Fernando Setién i el seu univers en miniatura
Un artesà uruguaià establert a Barcelona que transforma la fusta en petites joies de disseny a escala 1:12. Petites peces amb grans històries.
Fernando Setién transforma la fusta en arquitectura de butxaca. Des del seu taller a Barcelona, aquest artesà uruguaià crea peces de mobiliari úniques a escala 1:12, inspirades en els grans del disseny del segle XX. La seva història és una història de records, artesania, passió i una sensibilitat que impregna cada petit detall.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
La meva feina consisteix bàsicament a crear un món paral·lel a escala 1:12. Faig mobles en miniatura, generalment relacionats amb el disseny del segle XX fins a l'actualitat.
La meva vocació per treballar la fusta va començar quan era petit. A casa, no sempre teníem els recursos per comprar tot el que la meva germana i jo volíem. Sovint, no teníem més remei que fer les coses nosaltres mateixos amb trossos de fusta que trobàvem per casa. Va ser llavors quan vaig descobrir que m'agradava més fer els meus propis joguets que no pas jugar-hi. Amb el temps, això es va convertir en un ofici que em va permetre guanyar-me la vida com a fuster durant més de vint anys. Tinc records entranyables d'exposar una taula a la London Miniatures Fair, la fira més important d'aquest tipus a Europa.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullós?
El que em dóna més satisfacció és veure com una petita peça de fusta que en pocs dies es pot transformar en una peça de mobiliari a l'escala de Hans Werner o Alvar Aalto.
Estic molt orgullós d'un projecte integral que vaig completar fa uns anys. Va consistir a dissenyar una cuina contemporània per satisfer tota una sèrie de requisits especificats per un client a Nova York, cosa que va resultar un gran repte però va donar un resultat molt satisfactori.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
Normalment, les meves peces comencen com una idea al cap. Una idea que pot sorgir al meu cap en qualsevol moment, tant si vaig al metro, com si camino pel carrer o miro la televisió. Un cop la peça pren forma, començo a fer els primers esbossos. Quan està més o menys definida, enllisto els plànols i després passo a seleccionar la fusta. En aquell moment, tot encaixa.
Pel que fa a la reproducció, la feina consisteix a cercar informació sobre l'obra, l'autor, el període, etc.
«Trobo la meva inspiració en els mestres del disseny i de l'arquitectura, especialment en l'arquitectura racionalista dels anys trenta.
Pel que fa a la banda sonora, normalment escolto música enèrgica: salsa dels anys setanta (Fania All Stars, Rubén Blades, Héctor Lavoe) i música del meu país (Uruguai): candombe, tango... Necessito intensitat de fons. Quan estic sol, fins i tot canto a ple volum.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció…
Diguem que és bastant proper. Just la quantitat adequada de mobles, molta llum natural i algunes peces de disseny molt especials.
Normalment intentem mantenir l'olor suau. Fem servir encens que no sigui massa intens.
El meu lloc preferit és la meva butaca vintage original de 1957, dissenyada per Hans Werner.
No sóc gaire col·leccionista, però gairebé sense adonar-me'n tinc un bon nombre de novel·les gràfiques i còmics que comencen a adquirir una certa importància.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Un gran sistema de so. El temps ho dirà...
Un pla a casa sempre inclou…
Un bon vi, sense cap mena de dubte.
Tens algun plat estrella?
Doncs, faig una empanada força bona basada en una recepta antiga que la meva mare va obtenir d'una veïna polonesa que va fugir dels nazis. És una massa fina farcida de verdures, amb porro com a ingredient principal.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Visc a Barcelona i una de les coses que m'encanta és perdre'm pels carrers d'El Raval. Com a uruguaià que viu a l'estranger, ara puc dir que La Rambla de Montevideo.
On podem seguir la teva feina?
Principalment al meu compte d'Instagram: @fernandosetien
El món en miniatura de Fernando Setién és un homenatge al disseny, a la memòria i a la bellesa continguda en l'essencial. Les seves peces (a la venda a la seva botiga a Etsy), tot i que petites, encapsulen grans històries i una manera molt personal d'abordar l'ofici. Perquè de vegades, les coses més petites poden tenir el poder de commoure'ns profundament.
