{"id":21567,"date":"2025-09-01T12:10:00","date_gmt":"2025-09-01T10:10:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/?p=21567"},"modified":"2026-09-02T15:03:19","modified_gmt":"2026-09-02T13:03:19","slug":"javier-buron","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/gente-real\/javier-buron","title":{"rendered":"Javier Bur\u00f3n: El realisme p\u00fablic que desafia la trinxera immobili\u00e0ria"},"content":{"rendered":"

Javier Bur\u00f3n: El realisme p\u00fablic que desafia la trinxera immobili\u00e0ria<\/h1>\n\n\n\n

L'exgerent d'Habitatge de Barcelona i actual director de Nasubinsa analitza el paper clau de les ag\u00e8ncies immobili\u00e0ries en la crisi actual i proposa canviar les regles del joc.<\/h2>\n\n\n
1 de setembre de 2025 por Claudia Romero<\/a><\/div>\n\n\n\n

Per entendre la magnitud del laberint de l'habitatge al nostre pa\u00eds, \u00e9s imprescindible asseure's a escoltar aquells qui han gestionat la complexitat p\u00fablica des dels seus llocs de m\u00e0xima responsabilitat. Javier Bur\u00f3n pertany a aquesta rara estirp de t\u00e8cnics amb una visi\u00f3 perif\u00e8rica i un quilometratge institucional dif\u00edcil d'igualar: va ser viceconseller d'Habitatge del Govern Basc, gerent d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona entre 2015 i 2023, i actualment lidera Nasubinsa, l'empresa p\u00fablica d'habitatge i cohesi\u00f3 territorial del Govern de Navarra. Recentment ha publicat el llibre \u00abLa crisi de la vivienda\u00bb (Arpa, 2025).<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Aquest article \u00e9s el resultat directe d'una conversa densa, autocr\u00edtica i summament esclareixedora mantinguda amb ell al p\u00f2dcast Gent Real<\/em><\/a> sobre l'actual crisi habitacional. En un panorama on el debat de l'habitatge es redueix sovint a la trinxera ideol\u00f2gica, la mirada de Bur\u00f3n ens proposa un exercici de realisme pur: analitzar l'impacte de la intermediaci\u00f3, la urg\u00e8ncia de regular els m\u00ednims del sector i, per damunt de tot, el conflicte \u00e8tic i generacional en el qual els agents immobiliaris es troben atrapats di\u00e0riament.<\/p>\n\n\n\n

La corresponsabilitat instrumental: ni sants ni dimonis<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El punt de partida de l'an\u00e0lisi de Javier Bur\u00f3n<\/a> fuig de la demonitzaci\u00f3 simplista que a vegades s'exerceix sobre les ag\u00e8ncies. En comparar la seva visi\u00f3 amb corrents d'opini\u00f3 que acusen portals i agents de provocar de manera directa la pujada dels preus, Bur\u00f3n introdueix un matiz de corresponsabilitat sensat i professional:<\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abEn el bo i en el dolent que estigui passant al mercat de l'habitatge\u2026 alguna responsabilitat tenen els agents\u00bb<\/em> perqu\u00e8 sou els professionals que parleu amb els propietaris, els potencials clients i teniu una posici\u00f3 instrumental que \u00e9s clau.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Per a Bur\u00f3n, l'agent immobiliari funciona com un mirall del tipus de mercat, de la societat i de la comunitat aut\u00f2noma en qu\u00e8 opera.<\/strong> No hi ha una sola imatge del sector perqu\u00e8 Espanya \u00e9s diversa, per\u00f2 com que \u00e9s l'enlla\u00e7 final que 'tanca el tracte' en transaccions que representen al voltant del 10% del PIB i del 13% de l'ocupaci\u00f3 nacional, el seu paper deixa de ser perif\u00e8ric i esdev\u00e9 central. Si les ag\u00e8ncies p\u00fabliques accepten la seva part de responsabilitat per l'estat actual del mercat, el sector de la intermediaci\u00f3 privada ha de fer exactament el mateix.<\/p>\n\n\n\n

