{"id":288,"date":"2010-06-03T00:00:00","date_gmt":"2010-06-02T22:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/?p=288"},"modified":"2025-08-06T12:13:48","modified_gmt":"2025-08-06T10:13:48","slug":"francesc-pons","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/hogar\/francesc-pons","title":{"rendered":"Francesc Pons"},"content":{"rendered":"

Francesc Pons<\/h1>\n\n\n\n

Francesc Pons<\/a><\/strong> (Barcelona, 1967) va estudiar disseny<\/a> interior i industrial l\u2019any 1986 a l\u2019escola Elisava, i 9 anys m\u00e9s tard va fundar el seu propi estudi. El seu estil, sofisticat i modern, va tenir molt d\u2019impacte l\u2019any 1999 amb la inauguraci\u00f3 del primer restaurant de fast food<\/em> Sandwich & Friends, en qu\u00e8 va col\u00b7laborar amb Jordi Labanda. <\/h2>\n\n\n
3 de juny de 2010 por Monapart<\/a><\/div>\n\n\n\n
\"Francesc<\/figure>\n\n\n\n

Des de llavors no ha parat: botigues (Amaya Arzuaga, Jordi Labanda), desfilades de moda (Amaya Arzuaga), salons de bellesa (Sal\u00f3n de Belleza 5\u00ba 1\u00aa), showrooms<\/em> (BSB Alfombras Contempor\u00e1neas), restaurants (Noti, Ottimo, Sandwich & Friends), exposicions (Outumuro), i resid\u00e8ncies per particulars afortunats que poden viure en un m\u00f3n-a part amb la seva signatura.<\/p>\n\n\n\n

\"Francesc<\/figure>\n\n\n\n
\"Francesc<\/figure>\n\n\n\n
\"Francesc<\/figure>\n\n\n\n

L\u2019any 2008 va ser guardonat amb el Premi de disseny Arquitectura AD<\/strong> com a millor interiorista.<\/p>\n\n\n\n

\"Francesc<\/figure>\n\n\n\n

Anem a l\u2019estudi de Francesc Pons una mica nerviosos. No perqu\u00e8 faci sol i sigui unes hores abans de la semifinal de la Champions, sin\u00f3 per qu\u00e8 ens agrada molt, molt\u00edssim, la seva feina, i l\u2019admiraci\u00f3 sempre comporta certa dist\u00e0ncia. Quan ens rep em sembla que ell tamb\u00e9 ho est\u00e0 una mica, de nervi\u00f3s. La seva feina \u00e9s de les que requereix solitud d\u2019oficina, com l\u2019artes\u00e0 en el seu taller, i que parlar d\u2019un mateix l\u2019incomoda, per no dir que no li agrada gens…<\/p>\n\n\n\n

I sembla que ens llegeix el pensament:
F. \u2014La meva professi\u00f3 la veig i la visc encara com una feina molt artesanal i sovint em sento com una esp\u00e8cie en vies d\u2019extinci\u00f3. Moltes vegades has de lluitar contra els elements. \u00c9s una forma de vida, el cap sempre et d\u00f3na voltes i mai deixes de dissenyar. La teva vida s\u2019envolta molt de la teva professi\u00f3.<\/p>\n\n\n

\n
\"Francesc<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

O. \u2014Sent aix\u00ed, com \u00e9s casa seva?<\/strong>
F. \u2014Fins ara vivia en un pis molt \u201cFrancesc Pons\u201d (i servidora, comen\u00e7a a fer salivera). Fa poc m\u2019he mudat i visc en parella en un pis molt m\u00e9s convencional on m\u2019hi sento m\u00e9s lliure, m\u00e9s com a casa… Abans em posava hist\u00e8ric amb el m\u00e9s m\u00ednim detall. \u2014Em ve al cap all\u00f2 de \u00abA casa del ferrer, cullera de fusta\u00bb, per\u00f2 tot seguit em diu\u2014 Sempre que puc m\u2019escapo a Formentera on tinc una caseta molt petita i aquesta s\u00ed que \u00e9s molt \u201cFrancesc Pons\u201d. \u2014(i servidora tornar a salivar…)<\/p>\n\n\n\n

\"Francesc<\/figure>\n\n\n\n
\"Francesc<\/figure>\n\n\n\n

O. \u2014Miro al meu voltant i em sorpr\u00e8n penjant del sostre un m\u00f2bil precios\u00edssim fet amb ous d\u2019estru\u00e7. Penso en el detall, important\u00edssim en els seus projectes, la cura d\u2019artes\u00e0 com a metodologia de treball i el mim de qui t\u00e9 passi\u00f3 pel que fa…<\/p>\n\n\n\n

F. \u2014Escolto les necessitats de cada client, qu\u00e8 vol, qu\u00e8 li agradaria i comen\u00e7o la meva feina sobre tot a partir dels pl\u00e0nols. El m\u00e9s important \u00e9s la distribuci\u00f3, el funcionament que se li donar\u00e0 a la casa. Hi ha molt\u00edssims factors a tenir en compte i cada client busca una cosa diferent. Nosaltres ens cenyim a ser arquitectes d\u2019interiors, que no \u00e9s el mateix que fer de decoradors, tot i que a vegades aconsellem en algunes compres… El bon client \u00e9s molt bon client i si et deixa fer i es deixa aconsellar li pots fer una casa molt ben feta que li durar\u00e0 tota la vida.<\/p>\n\n\n\n

