Fotografiant la força de la natura: Entrevista a Carla Andrade
¿ Com veu la llar algú que canvia constantment de residència? Com es reflecteix aquesta vida itinerant a la seva feina?
A les nostres sèries de entrevistes a professionals del món creatiu, ens agrada preguntar sempre per casa seva: què el converteix en un lloc especial, si reflecteix la seva manera de ser o si tenen alguna col·lecció en particular. Però fins ara no havíem entrevistat algú amb una vida tan nòmada com la de la Carla. Continua llegint per conèixer l'obra de Carla Andrade, una fotògrafa d'arrels atlàntiques i esperit nòmada.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació?
Sempre vaig tenir certa inclinació espontània per allò abstracte i per allò que no es pot assolir a través de les capacitats cognitives. D'una banda, el fet d'haver crescut cara a cara amb l'Oceà Atlàntic ha determinat, definitivament, el meu futur treball artístic motivat per la fascinació per la natura no domesticada i la fenomenologia. Així, a través del paisatge, entès com la construcció a través de la meva mirada, reflexiono sobre l'experiència del que és incomprensible mitjançant els mètodes clàssics racionals, amb el propòsit de rearticular el discurs estètic legitimat històricament des d'un esquema patriarcal.
Algun primer record relacionat amb la teva feina?
Quan el meu pare era jove solia fer moltes fotos, de manera que a casa meva hi ha centenars de fotografies d'abans que jo naixés. Recordo que observava aquests àlbums familiars una vegada i una altra com si fossin finestres que em permetien entrar en altres dimensions del real. A més, de petita em sentia molt atreta de forma natural per les poques exposicions a què tenia l'oportunitat d'anar, normalment de pintura, ja que recordo es presentaven davant meu com a espais de somiació i llibertat. Tot i això, no vaig començar a configurar les meves pròpies imatges fins relativament tard, amb 23 o 24 anys, quan el meu pare em va regalar per Nadal una antiga Polaroid que tenia oblidada.
Què és el que més et satisfà de la teva feina?
El que més em satisfà és el fet de poder treballar en coses en què crec. Això dóna sentit a la meva vida ja que si la meva feina fos un mer instrument de supervivència financera sentiria que estic perdent el temps, com si estigués en una presó. Valoro molt aquesta mena de llibertat de què puc gaudir, ja que la veritable llibertat no existeix. A través del meu treball satisfà, en certa mesura, la necessitat de tenir una vida autèntica.
El concepte de llar és molt important per a mi. Per això intento fer especial cada lloc on visc, encara que sigui per poc temps.
Alguna feina de la qual et sentis especialment orgullosa?
La veritat és que no tinc cap feina de què em senti especialment orgullosa ni crec que la tingui mai, em conformo amb respectar la meva pròpia essència i ser honesta amb ho faig.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració?
La meva manera de treballar és molt intuïtiva. Aquests impulsos vitals es complementen amb una reflexió més pausada i analítica posterior que, per descomptat, es completa amb forces externes implícites que resulten fonamentals i que sorgeixen del propi context en què em trobe en aquell moment, així com de l'experiència acumulada. És la pròpia vida la que em va posant les claus de la meva feina.
¿ Alguna música especialment mentre treballes?
No tinc mètodes o manies per treballar, depèn del moment. Però en general, quan treballo a l'estudi, m'agrada el silenci o música silenciosa. Això pot ser música experimental o atmosfèrica ja que si escolto melodies o lletres em distreu escoltant-les, cantant-les o ballant-les, no ho puc evitar, i això és el que ja faig tota la resta del temps.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre!
Totalment impossible per a mi fer llistes o jerarquies absolutes.
Pel que fa al color. Com a molt, puc dir que tinc atracció pels colors que considero assossegadors, no sé com anomenar-los. Potser podrien ser el blanc, el blau, el gris i el groc, però en les seves tonalitats més pastís.
Em fascina el conjunt forma-contingut de l'escriptura de María Zambrano, l'univers d'Apichatpong Weerasethakul, i així que música em diverteix ballar ritmes llatins, però sempre he escoltat principalment música alternativa i si jo hagués de crear la meva pròpia música seria sens dubte la creació de sons experimentals.
*Aquesta és la meva resposta d'avui, demà respondria una altra cosa…
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció…
Sí, ara com ara és un reflex de mi, perquè no tinc una casa fixa. Fa molts anys que visc a diferents països, canviant de residència contínuament. M'encanta la vida nòmada i la vull mantenir, el viatge forma part de mi. Ara mateix estic a Londres en una casa de manera temporal. Però en un mes i mig espero mudar-me a qui espero sigui la meva llar en un futur a curt-mig termini i serà també a Londres. Fa més de 10 anys que no tenia una casa relativament estable, i em ve de gust!
Tot i la meva vida itinerant triada, per mi el concepte de llar és molt important, per això intento fer especial cada lloc on visc, encara que sigui per poc temps. Cada cop necessito menys acumular coses materials, m'agrada sentir-me lleugera i fujo de l'aferrament. No obstant, sí que busco crear espais on em ve de gust estar, que em defineixen i són refugi. El meu estil de vida tampoc no m'ha permès acumular res, però m'agrada tenir plantes. Crec que estar, en la mesura que sigui possible, en contacte amb la natura és el que més valoro. Per aquesta raó, la propera casa on m'estableixi a Londres serà o amb jardí ia nivell del terra, o en un vaixell en un canal.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Quan tingui una casa reial em serà més senzill respondre aquesta pregunta. Però compraria obres d?amics.
Un pla a casa sempre inclou…
Escoltar música, ballar i acabar veient una pel·lícula, tot amb bona companyia de la de debò.
Tens algun plat estrella?
La veritat és que no m'agrada gaire cuinar, no em relaxa i només cuino si és per als altres. Però quan ho faig m'agrada fer-ho bé, i sempre intento innovar de manera que no hi ha res en particular que pugui destacar. Vaig aprendre a preparar diferents tipus de curri quan vaig viure al Nepal i és un plat recurrent a la meva vida. Últimament, estic fent un risotto amb gambes i bolets força ric. Encara que el que a mi m'agrada de debò és el menjar gallega i aquest necessita poca elaboració a la cuina…
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Tinc tants llocs favorits com estats dànim. M'agrada recórrer Londres amb bicicleta i descobrir nous parcs. Fa poc vaig descobrir al costat de casa meva Ruskin Park i crec que és el meu nou lloc favorit de Londres.
En qualsevol cas, el meu lloc preferit del món és Nigrán, el meu poble. Especialment, perdre'm en alguna cala de difícil accés a Monteferro.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
D'una banda, vull dir que crec que ara més que mai som conscients que la llibertat és un bé preuat, gairebé impossible d'assolir… vam consentir massa. I de l'altra, que em moro de ganes d'anar a Galícia.
