{"id":17618,"date":"2025-02-03T11:58:00","date_gmt":"2025-02-03T10:58:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/?p=17618"},"modified":"2025-09-04T09:51:47","modified_gmt":"2025-09-04T07:51:47","slug":"pedro-mecinas-catarroja","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/hogar\/pedro-mecinas-catarroja","title":{"rendered":"Pedro Mecinas: un vol creatiu al cor de Catarroja"},"content":{"rendered":"

Pedro Mecinas: un vol creatiu al cor de Catarroja<\/h1>\n\n\n\n

Ens prenem un caf\u00e8 a La Masereta, aquell rac\u00f3 especial del Mercat de Catarroja que Pedro Mecinas ha transformat amb els seus pinzells. <\/h2>\n\n\n
3 de febrer de 2025 per Llibertat Garc\u00eda<\/a><\/div>\n\n\n\n
\"Pedro<\/figure>\n\n\n\n

Pedro Mecinas,<\/a><\/em> artista valenci\u00e0 amb la mirada posada a la natura i l'\u00e0nima a cada tra\u00e7, ens convida a un viatge pel seu univers creatiu, on les aus aut\u00f2ctones s\u00f3n molt m\u00e9s que un bonic dibuix. S\u00f3n un missatge, un crit, una invitaci\u00f3 a la reflexi\u00f3.<\/em><\/h3>\n\n\n\n
Parla'ns de tu i la teva feina. On va n\u00e9ixer la teva vocaci\u00f3?<\/h5>\n\n\n\n

Des de petit, l'art, la pintura i els animals han estat el meu m\u00f3n.<\/strong> Sempre he pintat i he estat connectat amb la natura, no concebo la vida sense elles. La meva vocaci\u00f3 va n\u00e9ixer de manera natural, perqu\u00e8 \u00e9s el que sempre m'ha agradat, i la meva mare sempre ho va potenciar. En el fons, segueixo sent el mateix nen, per\u00f2 ara el que faig t\u00e9 sentit dins de la societat.<\/p>\n\n\n\n

\"Pedro
\u00abAl\u00e7ar el vol junts\u00bb al claustre g\u00f2tic del #CCCC<\/a> Centre del Carme<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s et satisf\u00e0 de la teva feina? Hi ha alguna obra de la qual et sentis especialment orgull\u00f3s?<\/h5>\n\n\n\n

Sens dubte, el que m'agrada m\u00e9s \u00e9s que la gent connecti amb la meva feina.<\/strong> Pinto i parlo de natura perqu\u00e8 m'agrada i ho considero necessari, per\u00f2 no ho faig des d'un punt de vista egoc\u00e8ntric. Vull que les persones connectin amb els animals i el medi ambient, que el portin al terreny. No vull que vegin una obra meva com una cosa aliena a ells, sin\u00f3 com a part d'ells. <\/p>\n\n\n\n

L'art, avui dia, ha de generar vincles bidireccionals,<\/strong> anar m\u00e9s enll\u00e0 de parlar d'un mateix o d'un \u00abm\u00f3n interior i personal\u00bb que, al final, nom\u00e9s s'hi queda.<\/p>\n\n\n\n

\"Pedro
Mural per a Espai valenci\u00e0 a B\u00e8lgica i el centre cultural metaprosa <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n

\u00abVull fer obres que es trobin tan allunyades com sigui possible de l'ego, que les persones hi connectin perqu\u00e8 mostren sentiments humans que tots tenim.\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Pere, com arribes a Catarroja i qu\u00e8 representa per a tu aquest lloc avui? <\/h5>\n\n\n\n

Vaig arribar a Catarroja per casualitat. La meva mare va veure una casa que li va agradar, i com que est\u00e0vem fugint de la ciutat, vam acabar aqu\u00ed. I quina sort! \u00c9s un poble molt afable i receptiu amb l\u00b4art, molt hum\u00e0 en general. A nivell d'administraci\u00f3, hi ha grans professionals, per\u00f2 sobretot grans persones treballant per als altres.<\/p>\n\n\n\n

\"Pedro
Garsa Imperial tallada en fusta<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Pedro
Una col\u00b7laboraci\u00f3 de Pedro amb el seu amic Ronaldo<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
Les teves obres estan plenes d'aus aut\u00f2ctones. Qu\u00e8 simbolitzen per a tu?<\/h5>\n\n\n\n

