Entrevista a Jacobo Armero i les seves memòries com a agent immobiliari
La crisi econòmica el va obligar a reinventar-se el 2007.
D'arquitecte va passar a ser agent immobiliari. I després de sis anys en aquest ofici, Jacobo Armero ha plasmat en unes memòries novel·lades (Històries d'un agent immobiliari, publicades per Lumen) com va fer aquest canvi vital i com és la seva vida en el dia a dia.
És un apassionat de Madrid, ciutat sobre la qual porta anys escrivint una secció titulada «Arquitectura i ciutat» primer al suplement Metrópoli d'El Mundo ia El País després.
Es defineix a si mateix com un mediador social i explica, entre altres interioritats, la importància d'exercir com a psicòleg i d'entendre que una immobiliària no treballa amb vivendes, sinó amb persones. Potser això expliqui que hagi estat guardonat amb els premis RE/MAX Club 100% 2014, 2015, 2016 i 2018 i RE/MAX Platino 2017 per la seva tasca immobiliària.
A continuació, reprodueixo l'entrevista que he fet recentment:
José Luis Echeverría (JL)_ Família, clients, Madrid, feina, menjar, arquitectura… La teva novel·la, prenent un símil immobiliari, planeja sobre moltes parcel·les, però no es posa amb determinació en cap. Has escrit el llibre que t'imaginaves?
Jacobo Armero (JA)_ Mai vaig imaginar cap llibre. Et poses a escriure sense saber on vols arribar. Es tracta d'un viatge, una exploració, no elaborar un discurs premeditat.
El que sempre m'ha interessat en escriure és barrejar-ho tot, tocar molts temes diferents, perquè la vida és així, i allò que m'interessa reflectir per sobre de tot és vida. Vida d'una família, d'una ciutat, d'uns clients, dels bars… i la vida mai no és monotemàtica. Al llarg de cadascun dels nostres dies ens passa de tot pel cap. Aquesta idea sí que en tenia. Barrejar, filar, teixir, anar esculpint un paisatge divers en cado un dels capítols del llibre, però sense un guió establert.
(JL)_ Defineix l'agent immobiliari com “un mediador que serveix per canalitzar un canvi” (Tant de bo la definició fos meva!). Aquesta definició tan “tècnica” contrasta amb la intimitat que revelen algunes històries de clients. És perquè aquest és un negoci de persones o perquè, en realitat, ets un escriptor disfressat d'agent immobiliari?
(JA)_ Em va preguntar un periodista fa poc una cosa que m'ha fet pensar sobre això. Em deia que li feia la sensació que jo havia estat un intrús al món de l'arquitectura, un intrús al món de l'edició, ara al de la intermediació immobiliària, i em preguntava si no em sentia ara també un intrús al món de la literatura. I la veritat és que és he de dir que sí, que de sobte tinc la sensació de ser un intrús a tot arreu. Mai no m'he considerat arquitecte ni editor malgrat haver exercit aquestes professions, i tampoc ara agent immobiliari ni escriptor, la veritat. La veritat és que mai no m'he considerat. És una mena de rebel·lia, de resistència a la classificació. Torno una mica a la pregunta anterior. No vull deixar d'asseure'm a escriure després d'haver fet una visita de captació o amb un comprador, crec que em dóna una perspectiva diferent, i sobretot m'ofereix molta llibertat, perquè no està especialitzat en res, que al final és el que més m'interessa.
(JL)_ En diversos moments apareixes incòmode a la teva pell d'agent, particularment en relació a la ideologia de l'èxit tan present en aquest sector a través de la formació o el coaching, per exemple. És cosa teva o penses que el sector immobiliari està obsessionat amb lèxit?
(JA)_ Deu ser cosa meva. La ideologia de l'èxit, com dius, no m'agrada res, però és la que ven. En realitat, la meva història és la d'un fracàs estrepitós interpretat amb optimisme, sense lamentacions de cap mena: un arquitecte que no es pot guanyar la vida amb la seva feina s'ha de reconvertir en agent immobiliari, una cosa molt menys glamurosa. D'altra banda, l'obsessió per l'èxit no és present únicament al sector immobiliari, és generalitzat.
(JL)_ El sector immobiliari ha estat utilitzat en alguna ocasió per criticar obertament el capitalisme i la cultura de l'èxit. Estic pensant en la pel·lícula Glengarry Glen Ross (Wilson Mamet) ━traduïda a Espanya com a “Èxit a qualsevol preu” (¡!)━, on l'agent guanyador en vendes s'emporta un cotxe, el segon un set de ganivets de carn i els altres… són acomiadats. Creus que parodia la realitat d'avui a moltes agències?
