Cinc solucions i una idea per divorciar-te millor

Prop de 100.000 parelles se separen anualment a Espanya segons dades de l'INE Si a aquest fet sumem que el gruix dels habitatges es compren «en parella», és lògic que un dels motivadors habituals per a la venda una llar sigui un divorci o una separació.

En cas de divorci/separació, què fem amb la casa?

Hi ha bàsicament 5 alternatives:

1. Vendre l'habitatge en comú a un tercer i començar una nova vida a una nova llar. 
    
2. Conservar l'habitatge en propietat de tots dos, però llogar-la a un tercer, és a dir, transformar-la conceptualment en un patrimoni en comú, o una “inversió a mitges” que haurà d'aportar certa rendibilitat als propietaris. Aquesta opció requereix indefectiblement que l'exparella sigui capaç de relacionar-se amb la normalitat. També és aconsellable que la gestió del lloguer es faci a través d'un administrador, per evitar que un dels dos propietaris se n'hagi d'encarregar.
    
3. Realitzar un lloguer intern, és a dir, que un dels membres de la parella resulti l'arrendatari de l'habitatge del qual és copropietari. En aquest cas és imprescindible articular el contracte d'arrendament de manera coherent amb la llei i regular adequadament el desenvolupament del contracte.
    
4. Realitzar una compravenda interna, és a dir, que un dels excònjuges compri la part de l'altre. En aquest escenari és imperatiu que la valoració de l'habitatge sigui objectiva, justa i consensuada entre les dues parts. La sensació d'haver “malvengut” o “malcomprat” pot comportar una rancúnia insana i fàcilment evitable. No obstant això, de vegades no és possible per diversos motius, sent el més habitual que cap de les dues parts de l'exparella pugui fer front a la hipoteca.
    
5. Solucions transitòries. Atès que les separacions són processos molts cops complexos, sobretot quan la parella té fills en comú, no cal descartar opcions més creatives com l'anomenat “pis niu”, és a dir, que l'habitatge en comú passi a ser la “llar” dels fills. En aquest cas, els fills no es mouen de casa i són els pares els que alternen la seva estada a la vivenda. Aquesta solució només és apta per a casos de custòdia compartida, però és clarament caduca ja que arriba un moment en què la pròpia evolució de la vida dels divorciats i la manca d'arrelament a l'habitatge fa que se sentin incòmodes en aquesta “casa de ningú”. D'altra banda, el cost econòmic de mantenir tres vivendes és habitualment insostenible. Tot i això, és una solució temporal amb molts punts a favor.

A qualsevol d'aquests escenaris entra en joc el fet que els processos de separació o divorci es produeixen en un context emocionalment complex i infestat de susceptibilitats, cosa que es tradueix en el pitjor escenari per a una correcta presa de decisions. A Monapart ho hem observat i experimentat massa vegades: estratègies de venda descoordinades i contradictòries, operacions de compravenda altament conflictives, i en definitiva, més llenya al foc que contribueix a empitjorar la relació entre els excònjuges. En canvi, aquelles exparelles que han confiat en el nostre assessorament de manera consensuada, han aconseguit experiències de venda molt més plàcides i fructíferes des del punt de vista estrictament econòmic.

Les nostres experiències en aquest sentit (les bones i les dolentes) ens han portat a crear el Servei de Mediació i Dissolució Patrimonial, un innovador format d'assessorament immobiliari especialment dissenyat perquè les parelles en procés de separació o divorci rebin un acompanyament expert, empàtic i —sobretot— útil, per tancar adequadament una etapa i començar la seva nova vida en la millor situació (immobiliària) possible. Per això hem comptat amb la col·laboració d'un generós grup d'advocats matrimonialistes que ens han il·lustrat sobre els punts calents dels processos de divorci i ens han ajudat a donar forma a un servei plenament adaptat a les complexitats.

Estem preparats per donar solucions de valor que contribueixin a dissoldre el patrimoni immobiliari en comú de la millor manera possible, sense que això suposi un cost econòmic més gran que l'habitual en la venda d'un habitatge.