Sempre que pinto aus, intento que siguin les del lloc on estic creant. Potser \u00e9s una mania, per\u00f2 no veig l\u00f2gic, per exemple, pintar una au de Llatinoam\u00e8rica dins del Parc Natural de l'Albufera. Pinto aus aut\u00f2ctones perqu\u00e8 considero que \u00e9s crucial tenir cura del nostre entorn. <\/strong>Moltes vegades fantasiem amb llocs llunyans i ex\u00f2tics \u2014jo el primer\u2014 i no ens adonem de com n'\u00e9s de meravell\u00f3s aqu\u00ed i que val la pena cuidar-lo i respectar-lo. Ensenyar aix\u00f2 a trav\u00e9s de les aus \u00e9s el que m'importa m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

\"Pedro
 Busard ratoner<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
Tens una esp\u00e8cie favorita, una amb qu\u00e8 t'identifiquis m\u00e9s?<\/h5>\n\n\n\n

S\u00ed, a nivell d'aus, en tinc algunes que m'encanten. L'arrendajo n'\u00e9s una, \u00e9s de la fam\u00edlia dels c\u00f2rvids \u2014m'agraden tots\u2014 i t\u00e9 qualitats molt peculiars, com la d'amagar fruits al bosc que despr\u00e9s oblida i que acaben brotant. S\u00f3n llest\u00edssims. Els rapinyaires tamb\u00e9 m'agraden, i despr\u00e9s hi ha molt\u00edssims ocellets preciosos amb qualitats \u00faniques. Realment m'agraden tots, per\u00f2 sobretot m'atreuen aquestes esp\u00e8cies d'aus que la gent menysprea, com els coloms. No han fet res a ning\u00fa, per\u00f2 culturalment han estat maltractades tota la vida, nom\u00e9s per existir.<\/p>\n\n\n\n

\"Pedro
\u00abAl\u00e7ar el vol junts\u00bb <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
Qu\u00e8 vols que senti qui es trobi amb una de les pintures d'aus al carrer?<\/h5>\n\n\n\n

Vull que empatitzi, m\u00e9s enll\u00e0 de veure alguna cosa bonica. L'art bonic i ben pintat em cansa, la veritat. No dic que no tingui m\u00e8rit, per descomptat que en t\u00e9\u2026 per\u00f2 avui dia no en tinc prou de veure alguna cosa ben feta, ha de \u00abtranscendir\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

A les aus que pinto hi ha un significat que t\u00e9 a veure amb el medi ambient, amb els ecosistemes i amb el planeta que habitem, perqu\u00e8 no n'hi ha cap altre i l'hem de cuidar.<\/strong> Intento que la gent reflexioni sobre tot aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

Com \u00e9s el teu taller? Quin objecte o rac\u00f3 no hi pot faltar?<\/h5>\n\n\n\n

Quan no pinto murals en espais p\u00fablics, ho faig en una cambra petita a la terrassa. A l'hivern fa molt de fred ia l'estiu directament no s'hi pot estar, aix\u00ed que m'apanyo com puc. Com que estic acostumat a pintar al carrer, diguem que tolero for\u00e7a b\u00e9 les condicions atmosf\u00e8riques (rialles). Al lloc que treballo no pot faltar un bon altaveu amb bona m\u00fasica.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Si haguessis de triar una pe\u00e7a de casa teva o del teu estudi que parli de tu, quina seria i per qu\u00e8?<\/h5>\n\n\n\n

Sens dubte, triaria un quadre que tinc penjat de la meva \u00e0via vestida de n\u00favia, perqu\u00e8 aix\u00f2 est\u00e0 per sobre de qualsevol quadre, obra o objecte. I parla molt de mi.<\/p>\n\n\n\n

\"Pedro
Quadre de l'\u00e0via de Pere vestida de n\u00favia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
Com va ser l'experi\u00e8ncia d'intervenir el Centre Cultural del Carme<\/a> i el Oceanogr\u00e0fic?<\/a><\/h5>\n\n\n\n

A l'Oceanogr\u00e0fic hi treballen grand\u00edssims professionals que, a m\u00e9s, tinc el privilegi de tenir com a amics. Ells m'han ajudat des del comen\u00e7ament, quan em costava diferenciar esp\u00e8cies o quan sabia pr\u00e0cticament poc o res d'aus. Per mi, pintar-hi significa formar-ne part i de les seves l\u00ednies de recerca. Suposa portar el que faig a un camp de persones que respecto i admiro.<\/p>\n\n\n\n

