{"id":906,"date":"2019-10-02T19:34:14","date_gmt":"2019-10-02T17:34:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/?p=906"},"modified":"2025-04-15T15:15:00","modified_gmt":"2025-04-15T13:15:00","slug":"quanta-casa-necessitem-thoreau-le-corbusier-i-la-cabana-sostenible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/hogar\/cuanta-casa-necesitamos-thoreau-le-corbusier-y-la-cabana-sostenible","title":{"rendered":"Quanta casa necessitem? Thoreau, Le Corbusier i la cabanya sostenible"},"content":{"rendered":"

Quanta casa necessitem? Thoreau, Le Corbusier i la cabanya sostenible<\/h1>\n\n\n\n

Seguint la reflexi\u00f3 que va iniciar Tolstoi al seu conte "Quanta terra necessita un home?", ara Urs Peter Flueckiger, professor de la Texas Tech University, porta la reflexi\u00f3 al terreny de l'arquitectura.<\/h2>\n\n\n
2 d'octubre del 2019 per Monapart<\/a><\/div>\n\n\n\n

El 1886, Le\u00f3n Tolstoi reflexionava sobre l'ambici\u00f3 cega al seu conte Quanta terra necessita un home?<\/a><\/em>, doncs el protagonista, el pag\u00e8s Pajom, vivia obsessionat a augmentar les seves propietats fins que rep l'oferta faustiana d'aconseguir tota la terra que pugui rec\u00f3rrer en un sol dia. Al fil d'aquesta hist\u00f2ria, a Quanta casa necessitem?<\/a><\/em> (publicat per Gustavo Gili amb traducci\u00f3 de Susana Landrove), el professor de la Texas Tech University Urs Peter Flueckiger<\/a> porta la reflexi\u00f3 al terreny de l'arquitectura per q\u00fcestionar la mida cada vegada m\u00e9s gran dels habitatges.<\/p>\n\n\n\n

\"Quanta<\/figure>\n\n\n\n
Menys \u00e9s m\u00e9s<\/h5>\n\n\n\n

El 1950, la mitjana d'una casa unifamiliar als Estats Units no arribava als 90m2; el 2013 era de 240m2 i amb menys ocupants. A Espanya, malgrat l'enorme problema d'acc\u00e9s a l'habitatge i la proliferaci\u00f3 de #inmofails denunciats per El zulista<\/a>, la veritat \u00e9s que la superf\u00edcie del pis mitj\u00e0 tamb\u00e9 ha anat creixent i segons el Ministeri de Foment, se situa en 122 m2.<\/p>\n\n\n\n

Creixen les cases i creixen els objectes que guardem a dins, en quantitat i en mida. Flueckiger explica que el 1974 la televisi\u00f3 est\u00e0ndard feia 19 polzades. L'any passat, les televisions m\u00e9s venudes a Espanya tenien 49 polzades, encara que el creixement m\u00e9s gran es va concentrar en les de 65 i 75. Davant d'aquest panorama, la cabana es presenta com un ideal, \u201cuna porta d'escapament (\u2026) una met\u00e0fora d'un lloc on les coses s\u00f3n clares i sota control, i on no ens veiem desbordats per un flux de dades digitals\u201d,<\/em> afirma Flueckiger.<\/p>\n\n\n\n

Partint de dues de les cabanes m\u00e9s famoses de la hist\u00f2ria \u2013la del Walden Pond d'Henry David Thoreau i Le Cabanon, la caseta de fusta a la Costa Blava que Le Corbusier va regalar a la seva dona\u2013, Flueckiger va demanar als seus alumnes que constru\u00efssin la seva pr\u00f2pia, una cabana sostenible a les planes altes de l'Oest de Texas. <\/p>\n\n\n\n

Walden Pond d'Henry David Thoureau<\/h5>\n\n\n\n
\"Quanta<\/figure>\n\n\n\n

L'escriptor Henry David Thoreau va viure en aquesta cabana a Massachusetts del 1845 al 1847. La va descriure com "una casa de ferma tablaz\u00f3n, revocada, de 10 peus d'ample per 15 de llarg (tres per 4,6 metres), amb pilars de vuit peus, amb golfes i guarda-roba, un finestral a cada costat, trapes de ventilaci\u00f3, porta en un extrem i xemeneia de ma\u00f3 a l'altre"<\/em>. La va construir en un terreny propietat del seu amic Ralph Waldo Emerson i va incloure a m\u00e9s una taula amb el cost exacte de la casa (uns 28 $), inclosos els claus, frontisses i cargols.<\/p>\n\n\n\n

Durant els dos anys, dos mesos i dos dies que va viure a Walden Pond, Thoureau s'alimentava de les mongetes que plantava, del que recol\u00b7lectava al bosc i el que pescava al llac, encara que anava sovint a la localitat ve\u00efna de Concord per rentar la roba i visitar amics. En aquesta cabana va escriure el seu llibre m\u00e9s fam\u00f3s, Walden o la vida als boscos<\/a> (1854).<\/p>\n\n\n\n

