{"id":17912,"date":"2025-07-07T16:55:00","date_gmt":"2025-07-07T14:55:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/?p=17912"},"modified":"2026-06-23T13:26:56","modified_gmt":"2026-06-23T11:26:56","slug":"javier-mariscal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/hogar\/mi-monapart\/javier-mariscal","title":{"rendered":"Javier Mariscal: el dissenyador que viu, crea i dissenya sense regles"},"content":{"rendered":"

Javier Mariscal: el dissenyador que viu, crea i dissenya sense regles<\/h1>\n\n\n\n

L'artista ha fet de la seva llar un laboratori emocional on el color, la intu\u00efci\u00f3 i la llibertat marquen el ritme<\/h2>\n\n\n
7 de juliol de 2025 per Claudia Romero<\/a><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"Javier
Fotografia de Tono Errando<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Des del seu estudi al barri del Poblenou de Barcelona, Javier Mariscal transforma objectes quotidians en companys de viatge, barreja colors amb mem\u00f2ria i ens convida a mirar la vida amb humor, emoci\u00f3 i sense prejudicis. En aquesta entrevista per el p\u00f2dcast Gente Real<\/a> de Monapart, ens obre la porta del seu m\u00f3n sense filtres.<\/span><\/em><\/h3>\n\n\n\n

Parla'ns de tu i de la teva feina. On va n\u00e9ixer la teva vocaci\u00f3? Algun primer record?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

S\u00f3c la Javier Mariscal<\/a> I en 2050 tindr\u00e9 100 anys. Des que tinc mem\u00f2ria, m'encanta dibuixar. Vaig n\u00e9ixer en una fam\u00edlia de 11 germans on tots llegien i es peleaven pels llibres de Salgari. Per\u00f2 jo no vaig saber llegir fins als 30. Aix\u00ed que vaig pensar: si no llegeixo, dibuixo. Dibuixava tot el temps, era la meva manera d'estar al m\u00f3n. La meva vocaci\u00f3 va n\u00e9ixer d'aqu\u00ed, d'aquesta necessitat de explicar coses sense paraules. I des de llavors, no he parat. Em paguen per divertir-me, per fer el que m\u00e9s m'agrada. Es pot demanar m\u00e9s?<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s et satisf\u00e0 de la teva feina? <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El que m\u00e9s m'agrada \u00e9s que algui vegi un dibuix meu, rigui, el vulgui tenir a casa seva. Que digui: \u201cM'encanta!\u201d. I se l'endugui. Que els meus gargots, els meus ocells, les meves coses rares, despertin alegria. Aix\u00f2 m'emociona.<\/p>\n\n\n

\n
\"Javier
Fotografies de Tono Errando<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\n

\u00abHe fet moltes coses, des del Cobi dels Jocs Ol\u00edmpics del 92, fins a mobles, pel\u00b7l\u00edcules, portades..., per\u00f2 el millor continua sent que alguna cosa que dibuixo arribi a emocionar alg\u00fa\u00bb.\u00a0<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n

\n
\"Javier<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Com \u00e9s el teu proc\u00e9s creatiu? Quines s\u00f3n les fonts d'inspiraci\u00f3? Alguna m\u00fasica especialment mentre treballes?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El meu proc\u00e9s \u00e9s ca\u00f2tic, intu\u00eftiu, lliure. M'inspiren mil coses: la brisa del mat\u00ed, la lluna plena darrera la muntanya, un llum\u00ed, un paquet antic de tabac que es deia Chit\u00e1n.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 m'inspira la m\u00fasica. Mentre treballo, acostumo a posar discos de Bob Dylan, David Bowie, Crosby, Stills & Nash, Jimi Hendrix, o fins i tot la Cinquena de Beethoven. S\u00f3n com amics que m'acompanyen des del m\u00e9s all\u00e1. <\/p>\n\n\n\n

Hi ha dies que comen\u00e7o sense saber qu\u00e8 sortir\u00e0. I aix\u00f2 \u00e9s el bonic: no tenir un pla tancat, sin\u00f3 deixar que alguna cosa aparegui.<\/p>\n\n\n\n

Color, llibre, pel\u00b7li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D<\/strong><\/h2>\n\n\n
\n
\"Javier<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Quin \u00e9s el teu rac\u00f3 favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, atresores alguna col\u00b7lecci\u00f3 a casa teva?\u00a0<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El meu rac\u00f3 favorit pot ser una catifa, un gerro de cer\u00e0mica, els coberts... cada objecte t\u00e9 vida. No tinc una gran col\u00b7lecci\u00f3, per\u00f2 soc dissenyador d'objectes, aix\u00ed que tot el que m'envolta ho he pensat o repensat.
<\/p>\n\n\n

\n
\"Javier
Fotografies de Tono Errando<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La veritat \u00e9s que no em compraria res. Em costa molt anar a comprar. Tenim de tot. <\/p>\n\n\n\n

Un pla a casa sempre inclou\u2026<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Una bona amanida, una bona sopa, algun que et faci un pet\u00f3, una xerrada, m\u00fasica i una estona per mirar per la finestra. La vida a casa s'ha de sentir b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Tens algun plat estrella?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La sopa a l'hivern. L'orxata a l'estiu. Quin plan\u00e7\u00f3! <\/p>\n\n\n\n

Quin \u00e9s el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Barcelona t\u00e9 racons m\u00e0gics, sobretot si pots passejar-hi d'hora o en bici. M'encanta el meu estudi, \u00e9s al Poblenou. A l'estranger\u2026 qualsevol lloc on la lluna surti entre muntanyes i et sorprengui al mat\u00ed.<\/p>\n\n\n

\n
\"Javier
Fotografia de Tono Errando<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Tots els colors s\u00f3n bonics. L'important \u00e9s com els miro. I que l'art, al final, no \u00e9s m\u00e9s que una manera de viure. Jo dibuixo per existir. I si puc fer que alg\u00fa somrigui amb una cadira, un dibuix o un c\u00f2mic, ja est\u00e0. Aix\u00f2 \u00e9s llar.<\/p>\n\n\n\n

Javier Mariscal<\/a> ens recorda que viure tamb\u00e9 \u00e9s un acte creatiu. Que la llar pot ser un llen\u00e7, i el disseny, una forma d'emoci\u00f3 quotidiana. Sense normes, sense por del caos, amb humor i amb \u00e0nima. En el seu univers no hi ha objectes banals ni dies iguals: tot vibra, tot compta, tot convida a mirar amb uns altres ulls. I potser, tamb\u00e9, a viure amb una mica m\u00e9s de color.<\/span><\/h3>\n\n\n\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aix\u00ed viu i crea Javier Mariscal: un dissenyador que ha convertit casa seva en un laboratori d'emocions, color i objectes amb \u00e0nima.<\/p>","protected":false},"author":11,"featured_media":17913,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[2844,2845],"tags":[2868,2870],"class_list":["post-17912","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-hogar","category-mi-monapart","tag-arte","tag-diseno"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17912","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/11"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17912"}],"version-history":[{"count":35,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17912\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21604,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17912\/revisions\/21604"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17913"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17912"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17912"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17912"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}