{"id":622,"date":"2016-12-22T20:05:11","date_gmt":"2016-12-22T19:05:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/?p=622"},"modified":"2025-10-10T13:27:09","modified_gmt":"2025-10-10T11:27:09","slug":"larquitectura-de-bonet-castellana-al-cap-salou-tarragona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/hogar\/larquitectura-de-bonet-castellana-al-cap-salou-tarragona","title":{"rendered":"L’arquitectura de Bonet Castellana al Cap Salou, Tarragona"},"content":{"rendered":"\n

L’arquitectura de Bonet Castellana al Cap Salou, Tarragona<\/h1>\n\n\n\n

Fem un rep\u00e0s pel llegat que el c\u00e8lebre arquitecte ens va deixar en les costes tarragonines del Cap Salou.<\/h2>\n\n\n
22 de diciembre de 2016 por Monapart<\/a><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

En els anys 50, el Cap Salou, cap geogr\u00e0fic situat entre Salou i La Pineda de Tarragona, era un parad\u00eds verge, conegut tamb\u00e9 com la Menorca de la Costa Daurada, format per petites cales rocoses d\u2019aig\u00fces turqueses, pins besant l\u2019aigua, i juganeres dunes de sorra\u2026 <\/p>\n\n\n\n

Com descriu Josep Puig i Torn\u00e9 en el llibre Arquitectura del sol<\/em>: \u201cEl cap Salou era un rac\u00f3 totalment fer\u00e9stec \u2026 a cala Crancs, hi havia una petita cabana de troncs i la platgeta era un parad\u00eds. El fort impacte paisatg\u00edstic que s\u2019albirava des del far, la barreja de suavitat i duresa de les vistes de la cala de la Font, amb les seves desaparegudes dunes i la cantelluda penya Tallada, combinats amb els fons del mont Caro i els Ports de Besseit, impressionava els visitants\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"Cap<\/figure>\n\n\n\n

A finals de la d\u00e8cada dels 50 i a mitjans dels 60, un cop superada la post-guerra, amb una classe mitja treballadora en al\u00e7a, es va iniciar una primera fase de promocions dom\u00e8stiques en la costa catalana. L\u2019any 1960, el c\u00e8lebre arquitecte Bonet Castellana rep l\u2019enc\u00e0rrec de la redacci\u00f3 del Pla Parcial i del Projecte d\u2019urbanitzaci\u00f3 Ntra. Sra. de N\u00faria, gr\u00e0cies al qual, va tenir l\u2019oportunitat de projectar i construir una elevada quantitat d\u2019edificis de caire tipol\u00f2gic divers, tan p\u00fablic com privat. Qu\u00e8 l\u2019havia dut fins all\u00e0?<\/p>\n\n\n

\n
\"Bonet<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Antoni Bonet Castellana va n\u00e9ixer a Barcelona l\u2019any 1913. Quan encara era estudiant d\u2019arquitectura, va formar part del Gatcpac<\/a>, i va ser deixeble de renombrats arquitectes com Le Corbusier, Josep Llu\u00eds Sert i Torres Clav\u00e9. Instal\u00b7lat a Par\u00eds, Bonet Castellana coneix els arquitectes argentins Jorge Ferrari i Juan Kurchan, amb els qui marxa a l\u2019Argentina en esclatar la guerra civil. <\/p>\n\n\n\n

Va ser all\u00e0 i amb ells, que Bonet Castellana projecta gran part de la seva obra i on plegats dissenyen la m\u00edtica cadira BKF<\/a>, m\u00e9s coneguda com la cadira Butterfly, una icona imprescindible del mobiliari de disseny del segle XX i un dels millors exemples de la seva arquitectura pel que fa a la simplicitat de materials.<\/p>\n\n\n\n

El llegat arquitect\u00f2nic de Bonet Castellana \u00e9s vast, amb edificis tan importants per l\u2019arquitectura moderna com el Can\u00f2drom de Barcelona (premi Fad 1963), la torre Urquinaona o la Ricarda<\/a>, una casa d\u2019estiueig ubicada en el Prat del Llobregat que \u00e9s una icona d\u2019avantguarda en l\u2019\u00e8poca franquista, on la volta catalana d\u00f3na lloc a espais de gran profunditat i transpar\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 centrant-nos en l\u2019arquitectura de Bonet Castellana ubicada en el Cap Salou des de 1959 fins a 1964, dissenyada juntament amb Josep Puig Torn\u00e9, trobem nombrosos complexes residencials:<\/p>\n\n\n\n

L\u2019any 1959, es va iniciar la construcci\u00f3 de la casa Rubi\u00f3<\/strong>, un habitatge unifamiliar situat davant del mar i en l\u2019abrupte terreny de cala Crancs. L\u2019arquitecte situa la zona d\u2019estar en la planta alta i els dormitoris en la planta m\u00e9s baixa, utilitzant els triangles per adaptar-se als espais aguts oferts pel terreny, i protegint les terrasses amb voladius, configurant-les com espais de transici\u00f3 entre l\u2019exterior i l\u2019interior. Amb tot, el conjunt de la casa s\u2019adapta harm\u00f2nicament a la topografia.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019industrial Jos\u00e9 Luis Rubi\u00f3 Maestre, propietari de la casa i molt bon amic de Bonet Castellana, va ser uns dels art\u00edfexs del desenvolupament tur\u00edstic del Cap Salou des de la seva posici\u00f3 influent en l\u2019Ajuntament de Tarragona i el club esportiu N\u00e0stic.<\/p>\n\n\n\n