\"Quanta<\/figure>\n\n\n\n

La cabana original ja no existeix, nom\u00e9s queda una r\u00e8plica constru\u00efda als vuitanta a prop de l'aparcament de la Reserva Estatal de Walden Pond;<\/p>\n\n\n\n

Le Cabanon de Le Corbusier<\/h5>\n\n\n\n

El 1952 Le Corbusier va regalar a la seva dona una cabana a la Costa Blava, el Cabanon, un edifici prefabricat d'estructura de fusta que representa \u201cl'espai de vida ideal\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"Quanta<\/figure>\n\n\n\n

L?arquitecte coneixia la zona perqu\u00e8 la seva dona, Yvonne, provenia d?un poble proper a Menton i la seva amiga i col\u00b7laboradora, la dissenyadora Eileen Grey<\/a> tenia per aquella zona casa d'estiueig, la Vila E-1027. M\u00e9s tard, despr\u00e9s de la guerra, freq\u00fcentaven un senzill restaurant, l'\u00c9toile de Mer, i va ser precisament en una de les seves taules on Le Corbusier va dibuixar els croquis del Cabanon, construint-lo l'any seg\u00fcent. El restaurant, decorat amb nombroses pintures del c\u00e8lebre arquitecte, comunicava amb la cabana a trav\u00e9s d'una porteta. Si vols m\u00e9s detalls sobre aquest lloc espl\u00e8ndid, llegeix aix\u00f2<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

El Cabanon us serviria tamb\u00e9 per aplicar amb tot rigor la seva idea central, el Modulor, l'escala de proporcions antropom\u00f2rfica present en tota la seva arquitectura. En les pr\u00f2pies paraules: "\u00c9s un chateau a la Costa Blava. T\u00e9 3,66 metres per 3,66 metres i ho vaig fer per a la meva dona; \u00e9s espl\u00e8ndid i per dins, extravagantment confortable i bonic".<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"Quanta<\/figure>\n\n\n\n

El Cabanon es pot visitar durant els mesos d'estiu mitjan\u00e7ant visites guiades amb cita pr\u00e8via, partint de l'estaci\u00f3 de tren de Roquebrune-Cap-Martin, a deu minuts de M\u00f2naco.<\/p>\n\n\n\n

La cabanya dels estudiants de la Texas Tech University<\/h5>\n\n\n\n

Situada a les Altes Planes nord-americanes, \u00e9s prefabricada i de disseny ecol\u00f2gic, de 37 m2 i completament aut\u00f2noma des del punt de vista energ\u00e8tic: utilitza aig\u00fces de pluja, compostatge de residus, energia solar fotovoltaica i un sistema solar passiu. "Des del punt de vista de l'ecologisme, les cases m\u00e9s petites expressen m\u00e9s preocupaci\u00f3 mediambiental que les m\u00e9s grans, amb independ\u00e8ncia dels par\u00e0metres ecol\u00f2gics que regeixin la seva construcci\u00f3. L'escalfament global ens afectar\u00e0 a tots per igual, i les cases grans necessiten m\u00e9s recursos que les petites. Si pensem des d'aquesta perspectiva en quant a casa necessitem i vivim en el m\u00f3n habitem.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"Quanta<\/figure>\n\n\n\n

Amb nombroses fotografies, pl\u00e0nols i maquetes, aquest llibre posa de manifest que Walden Pond, Le Cabanon i la cabana de l'equip de Flueckiger comparteixen les mateixes idees sobre l'espai m\u00ednim i la seva relaci\u00f3 amb la natura. I per posar nom\u00e9s alguns exemples, l'assumpte \u00e9s m\u00e9s actual que mai amb el corrent minimalista (The Minimalists<\/a>), la tornada als or\u00edgens (Cabin Porn<\/a>), el estil de vida zero waste<\/a> i la crisi mediambiental (recentment Monapart Madrid va organitzar una xerrada sobre habitatge sostenible<\/a> en el marc de l'Open House), doncs tal com va assenyalar el mateix Thoreau: \u201dPer qu\u00e8 serveix una casa si no tens un planeta tolerable on col\u00b7locar-la.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Seguint la reflexi\u00f3 que va iniciar Tolstoi al seu conte \u00abQuanta terra necessita un home?\u00bb, ara Urs Peter Flueckiger, professor de la Texas Tech University, porta la reflexi\u00f3 al terreny de l'arquitectura i posa de manifest que el Walden Pond, Le Cabanon i la cabana dissenyada pels seus estudiants, comparteixen la mateixa idea.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Seguint la reflexi\u00f3 que va iniciar Tolstoi al seu conte "Quanta terra necessita un home?", ara Urs Peter Flueckiger, professor de la Texas Tech University, porta la reflexi\u00f3 al terreny de l'arquitectura.<\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":907,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[2844,2846],"tags":[2884],"class_list":["post-906","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-hogar","category-espacios-y-vida","tag-especiesdeespacios"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/906","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=906"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/906\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16311,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/906\/revisions\/16311"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/907"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=906"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=906"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=906"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}