{"id":418,"date":"2014-05-08T00:00:00","date_gmt":"2014-05-07T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/?p=418"},"modified":"2025-07-29T16:22:09","modified_gmt":"2025-07-29T14:22:09","slug":"monapart-no-nomes-ven-pisos-sino-histories-i-emocions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/noticias\/monapart-no-solo-vende-pisos-sino-historias-y-emociones","title":{"rendered":"Monapart no nom\u00e9s ven pisos, sin\u00f3 hist\u00f2ries i emocions"},"content":{"rendered":"

Monapart no nom\u00e9s ven pisos, sin\u00f3 hist\u00f2ries i emocions<\/h1>\n\n\n\n

La periodista Elena Sanz publica un article sobre Monapart al diari El Confidencial en el qual explica com treballem i parla del nostre car\u00e0cter diferencial dins del sector immobiliari.<\/h2>\n\n\n
8 de maig de 2014 per Monapart<\/a><\/div>\n\n\n\n

EL CONFIDENCIAL<\/strong> | 08.05.2014 | ELENA SANZ<\/p>\n\n\n\n

\"Monapart<\/figure>\n\n\n\n

\u00abUn habitatge no s\u00f3n nom\u00e9s quatre parets i un sostre<\/strong>. Representa molt\u00edssimes coses m\u00e9s. Les cases parlen de les persones que les habitaran. Refueixen les seves personalitats i, a vegades fins i tot, arriben a assumir un rol fonamental en la hist\u00f2ria dels seus inquilins. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed \u00e9s com ent\u00e9n la compravenda d'habitatges l'arquitecte Jos\u00e9 Luis Echeverr\u00eda<\/a>, que fa ja quatre anys va fundar juntament amb l'editora Olga Sala<\/a> i el periodista Eduard Sol\u00e9<\/a> l'ag\u00e8ncia immobili\u00e0ria Monapart. No veu els habitatges ni els seus propietaris com un n\u00famero ni com una transacci\u00f3 m\u00e9s, sin\u00f3 que va m\u00e9s enll\u00e0 de les ag\u00e8ncies tradicionals. <\/p>\n\n\n\n

\"Monapart<\/figure>\n\n\n\n

Una filosofia que transcendeix les paraules dels seus fundadors i que guia el dia a dia de la seva companyia, la qual cosa els est\u00e0 permetent diferenciar-se del sector. No venen o lloguen simplement cases.<\/strong> Venen emocions. Les hist\u00f2ries de qui les va viure: nits de festa, de passi\u00f3 i desvetllament...<\/p>\n\n\n\n

Un component emocional molt present en l'esperit i el treball d'aquests emprenedors i que queda totalment de manifest en fer un petit viatge pel seu lloc web. Els anuncis dels immobles no s\u00f3n anuncis a l'\u00fas.<\/p>\n\n\n\n

\u00abMe ho est\u00e0 ensenyant i la seva veu empenta un \u2018per\u00f2\u2019 quan ens apropem a la finestra per apreciar-les. Vist el vist, m'agraden les vistes, per\u00f2 salta a la vista que a ella li disgusten <\/strong>(havia de fer-ho). Els pilars de formig\u00f3 amb les armadures exposades li suposen un problema i no es pregunta qu\u00e8 hi ha d \u0627\u0644\u0634darrere dels panys de pav\u00e8s que es repeteixen al llarg de la fa\u00e7ana interior\u2026 Em diu que \u00e9s molt silenci\u00f3s per\u00f2 que, havent-hi una escola i sent el que veiem el pati d'aquesta, hi ha dues franges de trenta minuts de soroll de nens jugant. Els seus problemes no s\u00f3n els meus i els seus \u2018per\u00f2s\u2019 els meus \u2018a m\u00e9s a m\u00e9s\u2019, per\u00f2 la realitat \u00e9s que tant se val, perqu\u00e8 ella s'ho ven i jo no s\u00f3c aqu\u00ed per comprar-ho. Una pena.<\/p>\n\n\n\n