(JA)_ Gairebé m'agrada més com a referència La Foguera de les vanitats, la novel·la de Tom Wolfe. Vivim apressats per l'obligació de tenir èxit, de ser feliços… i l'agent immobiliari n'és un cas més. Trobo a faltar, en general, la discreció, aquesta virtut tan quixotesca que està avui dia desapareguda. M'interessa molt més. La fanfarroneria de l'exitós no m'interessa res; el perfil baix del discret em sedueix irremeiablement.
(JL)_ Aquest sentiment ambivalent d'acceptació i disconformitat apareix també en la teva relació amb Iván, el teu broker, amb qui sembla haver-hi una relació simultània d'admiració i estranyesa o com si Jacobo representés el negatiu d'Iván…
(JA)_ És una persona molt diferent de mi, però amb qui he construït una relació molt sincera, basada en uns valors i una manera de veure el món comú. Compartim allò important: honradesa, perseverança, transparència… Per mi és una satisfacció relacionar-me amb persones molt diferents, d'ideologies, perfils o classes diverses. M'interessa l'aprenentatge de saber estar a tot tipus de llocs i situacions, i amb tota mena de gent. D'això el meu pare en deia elegància. Procuro tendir-hi, en el sentit de saber triar amb qui comparteixes la teva vida, en aquest cas.
(JL)_ També hi ha el fet de passar de ser arquitecte i editor ━ambdues, professions elitistes━ a pertànyer a un sector que no requereix graduat escolar, però que exigeix “molt carrer”. Com vas viure aquest canvi?
(JA)_ Em va costar molt adaptar-me. El més important és intentar oblidar-te del que puguin pensar els altres.
(JL)_ Fernando García-Erviti i tu a Madrid o Jorge Campreciós i Maribel Martínez a Barcelona són alguns exemples d'arquitectes que han deixat empremta en aquest sector per les seves aportacions, influència o resultats en vendes. Creieu que l'immo necessita més professionals de l'arquitectura?
(JA)_ Jo crec que el fet de ser arquitecte no suposa en principi un avantatge o un inconvenient per poder desenvolupar una carrera al sector immobiliari. Hi ha agents molt bons amb poca o cap formació, i agents molt dolents amb molta. Per altra banda, una formació com la nostra sempre és una base magnífica, que acaba servint per a tot. Diguem que tens una caixa d'eines molt ben assortida, i si la saps aprofitar, et poden donar un gran rendiment, però sobretot pel que fa a la perseverança, la constància, la confiança en l'esforç i el treball, més que no pas als aspectes tècnics de l'arquitectura, que poden ser útils, encara que només ocasionalment, i mai decisius. En qualsevol cas, sempre serà bo que persones ben formades s'incorporin al sector, ja que ho millorarà.
(JL)_ En base a allò après en aquests anys, què li diries avui, des del teu jo agent, al teu jo arquitecte?
(JA)_ Mai no pots deixar d'estar venent-te a tu mateix.
(JL)_ En un parell de moments del llibre deixes entreveure certa desorientació. Sabent-ho o no, t'uneixes a George F. Babbitt i Frank Bascombe, agents immobiliaris i antiherois de novel·la ━ (Babbitt, Sinclair Lewis), (Independence Day, Richard Ford) ━ experts en guiar l'on i quan de les vides dels seus clients, però incapaços de donar sentit a les seves. Et sents identificat?
(JA)_ Ajudar els meus clients a prendre decisions tan importants em va permetre aprendre a prendre-les jo mateix. Me'n vaig anar adonant que, igual que ells havien de girar full per vendre, jo havia d'oblidar-me del meu passat per tirar endavant. «Fer les paus amb el que és irreversible», consigna que té el meu broker retolada en una paret de l'oficina, també em servia a mi. Però la desorientació és inevitable, i fins i tot necessària. El dubte és imprescindible per continuar avançant.
(JL)_ La música de Jaume Sisa i els Rolling, la conducció per la M-30, un local en venda ━sempre correusos━ i una hamburgueseria de barri tanquen les dues últimes pàgines del llibre. Als meus ulls dibuixen una escena agredolça de molta intensitat urbana. Poden llegir-se com a signes que encapsulen el to de la novel·la?
(JA)_ És possible. Aquesta interpretació correspon ja al lector. Jo volia transmetre que la vida segueix rodant, amb les seves alegries i les seves tristeses, els seus bons i els seus mals moments, i que res no l'aturarà, així que millor gaudir-ne tot el que es pugui.
(JL)_ Hi ha una agència cofundada per un periodista, una editora i un arquitecte, on el 50% dels seus agents són arquitectes/es, on s'escriu molt i bé, i que està especialitzada en “habitatges bonics”. No sé si la coneixes, es diu Monapart 😉 Què hem de fer perquè treballis amb nosaltres?
(JA)_ Imagina't, m'encanta la feina que feu, i m'aniria als cabells, però em trobo més còmode venent de tot. Potser és la por d'especialitzar-me el que impedeix fer aquest pas. 🙂
