{"id":792,"date":"2018-08-05T14:10:28","date_gmt":"2018-08-05T12:10:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/?p=792"},"modified":"2025-06-19T19:07:55","modified_gmt":"2025-06-19T17:07:55","slug":"buscar-pis-a-valencia-una-odisea","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/sin-categorizar\/buscar-piso-en-valencia-una-odisea","title":{"rendered":"Buscar pis a Val\u00e8ncia, una odissea"},"content":{"rendered":"

Buscar pis a Val\u00e8ncia, una odissea<\/h1>\n\n\n\n

Una recerca de llar plena d'ensopegades: frustracions i lli\u00e7ons al cam\u00ed cap a trobar la casa ideal a Val\u00e8ncia. <\/h2>\n\n\n
5 d'agost de 2018 per Monapart<\/a><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Aquest text \u00e9s at\u00edpic per diversos motius. El principal, que no ho hem escrit nosaltres. Fa poc m\u00e9s d'un any, vam vendre la casa de Teresa R. (\u00e9s un pseud\u00f2nim, aviat sabr\u00e0s perqu\u00e8) i va ser una venda molt satisfact\u00f2ria per a tots els implicats. Tant, que la relaci\u00f3 professional \u00e9s avui personal i com sempre diem a Monapart s\u00f3n #fansnoclents, els nostres estimats #monaparters.<\/p>\n\n\n\n

\n

Hi ha vida m\u00e9s enll\u00e0 del servei immobiliari. A Monapart cuidem tant els nostres clients que s\u00f3n #fansnoclents, els nostres estimats #monaparters.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de vendre, la Teresa volia comprar una altra casa. Monapart no \u00e9s una ag\u00e8ncia de comprador, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s ag\u00e8ncia de cuidar els seus amics, per la qual cosa, encara que fos en segon pla, ens vam posar al seu costat per acompanyar-la en aquest nou viatge. I vam veure amb ella coses que no creur\u00edeu\u2026 Per aix\u00f2, li vam oferir que ens expliqu\u00e9s en primera persona l'odissea de buscar pis a Val\u00e8ncia<\/strong>. Aqu\u00ed va:<\/p>\n\n\n\n

\u201cDeia Saramago: \u201cSom la mem\u00f2ria que tenim i la responsabilitat que assumim, sense mem\u00f2ria no existim i sense responsabilitat potser no mereixem existir\u201d.<\/em> Aix\u00ed de clar i contundent; com sempre que l'escriptor obria la boca, de manera literal oa trav\u00e9s de la ploma.<\/p>\n\n\n\n

Potser vost\u00e8s pensen: \u201cRec\u00f3rrer a Saramago per a un article que parla sobre venda i compra de pisos, doncs escolti, \u00e9s una mica exagerat\u201d<\/em>. Doncs mirin, potser s\u00ed, per\u00f2 qu\u00e8 volen que els digui?, jo defineixo primer els meus principis, s\u00f3c poc donada a malinterpretacions, i despr\u00e9s ja si aix\u00f2, en base al que els explicar\u00e9, concloguin vost\u00e8s si m'ha passat de rosca o no.<\/p>\n\n\n\n

\"Buscar<\/figure>\n\n\n\n

Fa un any que busca una casa. M'estalviar\u00e9 els detalls que m'han portat a aquesta decisi\u00f3, tot i que ja els dic que tamb\u00e9 serien motius per rec\u00f3rrer a una altra cita de Saramago, per\u00f2 al cap ia la fi: vull comprar una casa des de fa un any. \u201cI en un any no has trobat res?\u00bb \u00abImpossible\u201d<\/em>, pensaran. \u00c9s probable. S\u00f3c bastant tiquismiquis i s\u00ed, \u00e9s possible que algunes de les desenes i desenes que he vist, es podrien haver ajustat al que inicialment vaig buscant. Per\u00f2 no, no he trobat casa meva. Tampoc no entrar\u00e9 en aquests detalls. Aleshores, en quins nassos entrar\u00e9? A l'odissea d'aquest any intentant trobar una casa, un immoble de mida mitjana, de preu mitj\u00e0, per a una persona de classe mitjana, si \u00e9s que la classe mitjana existeix\u2026<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed comen\u00e7a el meu relat, en aquesta recerca, i amb qu\u00e8 i amb qui m'he trobat pel cam\u00ed, mentre jo, il\u00b7lusa de mi, m'agafava a Saramago, a la mem\u00f2ria ia la responsabilitat d'un sector tan necessari com a delirant, tan delicat com a extrem: l'immobiliari.<\/p>\n\n\n\n

