#: pessimisme o optimisme immobiliari 😉
Tots els indicadors confirmen la recuperació del mercat immobiliari a Barcelona. Quines són les amenaces d'aquest nou cicle?
Els bancs solten pasta a raig esvelt, les constructores treuen fum i la gent compra pisos a preu fet, oi? Bé, potser no tant, però sí que podem confirmar que al sector immobiliari barceloní es respira optimisme. Aquest canvi de cicle ve promogut per diversos factors: una major liquiditat bancària, diversos trimestres consecutius de creixement dels preus de l'habitatge i un context general de bons indicadors macroeconòmics.
En el sector residencial, podem distingir entre dues categories principals: les propietats de nova construcció, que inclouen la construcció i la renovació d'edificis; i el mercat de segona mà (que és el que coneixem millor a Monapart). Aquesta última representa aproximadament el 92,1 % de les vendes d'immobles a Barcelona, en comparació amb un modest 81 % per a les vendes de pisos de nova construcció, tot i que s'espera que aquesta disparitat es redueixi gradualment en els propers anys.
Un bon pis a preu de mercat es ven ràpid, molt molt molt ràpid.
Qu ha de passar perquè els preus dels pisos a Barcelona no tornin a pujar pels núvols?
Tal com comentava Joan Pla, el president del BUC (Barcelona Urban Cluster), el dia que em va acompanyar a l'antena de El Matí a Ràdio 4, És imperatiu que s'equilibrin l'oferta i la demanda al mercat immobiliari. En aquest sentit, la forta demanda local i internacional a Barcelona està sobrepassant clarament l'oferta d'habitatge de segona mà existent a dia d'avui. Els agents immobiliaris ho sabem molt bé: un bon pis a preu de mercat es ven ràpid, molt molt molt ràpid. I el curiós del cas és que el dia que escric aquest article hi ha anunciades a Idealista 13.268 habitatges de segona mà i 95 promocions d'obra nova.
Com és possible que amb una oferta d'aquesta magnitud no puguem satisfer tanta demanda?
Al meu entendre, el problema no rau en la “quantitat” de l'oferta sinó en la seva “qualitat”. En el mercat immobiliari actual, la demanda és cada vegada més exigent i encara hi ha persones que pretenen vendre habitatges deteriorats o simplement dolents, a preu d'habitatge bo. En conseqüència: els habitatges dolents que no es vendran mai estan contribuint a fer que els habitatges bons s'encerqueixin encara més, ja que la demanda els pot comparar fàcilment per estar anunciats en els mateixos mitjans. Per resoldre aquest desgavell, només podem apel·lar al sentit comú de les parts implicades: que els compradors no perdin el nord; que els venedors i els seus assessors (els agents com jo) siguem conscients de la realitat del producte; i que els bancs i els seus taxadors no es flipin una altra vegada i financin sobre el valor real dels habitatges (estic tip de veure taxacions surrealistes).
En resum:
Tenim molta demanda i poca oferta de qualitat (tot i que, repeteixo, hi ha un munt de pisos al mercat). S'estan posant al mercat pisos per a reformar a preu de pis reformat, s'estan anunciant pisos foscos a preu de pis lluminós, estem veient cinquens sense ascensor a preu de cinquè amb ascensor… metàfora pescadora: s'està venent panga a preu de llenguado. I d'acord que tot és peix, però bé, ja m'entens… Quan això passa, els propietaris dels llenguados encara puguen més el preu del llenguado, perquè saben que el seu és millor.
Si els agents immobiliaris, els bancs (i els seus taxadors) i els compradors no posem una mica de seny, se'n descontrolaran els preus i tornarem a patir.
Tant se val, no estic segur de si m'he de decantar pel #optiminmo o pel #pesiminmo… ;(