\"Francesc<\/figure>\n\n\n\n

F. \u2014Quan el projecte \u00e9s per una botiga, el que mana \u00e9s el producte, que \u00e9s el que li donar\u00e0 la veritable imatge. A banda, \u00e9s clar, que s\u2019hagi de trobar un toc diferent a la botiga, un estil que la distingeixi. Aix\u00f2 \u00e9s el que vaig fer per exemple amb les botigues de Jordi Labanda, especialment perqu\u00e8 el seu producte est\u00e0 basat en la il\u00b7lustraci\u00f3.<\/p>\n\n\n

\n
\"Francesc<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

F. \u2014Per altra banda, hi ha el factor important\u00edssim del temps. El projecte en una vivenda pot variar d\u2019un any a un any i mig, per\u00f2 en el cas dels comercials el projecte s\u2019ha d\u2019acabar molt r\u00e0pid, uns dos mesos, perqu\u00e8 hi ha moltes despeses mentre dura el proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

\"Francesc<\/figure>\n\n\n\n

F. \u2014Un punt i a part s\u00f3n les exposicions, com la que actualment hi ha d\u2019 Outumuro, que he dissenyat jo. M\u2019agrada molt fer-ne perqu\u00e8 s\u00f3n projectes molt bonics i molt r\u00e0pids.<\/p>\n\n\n\n

Q\u00fcestionari r\u00e0pid:
Un abans i un despr\u00e9s <\/strong>:: Sens dubte el Sandwich & Friends, ja fa 11 anys. De tenir un estudi totalment desconegut, vaig sortir a totes les revistes que et puguis imaginar. Se li va donar una cobertura mundial. Despr\u00e9s en vaig fer m\u00e9s per\u00f2 ja no \u00e9s el mateix. No m\u2019agrada el sistema de franqu\u00edcies, cada lloc \u00e9s diferent i demana coses diferents.
L\u2019enc\u00e0rrec dels teus somnis<\/strong> :: Un edifici sencer a Tokio.
El projecte m\u00e9s estimat<\/strong> :: Sempre \u00e9s el seg\u00fcent. Abans quan acabava un projecte em costava molt desvincular-me\u2019n i em sentia buit. Ara ja no em passa, he apr\u00e8s a refredar aquest proc\u00e9s de comiat.
Projecte immediat<\/strong> :: Una cocteleria a Madrid.
Herois<\/strong> :: En l\u2019arquitectura, m\u2019agrada molt Scarpa, Mies Van Der Rohe, Coderch i els grans mestres, \u00e9s clar. Per a mi els millors arquitectes de la hist\u00f2ria s\u00f3n aquells que dissenyen l\u2019exterior pensant primer en l\u2019interior. Tamb\u00e9 m\u2019agraden molt els mobles cl\u00e0ssics de la casa Gavina.
Antiherois <\/strong>:: Tota la deixalla televisiva.
Com veus Barcelona? <\/strong>:: S\u00f3c molt cr\u00edtic… No sabem conservar el nostre patrimoni i ens mereixem el que ens passa. Em costa de creure que destrossessin les oficines d\u2019Air France que hi havia al Passeig de Gr\u00e0cia, que eren una obra d\u2019art de l\u2019interiorisme, o el que ha passat amb el restaurant Ottimo o la botiga de Jordi Labanda… Aix\u00f2 a d\u2019altres ciutats com Londres o Nova York \u00e9s inconcebible.
Com vius Barcelona?<\/strong> :: Visc Barcelona donant l\u2019esquena al mar i \u00e9s una ll\u00e0stima en una ciutat com la nostra, per\u00f2 penso que el litoral, tota aquella zona prop el mar tamb\u00e9 se l\u2019han carregat…
Un lloc<\/strong> :: En la meva ruta particular hi ha l\u2019Speak Easy del Dry Martini.<\/p>\n\n\n\n

El seu estil, sofisticat i modern, va tenir molt d\u2019impacte l\u2019any 1999 amb la inauguraci\u00f3 del primer restaurant de fast food Sandwich & Friends, en qu\u00e8 va col\u00b7laborar amb Jordi Labanda. Aquest projecte li va donar projecci\u00f3 internacional, i des de llavors no ha parat.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Francesc Pons (Barcelona, 1967) va estudiar disseny interior i industrial l\u2019any 1986 a l\u2019escola Elisava, i 9 anys m\u00e9s tard va fundar el seu propi estudi. El seu estil, sofisticat i modern, va tenir molt d\u2019impacte l\u2019any 1999 amb la inauguraci\u00f3 del primer restaurant de fast food Sandwich & Friends, en qu\u00e8 va col\u00b7laborar amb Jordi Labanda. <\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":289,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[2844,2846],"tags":[2871],"class_list":["post-288","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-hogar","category-espacios-y-vida","tag-interiorismo"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/288","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=288"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/288\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18841,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/288\/revisions\/18841"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/289"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=288"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=288"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=288"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}