\n

Vull una casa. No una samarreta de cot\u00f3, ni un quilo de tom\u00e0quets. Una casa no es pot tornar amb el tiquet al cap de quinze dies.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Vull una casa. No una samarreta de cot\u00f3, ni un quilo de tom\u00e0quets. Una casa no es pot tornar amb el tiquet al cap de quinze dies. Quan els diners que tens suposen el resultat d'un esfor\u00e7 terrible, no vols equivocar-te, i aix\u00f2 suposa demanar temps per mirar-la b\u00e9, per treure la calculadora una vegada i una altra, per pensar en l'estabilitat laboral, en el present i en el futur, etc., etc., etc. No vols presses, ni trampes al cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

No vols sentir en una primera visita: \u201cJa hi ha una persona interessada que em portar\u00e0 un senyal aquesta tarda, si vols aqu\u00ed tens un caixer\u201d,<\/em> ni \u201csi no pots avui senyalitzar-me-la, ja t'aviso que hi ha una tercera visita despr\u00e9s amb arquitecte incl\u00f2s\u201d<\/em>, ni \u201chas de dir-me les teves dades, especialment on vius ara, perqu\u00e8 si no no et puc ensenyar la casa\u201d<\/em>, ni \u201cet demanem les dades per la llei protecci\u00f3 de dades\u201d.<\/em> A tot, jo sempre la mateixa resposta: perd\u00f3onnn?<\/p>\n\n\n\n

No vols que despr\u00e9s d'una visita a una casa que t'ha agradat molt, t'obliguin a anar a una oficina central per suposadament signar una part de visita i acabis asseguda davant d'una comercial desencadenada -amb una velocitat de locuci\u00f3 estil Antonio Ozores- ensenyant-te vint cases m\u00e9s de manera compulsiva i parlant-te del finan\u00e7ament. \u201cPer\u00f2, a veure, senyora, si jo venia per la casa que acabo de veure\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

No vols que et truquin quinze vegades d'una mateixa immobili\u00e0ria, des de quinze tel\u00e8fons diferents, amb quinze veus diferents, per preguntar-te qu\u00e8 \u00e9s exactament el que busques: el barri, l'al\u00e7ada, el nombre d'habitacions. \u201cJa he vist una casa amb vosaltres, ja sabeu qu\u00e8 vull, ja teniu les meves dades\u201d. <\/em>Potser cada vegada de les quinze vegades que m'han trucat, els apuntin en un post-it desgastat que vola amb l'aire que entra per la finestra. Tinc un amic que fa unes bases de dades collonudes. La setzena vegada li ho recomanar\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

No vols anar a veure una casa de la qual no et poden dir exactament on \u00e9s. \u201c\u00c9s per la protecci\u00f3 de dades, senyora\u201d<\/em>, em diuen. \u201cJa, per\u00f2 \u00e9s que he vist al voltant d'unes set ubicades en carrers on NO vull viure, sap?\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

No vols que t'esperin dos xavals a qualsevol portal de les cases que veur\u00e0s amb uniformes horribles, llan\u00e7ant-te perorates macroecon\u00f2miques de les que Krugman hauria de prendre nota.<\/p>\n\n\n\n

\n

No vols anar a veure una casa de la qual no et poden dir exactament on \u00e9s. \u201c\u00c9s per la protecci\u00f3 de dades, senyora.\u201d<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Vols arribar a una visita i no trobar-te amb un comercial angoixat, enganxat a tel\u00e8fon, que et far\u00e0 un recorregut fuga\u00e7 pel pis perqu\u00e8 la seg\u00fcent i la seg\u00fcent i la seg\u00fcent visita estan esperant. Algunes d'aquestes visites seran seves, d'altres de quatre o cinc immobili\u00e0ries m\u00e9s amb les quals competiran a cops de puny net. Ja es poden imaginar qui esquitxar\u00e0 la baralla, no?<\/p>\n\n\n\n

