tècniques tradicionals (pintura a la cua) amb poca garantia de conservació, s'optà per fabricar una carta de colors pròpia, amb pintures acríliques d'una resistència a la intempèrie més elevada.
Els colors que defineixen la paleta cromàtica per a les façanes tenen noms tan bonics com: Roig Anglès, Terra de Camp, Terra d´Itàlia, Rosat de l´Albera, Ocre Tallat, Terra d´Escudella fosc, Ocre de Silla, Ocre de Fang, Terra d´Escudella clar, Blanc Vell, Gris de Boira, Ocre de Sac, Verd de Llècol, Cendra, Cendra d´Església, Verd Puzzuoli, Ocre Indi, Havana Fosc, Verd Cadaqués, Verd d´Ombra, Verd d´Alzina, Blau Neutre, Blau Vell, Verd de Crom fosc, Gris de Payne, Terrós de Van Dick, Verd de Cacera, Oliva Profund…
Una de les cases més destacades de l'Onyar, i l'única que és oberta al públic, és la Casa Masó, natal de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí. Situada al número 29 del carrer Ballesteries, és una de les obres més importants de la seva arquitectura i es converteix en un símbol del Noucentisme a Girona. És el resultat de la unió de quatre cases que va adquirint la família entre el segle XIX i principis del XX. Per la fachada de l'Onyar s'identifica pel color blanc, que destaca sobre la resta. La casa s'ha conservat amb el mobiliari i la decoració de l'època noucentista, i ofereix unes vistes inèdites de la ciutat. Visita molt recomanable!
La vista de les fachadas des de qualsevol dels ponts és molt interessant, perquè canvia la intensitat dels seus colors en funció del sol: a la matí s'il·luminen les cases de la banda oest del riu, que passen a l'ombra quan a la tarda toca el sol de ple a l'altra banda. capdamunt d'elles i per damunt la boira, treien el cap el campanar de Sant Fèlix i la catedral.
Gràcies a la recuperació del Barri Vell com a centre de l'activitat comercial i turística, la imatge de les façanes de colors s'ha consolidat a tot arreu com un dels atractius més coneguts de la capital gironina. S'han convertit a la cara publicitària de la ciutat. De fet, segur que no trobaríem cap dia a l'any -per fosc, trist, i gris que sigui- que no hi hagi algú fent la foto des d'algun pont!