\"Monapart<\/figure>\n\n\n\n

Aix\u00ed resa el text emocional d'un d'aquests anuncis<\/a>. La \u2018ra\u00f3\u2019, per contra, ens exposa amb m\u00e9s fredor com \u00e9s l'habitatge que estem a punt de con\u00e8ixer: 61 metres quadrats, 198.000 euros, un dormitori, un bany\u2026 Sala d'estar, cuina-menjador i un espai que admet diferents usos (menjador, despatx, dormitori\u2026).<\/p>\n\n\n\n

L'emoci\u00f3 emana per absolutament tots els porus d'aquest projecte. Fins i tot a trav\u00e9s de les paraules d'aquells qui han decidit vendre casa seva. \u00abNo \u00e9s dif\u00edcil endevinar, alguna ll\u00e0grima ens dona la pista, que trobaran a faltar viure aqu\u00ed.<\/strong> Per\u00f2 la fam\u00edlia creix, els nens creixen, les persones van i venen i les cases es queden. Per sort els records viatgen amb nosaltres. I em sembla a mi que la festa de comiat que munti a la terrassa tamb\u00e9 ser\u00e0 dif\u00edcil de oblidar\u00bb. Amb total franquesa i sensibilitat parla en aquest v\u00eddeo una parella del que ha estat la seva llar durant m\u00e9s de deu anys.<\/p>\n\n\n\n

\/\/www.youtube.com\/embed\/ArmYugFNBLM<\/p>\n\n\n\n

Precisament per ser especials, No totes les vivendes tenen cabuda a Monapart<\/strong>. \u00abB\u00e0sicament m'han d'agradar a mi. Han de ser cases aut\u00e8ntiques, especials, al\u00b7lucinants. D'una manera o una altra. \u00c9s el que ens diferencia de les ag\u00e8ncies convencionals. De fet, a molts venedors els diem que no som el prove\u00efdor adequat per vendre el seu habitatge\u00bb<\/em>, explica a El Confidencial<\/em> Jos\u00e9 Luis Echeverr\u00eda, qui critica que aquest treball \u00abs'ha transaccionalitzat en exc\u00e9s. Sembla que nom\u00e9s importa vendre. I la decisi\u00f3 de vendre la casa<\/a> en la qual has viscut tantes experi\u00e8ncies i plena de records \u00e9s una decisi\u00f3 vital que requereix serenitat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 qu\u00e8 ent\u00e9n Monapart per especial? \u00abEstem parlant de gust, no de luxe. Per exemple, hem venut una casa de 90.000 euros i una altra d'un mili\u00f3\u00bb<\/em>, aclareix.<\/p>\n\n\n\n

\"Monapart<\/figure>\n\n\n\n
Habitatges especials per a clients especials<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

\u00abLa de 90.000 euros era un espai \u00fanic. Un \u00e0tic de tot just 35 metres quadrats a la Barceloneta. Res de luxe. Molt senzill. Amb una orientaci\u00f3 i unes vistes perfectes. L'apartament anticipava una experi\u00e8ncia vital molt gratificant i reunia tots els al\u00b7licients per tenir una vida feli\u00e7. Aquest mateix espai en una planta baixa no hauria estat gens especial i no l'haur\u00edem venut\u00bb, insisteix Echeverr\u00eda. <\/p>\n\n\n\n

\"Monapart<\/figure>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 els vostres clients o els vostres potencials clients s\u00f3n especials<\/strong>. \u00abEls nostres pisos s\u00f3n m\u00e9s bonics que la mitjana i tamb\u00e9 els nostres clients m\u00e9s vanitosos. Per\u00f2 no es tracta d'un particular especialment adinerat, sin\u00f3 de classe mitjana, mitjana-alta que normalment procedeix de professions creatives, del m\u00f3n del disseny o la moda, de la publicitat... Persones l'estil de vida i interessos de les quals encaixen amb el tipus d'habitatges que venem\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