\"Buscar<\/figure>\n\n\n\n

Vols veure anuncis immobiliaris reals, sincers.<\/strong> Si la casa \u00e9s un nov\u00e8 i l'ascensor arriba al vuit\u00e8, ho vull saber; si la terrassa \u00e9s de la comunitat i no n'est\u00e0 aprovat l'\u00fas privatiu, ho vull saber; vull saber que \u00e9s interior, que no t\u00e9 llum, que t\u00e9 una distribuci\u00f3 com el laberint del Minotaure o un passad\u00eds com la pista d'enlairament de Barajas, que l'edifici s'ha apuntalat o que t\u00e9 aluminosi. Vaja, la informaci\u00f3, aix\u00ed com vera\u00e7 i aquestes coses. Manies que en t\u00e9 una.<\/p>\n\n\n\n

Vols fotos d'habitatges que s'ajustin al que veur\u00e0s. <\/strong>Per a Photoshop ja si aix\u00f2 deixem les portades de l'Hola. He vist pisos que a la realitat eren la farga de Mordor i als anuncis semblaven la casa de la Preysler. \u00c9s a dir: vull que quan es digui reformat, sigui veritat, quan escrigui que \u00e9s habitable sigui veritat.<\/p>\n\n\n\n

I vols que no se'n surti tot de mare, que els preus siguin raonables, que no sentis que est\u00e0s pagant sis galls dindis per un refresc que val 30 c\u00e8ntims.<\/p>\n\n\n\n

Mem\u00f2ria. Tinc una llibreta negra, a manera de catarsi, en qu\u00e8 apunto CADA DIA -s\u00ed, ho han sentit b\u00e9: CADA DIA- totes les immobili\u00e0ries amb qu\u00e8 me'n vaig, molt a desgrat meu, ensopegant, i que maltracten la confian\u00e7a dels compradors o venedors. Les veus venir, amb aquest aire xerraire propi dels aprofitats. Moltes han nascut a la calor d'aquest nou boom incipient, sense res o poca experi\u00e8ncia; altres tenen experi\u00e8ncia, ja ho crec, per\u00f2 contribuint a la imatge d'oferir un servei de poca qualitat, sense noblesa, sense integritat, sense responsabilitat, amb un tracte al client deplorable. Aquestes immobili\u00e0ries podran tenir el millor dels habitatges. Me la sua. No la comprar\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Responsabilitat. Som responsables del que fem a cada instant. Tot. Tamb\u00e9 com exercim la nostra feina, com tractem els nostres clients, en el producte que els oferim, en l'assessorament que ens demanen.<\/p>\n\n\n\n

Venim d\u00b4una \u00e8poca econ\u00f2mica dur\u00edssima. Oblidem molt aviat. Siguem responsables. Com deia Saramago: \u00abMem\u00f2ria i responsabilitat.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

Aquest \u00e9s el testimoni d\u00b4una monaparter valenciana on relata l\u00b4odissea que va suposar per a ella buscar pis a Val\u00e8ncia. I comen\u00e7a amb una frase de Jos\u00e9 Saramago: "Som la mem\u00f2ria que tenim i la responsabilitat que assumim.\u00bb \u00bfExagerat? Passeu, llegiu i preneu les seves pr\u00f2pies conclusions.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest text \u00e9s at\u00edpic per diversos motius. El principal, que no ho hem escrit nosaltres. Fa poc m\u00e9s d'un any, vam vendre la casa de Teresa R. (\u00e9s un pseud\u00f2nim, aviat sabr\u00e0s perqu\u00e8) i va ser una venda molt satisfact\u00f2ria per a tots els implicats. Tant, que la relaci\u00f3 professional \u00e9s avui personal i com sempre diem a Monapart s\u00f3n #fansnoclents, els nostres estimats #monaparters.<\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":15412,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[3225,2938],"class_list":["post-792","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categorizar","tag-alquiler","tag-compraventa"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/792","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=792"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/792\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17195,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/792\/revisions\/17195"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/15412"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=792"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=792"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=792"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}