El laberint de la regulaci\u00f3 i la paradoxa regional<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Un dels temes m\u00e9s controvertits de la xerrada va ser la falta d'una regulaci\u00f3 homog\u00e8nia de la professi\u00f3 a Espanya. Mentre que sectors com el sanitari, el jur\u00eddic o l'arquitectura mostren una uniformitat total a l'hora d'exigir marcs regulatoris i col\u00b7legiacions fortes, l'immobiliari convivia amb una enorme atomitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Bur\u00f3n revela que la inacci\u00f3 de l'estat prov\u00e9, en part, d'una por a la intrusi\u00f3 en les seves compet\u00e8ncies i de la coexist\u00e8ncia de m\u00faltiples col\u00b7legis professionals i parts interessades que operen de manera independent. No obstant aix\u00f2, la seva experi\u00e8ncia al Govern de Navarra demostra que quan hi ha voluntat t\u00e8cnica i el sector avan\u00e7a unit, l'entesa \u00e9s immediata. Tot i recon\u00e8ixer que els contractes en qu\u00e8 el sector actua com a intermediari no s\u00f3n cap q\u00fcesti\u00f3 menor, Bur\u00f3n defensa la implementaci\u00f3 obligat\u00f2ria de certs est\u00e0ndards m\u00ednims i no negociables:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  • Tra\u00e7abilitat i asseguran\u00e7a:<\/strong> Requisits estrictes pel que fa a la responsabilitat civil i a la cobertura d'asseguran\u00e7a per protegir el consumidor final.<\/li>\n\n\n\n
  • Formaci\u00f3 cont\u00ednua:<\/strong> Formaci\u00f3 t\u00e8cnica obligat\u00f2ria per operar en mercats cada vegada m\u00e9s sofisticats i competitius.<\/li>\n\n\n\n
  • Separar el blat de la palla:<\/strong> Bur\u00f3n assenyala que, en els entorns de m\u00e9s pressi\u00f3, hi ha actors que exigeixen certesa jur\u00eddica per\u00f2 que declaren obertament que no aplicaran disposicions legals clares i inequ\u00edvoces. En aquests escenaris, si el sector no s'autoregula, la intervenci\u00f3 reguladora esdev\u00e9 inevitable.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

    Davant la idea de crear \u00abagents immobiliaris p\u00fablics\u00bb \u2014una proposta que qualifica d'ocurr\u00e8ncia que no l'entusiasma a causa de la sobrada capacitat instal\u00b7lada en el sector privat\u2014, advoca per espr\u00e9mer les f\u00f3rmules de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablicoprivada abans d'arribar a derivades extremes. Exemplifica aix\u00f2 amb convenis municipals que permetien a agents privats actuar com a mobilitzadors homologats per a borses de lloguer assequible; eines que, per falta de comunicaci\u00f3 o desinter\u00e8s mutu, sovint queden en via morta i que urgeix rescatar.<\/p>\n\n\n\n

    El conflicte generacional: Gesti\u00f3 d'actius o d'activitats econ\u00f2miques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    La conversa arriba al seu cl\u00edmax quan es centra en el dilema quotidi\u00e0 al qual s'enfronta l'agent immobiliari contemporani. Com a part de la seva rutina, els agents immobiliaris signen un contracte de serveis amb el propietari (normalment d'una generaci\u00f3 m\u00e9s gran amb riquesa consolidada) i estan obligats a defensar els seus interessos, que normalment impliquen maximitzar la rendibilitat. Al mateix temps, \u00e9s aquest mateix agent qui assumeix la responsabilitat i actua com a \u00abpunt \u00fanic de contacte per a reclamacions\u00bb per a una generaci\u00f3 m\u00e9s jove de llogaters que enfronta greus dificultats per accedir a l'habitatge. Com es pot resoldre aquest conflicte \u00e8tic?<\/p>\n\n\n\n