\"Casa<\/figure>\n\n\n\n

L\u2019any 1960, es van construir els apartaments Xipre<\/strong>, en el carrer de la Punta del Cavall. Cada un dels elements d\u2019aquest projecte se situa en la cota natural atorgada per l\u2019accidentat terreny, i les diferents unitats es distribueixen per la parcel\u00b7la de manera que totes estan ben orientades, no es fan ombra, i no es tapen les vistes.<\/p>\n\n\n\n

\"Apartamentos<\/figure>\n\n\n\n

L\u2019any 1961, s\u2019aixequen els apartaments Madrid<\/strong>, tamb\u00e9 en el carrer de la Punta del Cavall. \u00c9s un edifici de 25 unitats d\u2019apartaments que parteixen d\u2019una unitat formal que es repeteix 6 vegades. Els habitatges es van esgraonant de manera natural al desnivell del pendent, i cada dues crugies es produeix un esglaonament i una canvi de pla de la fa\u00e7ana. En la secci\u00f3 s\u2019ent\u00e9n molt clarament com s\u2019adapta cada habitatge al desnivell del terreny. L\u2019acc\u00e9s tant a la planta m\u00e9s elevada con a la m\u00e9s baixa, es realitza pel nivell intermig. La fa\u00e7ana que d\u00f3na al carrer, on se situa l\u2019aparcament, \u00e9s opaca i pesada, mentre la fa\u00e7ana que d\u00f3na a mar, es transparent, amb balcons i finestrals.<\/p>\n\n\n\n

\"Apartamentos<\/figure>\n\n\n\n

El mateix any 1961, s\u2019inicia la construcci\u00f3 dels apartaments Cala Vinya<\/strong>, situats en la Carretera de la Costa. \u00c9s un gran complex de 90 apartaments d\u2019una sola habitaci\u00f3. Les edificacions s\u00f3n de poca al\u00e7ada i es desplacen lleugerament les unes de les altres en forma de ziga-zaga. La part central, m\u00e9s deprimida, es reserva a l\u2019aparcament, diferenciant aix\u00ed el tr\u00e0nsit rodat del de vianants. La part central, m\u00e9s dil\u00b7latada, es reserva a la piscina.<\/p>\n\n\n\n

\"Apartamentos<\/figure>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 l\u2019any 1961, veuen la llum els apartaments Reus<\/strong> del carrer de la Punta del Cavall. De planta quadrada i units a trav\u00e9s d\u2019unes passeres que es van esglaonant tot adaptant-se al terreny, s\u2019agrupen en 3 blocs independents, cada un dividit en 4 unitats amb 4 pisos i 4 d\u00faplex cada un.<\/p>\n\n\n\n

\"Apartamentos<\/figure>\n\n\n\n

El mateix any, s\u2019aixeca la casa Van der Veeken<\/strong>, en el carrer de la Punta del Cavall. Aqu\u00ed el triangle s\u2019eleva sobre el terreny inclinat on s\u2019assenta. Desgraciadament, despr\u00e9s de la \u201crehabilitaci\u00f3\u201d feta pels nous propietaris, l\u2019obra de Bonet Castellana ha desaparegut.<\/p>\n\n\n\n

\"Casa<\/figure>\n\n\n\n

Aquest triangle tan caracter\u00edstic de l\u2019arquitectura de Bonet Castellana, emprat per a paliar els desnivells del terreny, el tornem a veure en el que avui dia \u00e9s el centre c\u00edvic Els Triangles<\/strong>, en la platja de Cala Crancs.<\/p>\n\n\n\n

\"Centre<\/figure>\n\n\n\n

L\u2019any 1964 es va aixecar la Torre It\u00e0lia<\/strong>, situada en el punt m\u00e9s elevat del Cap Salou, lluny de les platges i de les vistes al mar. Segurament, aix\u00f2 va motivar Bonet Castellana a projectar un edifici d\u2019al\u00e7ada considerable.<\/p>\n\n\n\n

\"Torre<\/figure>\n\n\n\n

Quins trets comuns podem observar de l\u2019arquitectura de Bonet Castellana a partir d\u2019aquests exemples? Veiem que l\u2019arquitecte va experimentar en cada projecte sobre la manera de situar-se en el paisatge, en la topografia, ja fos mitjan\u00e7ant la ret\u00edcula, el triangle o la repetici\u00f3. La majoria dels seus edificis passen desapercebuts, doncs era conscient de la inconveni\u00e8ncia de desvirtuar la riquesa paisatg\u00edstica dels paratges de Salou que ell tan estimava.<\/p>\n\n\n\n

A Monapart Tarragona sabem apreciar el alt valor arquitect\u00f2nic d’aquests habitatges d’autor, i pensem que aquest llegat dels arquitectes Bonet Castellana i Puig Torner s’ha de preservar i cuidar.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En els anys 50, el Cap Salou, cap geogr\u00e0fic situat entre Salou i La Pineda de Tarragona, era un parad\u00eds verge, conegut tamb\u00e9 com la Menorca de la Costa Daurada, format per petites cales rocoses d\u2019aig\u00fces turqueses, pins besant l\u2019aigua, i juganeres dunes de sorra\u2026<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":623,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[2844,2847],"tags":[3071],"class_list":["post-622","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-hogar","category-vida-de-barrio","tag-tarragona"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/622","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=622"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/622\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":19688,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/622\/revisions\/19688"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/wp-json\/wp\/v2\/media\/623"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=622"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=622"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=622"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}