El Centre del Carme ha estat la millor experi\u00e8ncia a nivell laboral de la meva vida fins avui. Totes i cadascuna de les persones que hi treballen s\u00f3n meravelloses, des de la ger\u00e8ncia fins als seguretats de sala, passant per t\u00e8cnics i educadors, amb els quals vaig fer amistat, tots ells van fer que em sent\u00eds com a casa. <\/p>\n\n\n\n

Vaig poder portar la meva feina a un lloc on arrib\u00e9s m\u00e9s gent, per\u00f2 sobretot el lloc crec que va fer que el missatge \u00abAl\u00e7ar el vol\u00bb es comprengu\u00e9s b\u00e9, i aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s important de tot, que la gent ho va fer seu.<\/p>\n\n\n\n

\"Pedro
Exposici\u00f3 \u00abAl\u00e7ar el vol junts\u00bb al Centre del Carme de Val\u00e8ncia<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"Pedro<\/figure>\n\n\n\n
\n

\u00abEn les aus que pinto hi ha un significat que t\u00e9 a veure amb el medi ambient, amb els ecosistemes i amb el planeta que habitem, perqu\u00e8 no n'hi ha cap altre i l'hem de cuidar.\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Com va sorgir la idea de lobra?<\/h5>\n\n\n\n

En un m\u00f3n tan capitalitzat i egoista, ser capa\u00e7 de deixar aix\u00f2 de banda \u2014les nostres difer\u00e8ncies\u2014 per mirar tots en la mateixa direcci\u00f3, recolzar-nos i, en definitiva, \u00abestar b\u00e9\u00bb, em sembla una cosa incre\u00efble, encara que nom\u00e9s passi durant uns instants. La idea em va venir del comportament que tenen les aus quan estan en grup i decideixen al\u00e7ar el vol totes alhora: \u00e9s una cosa m\u00e0gica. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta met\u00e0fora del m\u00f3n animal \u00e9s la que extrapolo a l'\u00e9sser hum\u00e0, pensant que si observem la natura m\u00e9s de prop podr\u00edem arribar a trobar les claus com a exemple per a una bona conviv\u00e8ncia amb els nostres semblants.<\/p>\n\n\n\n

Com vas viure aquest proc\u00e9s despr\u00e9s de la DANA i en aquest context social?<\/h5>\n\n\n\n

Va ser un proc\u00e9s molt complicat. Tristesa i ansietat de la m\u00e0, per\u00f2 tamb\u00e9 de canalitzaci\u00f3 a trav\u00e9s del projecte, de l'art i, sobretot, de les persones que m'han ajudat. Tamb\u00e9 hi ha alguna decepci\u00f3, per\u00f2 aix\u00f2 forma part de tots els processos, creatius o no.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"Pedro<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"Pedro
Oli sobre llen\u00e7 d'una \u00e0liga real<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
Creieu que l'art pot ser un refugi o una forma de reconstrucci\u00f3 per a una comunitat despr\u00e9s d'un moment dif\u00edcil?<\/h5>\n\n\n\n

Sempre penso que l'art \u00e9s una cosa que no serveix per a res i que alhora serveix per a tot.<\/strong> Per mi \u00e9s absolutament essencial, de fet, crec que \u00e9s m\u00e9s important que altres coses que suposadament es consideren importants. En els moments feli\u00e7os \u00e9s una classe de lleure meravell\u00f3s on fas una activitat que no t\u00e9 res a veure amb guanyar diners. Em fascinen les coses que els diners no poden comprar, i l'art \u2014quan es fa de deb\u00f2\u2014 est\u00e0 al marge. Una altra cosa \u00e9s viure de l'art, per\u00f2 aquest \u00e9s un altre tema.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, quan la vida es tor\u00e7a i estem en un moment trist, encara \u00e9s m\u00e9s essencial perqu\u00e8 l'art \u00e9s una manera de canalitzar aquests sentiments negatius. A mi m'ha salvat de la DANA, perqu\u00e8 he convertit aquestes emocions tristos en obres que han llen\u00e7at un missatge. Un missatge que no \u00e9s meu, sin\u00f3 de tothom. \u00c9s meravell\u00f3s que la gent connecti amb colors, formes i dibuixos en un moment trist i que em diguin que aix\u00f2 els ha fet sentir millor.<\/p>\n\n\n

