Marset: la llum que es pensa, es dissenya i se sent

Dissenyar llums per il·luminar millor la vida. Així és Marset, la marca catalana que converteix la llum en emoció, disseny i compromís.

Marset és una d'aquelles marques que ha sabut créixer des d'allò industrial cap a allò emocional, sense perdre el rumb. Va néixer a Barcelona a mitjans del segle XX com una petita fosa de metalls, però la seva evolució l'ha convertit en un dels grans referents internacionals del disseny d'il·luminació. Avui, des de la seva seu a Terrassa, dissenya i fabrica llums que no només il·luminen espais, sinó que els transformen.

Carlos Marset, juntament amb el seu germà Javier, forma part de la tercera generació al capdavant de l?empresa. El seu enfocament és clar: crear peces que combinin bellesa, funcionalitat i sostenibilitat. Perquè a Marset no es dissenyen llums només perquè siguin boniques, sinó perquè ajudin a viure millor.

Una de les claus de l'èxit de Marset és l'equilibri entre la tradició i la innovació. Al llarg dels anys, han col·laborat amb dissenyadors com Joan Gaspar, Inma Bermúdez o Jordi Canudas per donar forma a peces que ja són icones, com la FollowMe, la Ginger o la Dipping Light. Llums portàtils, lleugers, amb tecnologia LED i bateries recarregables, que han estat reconegudes internacionalment i exposades a llocs com el MoMA de Nova York o el Centre Pompidou de París.

La nova seu de la marca, situada a una antiga fàbrica rehabilitada a Terrassa, és una declaració d?intencions. Allà es combinen oficines, showroom, magatzem i centre logístic. Un espai funcional, sí, però també dissenyat amb cura, com si fos una de les seves pròpies làmpades. Tot està pensat perquè el dia a dia de l'empresa en reflecteixi els valors: rigor, cura del detall, compromís amb el medi ambient i respecte pel disseny com una eina per millorar la vida.

Marset exporta els seus productes a més de 40 països i és present en projectes internacionals de primer nivell: hotels com el Virgin Hotel de Chicago, oficines com la de Sony a Madrid, o cafeteries com Starbucks a Nova York. Tot i això, no ha perdut el caràcter proper d'una empresa familiar. Com explicava Javier Marset en una entrevista recent:

“No ens interessa fer soroll, ens interessa perdurar”.

L'enfocament de la marca cap a la sostenibilitat també és clar. Utilitzen materials duradors, minimitzen residus i aposten per processos de fabricació responsables. Tot això sense renunciar a la tecnologia ni al disseny més avançat. Perquè, com diuen ells mateixos, “la sostenibilitat no és una opció, és una obligació”.

I és que la llum a Marset no s'entén com una funció sinó com una experiència. Cada llum explica una història, genera una atmosfera i contribueix a crear llars més agradables, més humanes. Per això, els seus productes no segueixen modes, sinó que aposten per l'atemporalitat. Làmpades que no cansen, que s'integren i que acompanyen durant anys.

Entrevista a Carlos Marset

On va néixer la teva vocació? Algun primer record?

Sóc enginyer i la llum em sembla una matèria intangible que té ànima perquè ens il·lumina, ens permet viure més hores… i alhora té una part tècnica i energètica que també m'apassiona.

Què és el que més et satisfà de la teva feina?

Treballar bé per fer objectes bells i funcionals, que aportin una bona il·luminació i que ajudin a viure millor. Això és el que m'omple més.

Com és el teu procés creatiu? Tens alguna font d'inspiració concreta?

Jo no crec res directament, però m'encarrego que els processos laborals arribin a bon port. Veure el resultat del que creguem entre tots és molt satisfactori.

Color, llibre i pel·li favorits. Per aquest ordre!

És casa teva reflex de qui ets? A què fa olor? Tens algun racó o peça preferida?

Adoro la meva família i el meu gos en forma part. Casa meva és el meu refugi, on em relaxo i trobo calma.

Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix, què seria?

Res. Estic bé així.

Un pla a casa sempre inclou…

Estar amb la gent que vull.

Tens algun plat estrella?

Turbot a la planxa. Em fascina.

El teu lloc preferit a la teva ciutat? I fora?

La muntanya. Allà on sigui.