Hi ha moltes coses que, amb el pas del temps, es deterioren i deixen de ser útils per l’objectiu pel qual es van crear i, tot i això, les vicissituds per les que han passat, les han imbuït d’un cert caràcter i les han fet encara més boniques. Seria una llàstima desfer-se d’elles… Pel que fa a les veles dels vaixells, si més no, ja no tindrem que sofrir mai més.
Dvelas recupera veles de vaixell que, pel seu ús, s’han deteriorat i ja no són aptes per una navegació precisa, però gràcies a que els seus materials, segueixen posseint qualitats excel·lents (resistència i impermeabilitat) i són perfectes per a transformar-les en peces úniques de mobiliari contemporani.
Seguint les mateixes tècniques de fabricació utilitzades en les veleries professionals i nodrint-se de la passió pel mar i la navegació, tots els seus dissenys de mobiliari tenen un component conceptual que busca fer treballar els materials d’una forma similar a com ho feien en el mar. De cada vela recuperada es realitza un nombre limitat de peces úniques i cadascuna d’elles s’etiqueta amb informació sobre la seva procedència, el tipus de vela, el gramatge, la veleria on es va fabricar, el vaixell a la que va pertànyer, el port d’origen, els mars que va solcar… Pura poesia.
“Que es mi barco mi
tesoro, que es mi dios la
libertad, mi ley, la fuerza
y el viento, mi única
patria, la mar.”
Canción del pirata de José de Espronceda