\n
\"Pedro<\/figure>\n<\/div>\n\n\n
Qu\u00e8 t'emociona quan penses com la gent conviu amb els teus murals?<\/h5>\n\n\n\n

M'agrada que la gent faci les meves obres i els missatges que tenen. Vull fer obres que es trobin tan allunyades com sigui possible de l'ego, que les persones hi connectin perqu\u00e8 mostren sentiments humans que tots tenim.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta entrevista la fem a La Masereta, dins del Mercat de Catarroja, un lloc que tu mateix has pintat. Quin vincle tens amb aquest espai?<\/h5>\n\n\n
\n
\"Pedro<\/figure>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

L'enlla\u00e7 que tinc amb aquest espai \u00e9s que el seu meravell\u00f3s propietari, Juli\u00e1n, ha creat un lloc agradable per conversar, prendre un vi o picar alguna cosa. \u00c9s un lloc on s'hi est\u00e0 a gust ia sobre est\u00e0 ubicat dins el mercat municipal de Catarroja, un lloc que m'encanta i on t\u00e9 sentit l'expressi\u00f3 fer poble.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 t'inspira dels espais quotidians com aquest?<\/h5>\n\n\n\n

M'inspira la gent que els habita, les seves emocions, pensar que s\u00f3n llocs que encara conserven una ess\u00e8ncia anal\u00f2gica d'una altra \u00e8poca i que no estan tan contaminats per la velocitat que ens atrapa avui dia. En aquests llocs encara es viu la vida amb una mica de calma.<\/p>\n\n\n\n

Quins projectes tens entre mans?<\/h5>\n\n\n\n

Actualment estic treballant en diferents projectes de mediaci\u00f3 a trav\u00e9s de l'art, que compagino amb enc\u00e0rrecs a empreses i particulars, i tamb\u00e9 feines senzilles de pintura i retolaci\u00f3. Ampliar\u00e9 el projecte Ocells de l'Albufera, per\u00f2 aix\u00f2 encara est\u00e0 en germen: darrere de l'u, el dos.<\/p>\n\n\n\n

\"Pedro
\u201cCorda i poal, on va l'o va l'altre\u201d al mig de l'Albufera <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
On t'agradaria veure volar les teves properes aus?<\/h5>\n\n\n\n

M'encantaria qualsevol lloc on els ocells i el seu missatge puguin arribar a m\u00e9s p\u00fablic. Des de l'Albufera, el museu, fins a locals personals de gent que hi treballa, les seves llars, etc. Qualsevol lloc \u00e9s bo, realment.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 sona quan pintes? Hi ha alguna m\u00fasica que t'acompanyi sempre?<\/h5>\n\n\n\n

Sobretot m\u00fasica electr\u00f2nica: techno, house, tr\u00e0ngol, Oscar Mulero\u2026 De vegades tamb\u00e9 escolto molt rap i R&B.<\/p>\n\n\n\n

Color, llibre i disc favorits. Per aquest ordre!<\/h5>\n\n\n
\n
\"Pedro<\/figure>\n<\/div>\n\n\n
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!<\/h5>\n\n\n\n


Podria afegir una frase que sempre diu la meva mare i que considero essencial: Viu i deixa viure. No crec que sigui tan dif\u00edcil, la veritat.<\/p>\n\n\n\n

Pere ens recorda que l'art no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 d'est\u00e8tica, sin\u00f3 de connexi\u00f3, missatge i conviv\u00e8ncia. Els seus ocells, que semblen haver nascut del propi aire de l'Albufera, ens conviden a mirar m\u00e9s enll\u00e0 del tra\u00e7: a escoltar all\u00f2 que l'entorn ens vol dir ia cuidar all\u00f2 que tenim a prop.<\/h3>\n\n\n
\n
\"Pedro
La migraci\u00f3 dels falciots a Picassent, en el marc del Festival \u201cCrom\u00e0pica\u201d<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ens prenem un caf\u00e8 a La Masereta, aquell rac\u00f3 especial del Mercat de Catarroja que Pedro Mecinas ha transformat amb els seus pinzells.\u00a0<\/p>","protected":false},"author":24,"featured_media":17628,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[2844,2845],"tags":[2868,3065],"class_list":["post-17618","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-hogar","category-mi-monapart","tag-arte","tag-valencia"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17618","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/24"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17618"}],"version-history":[{"count":41,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17618\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18954,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17618\/revisions\/18954"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17628"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17618"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17618"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17618"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}