\"Monapart<\/figure>\n\n\n\n

Amb aquesta filosofia han provocat un gir de 180 graus en el model tradicional de venda d'immobles <\/strong>contra el qual es rebel\u00b7len cont\u00ednuament, en cada comentari, en cada paraula. \u00abI si revolucionem el mercat immobiliari com Arzak, Adri\u00e0 i companyia van revolucionar la cuina? I si convertim aquest ofici en art i ci\u00e8ncia?\u00bb<\/em>, es pregunta Echeverr\u00eda al seu compte de Twitter<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\u00abL'any 2013, a Catalunya es van vendre 35.000 habitatges. Hi ha 10.000 agents de la propietat immobili\u00e0ria (API), la qual cosa es tradueix en 3,5 habitatges venuts per cada API a l'any, cosa que posa de manifest que ens trobem davant d'un sector molt ineficient.<\/strong> No t\u00e9 sentit que hi hagi tanta gent competint per vendre un pis\u00bb<\/em>, lamenta Echeverr\u00eda.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta manera d'entendre el negoci immobiliari els ha perm\u00e8s vendre algun habitatge en 24 hores. \u00abNo \u00e9s el normal, per\u00f2 es pot. Si l'immoble est\u00e0 en preu, en 30 dies podem tancar una operaci\u00f3\u00bb<\/em>, aclareix. \u00abI aix\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil perqu\u00e8 de vegades el propietari no t'escolta i es converteix en el teu pitjor enemic. No ent\u00e9n que la venda del seu pis \u00e9s un treball en equip\u00bb<\/em>, apunta Echeverr\u00eda, que es rebel\u00b7la contra els qui estan disposats a treballar amb clients que tamb\u00e9 volen vendre casa seva pel seu compte.<\/a><\/p>\n\n\n\n

\u00ab\u00c9s una l\u00ednia vermella que cap agent hauria de creuar.<\/strong> En cap altre sector el client vacil\u00b7la tant. Aix\u00f2 passa, en gran mesura, perqu\u00e8 contractar una ag\u00e8ncia no t\u00e9 cost per al propietari. Si fos un sector tarifat, si es cobr\u00e9s al client tant si es ven l'habitatge com si no, molts es prendrien la venda m\u00e9s de deb\u00f2 i no ens farien perdre el temps. Tot el risc l'assumeix l'agent immobiliari. El client, en canvi, es pot permetre especular. I confiar a tenir un cop de sort.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\"Monapart<\/figure>\n\n\n\n

Monapart ha complert quatre anys. Va n\u00e9ixer en plena crisi immobili\u00e0ria. <\/strong>Com tants altres emprenedors, aquest triumvirat va pensar que una conjuntura tan desfavorable com la que tenien davant dels ulls podia ser la seva gran oportunitat per donar un tomb al sector<\/strong>. Van obrir oficina a Barcelona<\/a>. Posteriorment, van arribar les franqu\u00edcies de Alacant<\/a> i Palma de Mallorca, i enguany en naixeran tres m\u00e9s, una d'elles a Madrid<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

\u00abNo provenir d'aquest sector suposava un h\u00e0ndicap molt important. En aquests quatre anys hi ha hagut un enorme aprenentatge pel mig. Hem fet les coses b\u00e9, tot i que tamb\u00e9 ens hem equivocat. L'objectiu \u00e9s operar en un nou paradigma i \u00e9s en aix\u00f2, precisament, en el que estem treballant. Pensem que ens estem desmarcant dels altres, per\u00f2 som conscients que ens queda molt per aprendre\u00bb<\/em>, conclou.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La periodista Elena Sanz publica un article sobre Monapart al diari El Confidencial en el qual explica com treballem i parla del nostre car\u00e0cter diferencial dins del sector immobiliari.<\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":419,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[2852,2853],"tags":[2905],"class_list":["post-418","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticias","category-hablan-de-nosotros","tag-prensa"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/418","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=418"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/418\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18363,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/418\/revisions\/18363"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/419"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=418"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=418"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=418"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}