    Per a Javier Bur\u00f3n, el problema principal rau en la mentalitat del propietari individual. Molts particulars que posseeixen una o dues propietats no s'adonen que, posant-les en lloguer, contribueixen a un activitat econ\u00f2mica<\/strong> amb un impacte social profund, interpretant-lo err\u00f2niament com una mera gesti\u00f3 passiva de patrimoni.<\/p>\n\n\n

    \n
    \"Javier<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

    El mercat actual, especialment a les zones tensionades, s'ha convertit en una jungla perqu\u00e8 no s'ha educat el client en l'exist\u00e8ncia de diferents terrenys de joc. Bur\u00f3n sost\u00e9 que els agents tenen el deure \u2014i la necessitat\u2014 de comen\u00e7ar a categoritzar i posar nom a les actituds de la propietat:<\/p>\n\n\n\n

      \n
    • El model d'alt risc:<\/strong> Els propietaris que volen treure fins a l'\u00faltim c\u00e8ntim del lloguer exigeixen un constant renovament de llogaters i rebutgen una selecci\u00f3 responsable d'aquests. Les ag\u00e8ncies immobili\u00e0ries han d'actuar com a educadors i advertir expl\u00edcitament que com m\u00e9s agressivitat i recerca de benefici hi hagi, m\u00e9s gran ser\u00e0 el risc de problemes contractuals, contratemps financers i sancions fiscals o legals.<\/li>\n\n\n\n
    • El model tranquil i conservador:<\/strong> Aquell que decideix situar el preu amb prud\u00e8ncia (per exemple, un percentatge per sota de la mitjana del mercat) a canvi d'estabilitat, seguretat jur\u00eddica i un proc\u00e9s de discerniment hum\u00e0 per triar el seu arrendatari. Reduir el risc i aplanar el preu no significa no guanyar diners; significa guanyar tranquil\u00b7litat i apostar per relacions a llarg termini.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

      La clau mestra: trencant la barrera entre dos mons<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

      En demanar una 'clau mestra' per permetre que els agents immobiliaris esdevinguin agents de canvi positiu, Javier Bur\u00f3n descarta la 'intervenci\u00f3 divina' i opta en canvi per la maduresa i el reconeixement mutu. El seu veredicte \u00e9s clar: Els sectors p\u00fablic i privat han funcionat durant massa temps com dos mons separats que no es comuniquen entre si, alimentant prejudicis m\u00fatuus.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

      La veritable transformaci\u00f3 passa perqu\u00e8 les direccions generals d'habitatge deixin de mirar-se el melic i d'identificar-se exclusivament amb l'habitatge protegit o la limitaci\u00f3 contractual, i comencin a dissenyar serveis conjunts de formaci\u00f3, informaci\u00f3 al consumidor i acompanyament en processos complexos com la compravenda.<\/p>\n\n\n\n

      Perqu\u00e8 el mercat recuperi l'equilibri, els professionals de les dues empreses han de comen\u00e7ar a con\u00e8ixer-se, intercanviar l'expertesa t\u00e8cnica que nom\u00e9s posseeix l'altra part i col\u00b7laborar de manera transparent. Nom\u00e9s reduint aquesta dist\u00e0ncia institucional serem capa\u00e7os de pacificar els entorns m\u00e9s hostils i construir, junts, un mercat d'habitatge molt m\u00e9s sa, previsible i hum\u00e0.<\/strong><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      L'exgerent d'Habitatge de Barcelona i actual director de Nasuvinsa, Javier Bur\u00f3n, analitza el paper clau de les ag\u00e8ncies immobili\u00e0ries en la crisi actual i proposa canviar les regles del joc.<\/p>","protected":false},"author":11,"featured_media":21591,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[2849,2851],"tags":[3304,3303,3240],"class_list":["post-21567","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-gente-real","category-perfiles","tag-politica","tag-podcast","tag-gentereal"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21567","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21567"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21567\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22090,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21567\/revisions\/22090"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21591"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21567"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21567"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21567"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}