{"id":15604,"date":"2024-01-08T10:47:00","date_gmt":"2024-01-08T09:47:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/?post_type=mnprt_news_article&p=15604"},"modified":"2025-06-20T16:40:42","modified_gmt":"2025-06-20T14:40:42","slug":"trobar-pis-a-gracia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/hogar\/encontrar-piso-en-gracia","title":{"rendered":"Marxant un pis a Gr\u00e0cia i una raci\u00f3 de vermut"},"content":{"rendered":"

Marxant un pis a Gr\u00e0cia i una raci\u00f3 de vermut<\/h1>\n\n\n\n

Descobreix perqu\u00e8 Gr\u00e0cia, un dels barris m\u00e9s vibrants de Barcelona, t\u00e9 una oferta immobili\u00e0ria tan limitada i qu\u00e8 fa que viure aqu\u00ed sigui tan especial.<\/h2>\n\n\n
8 de gener de 2024 per David Torres<\/a><\/div>\n\n\n\n
\"Marxant<\/figure>\n\n\n\n

El barri de Gr\u00e0cia \u00e9s un dels barris m\u00e9s vibrants i amb encant de Barcelona, i no sorpr\u00e8n ning\u00fa a hores d'ara, que sigui una de les zones m\u00e9s demanades tant per lloguer com per comprar habitatge.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s l'any passat es van vendre 936 vivendes de segona m\u00e0 a Gr\u00e0cia. A les dades p\u00fabliques de l'Ajuntament de Barcelona sobre l'oferta d'habitatges de segona m\u00e0 en venda a Barcelona durant el 2023<\/a>, veiem com el preu per metre quadrat se situa actualment en 4.649 \u20ac\/m2. Si voleu consultar l'evoluci\u00f3 del preu per metre quadrat a Barcelona, feu-ho en aquestes taules sobre les compravendes d'habitatges registrats i el preu de venda a Barcelona<\/a> des de l'any 2013. Veur\u00e0s que el m\u00e0xim hist\u00f2ric el tenim a l'any 2019, a 4.867 \u20ac\/m2\u2026 el barri \u00e9s el que \u00e9s, i l'oferta d'immobles \u00e9s molt limitada.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 hi ha tan poca oferta de vivenda a Gr\u00e0cia? Analitzem-ho!<\/p>\n\n\n

\n
\"Marxant<\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\n

Gr\u00e0cia ofereix un alt nivell de qualitat de vida, amb una \u00e0mplia i variada oferta de serveis, comer\u00e7os de proximitat i una vibrant agenda cultural.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Viure a Gr\u00e0cia: poca oferta i molta demanda d'habitatge <\/h5>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 hi ha tan pocs propietaris que posin a la venda les seves propietats al barri de Gr\u00e0cia? Apunto cinc raons principals:<\/p>\n\n\n\n

Una de les raons, i crec que la m\u00e9s important, \u00e9s l?alta satisfacci\u00f3 dels residents en aquest barri. Gr\u00e0cia ofereix un alt nivell de qualitat de vida, amb una \u00e0mplia i variada oferta de serveis, tota mena de comer\u00e7os de proximitat i una din\u00e0mica agenda cultural.<\/strong> Cal esmentar especialment les seves places, on la vida de barri \u00e9s un formiguer constant. L'ambient familiar i la forta identitat de barri fan que molts residents se sentin molt profundament arrelats a la zona i no es vulguin mudar a cap altra zona de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

\"Marxant<\/figure>\n\n\n\n

Una altra ra\u00f3 que explica la resist\u00e8ncia dels propietaris a vendre casa seva a Gr\u00e0cia \u00e9s l'alta rendibilitat del lloguer: els preus dels lloguers a Gr\u00e0cia s\u00f3n considerablement alts perqu\u00e8 la demanda de lloguer en aquest barri \u00e9s alt\u00edssima en comparaci\u00f3 amb altres barris de Barcelona. L'alta rendibilitat dels lloguers a Gr\u00e0cia \u00e9s una s\u00f2lida font d'ingressos per als propietaris que, per tant, prefereixen posar el pis per llogar abans que vendre'l.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 podem assenyalar com a motiu de la poca oferta i la molta demanda d'habitatge a Gr\u00e0cia \u00e9s que, com no s'espera una baixada considerable dels preus dels habitatges, m\u00e9s aviat el contrari, els propietaris posterguen la decisi\u00f3 de posar a la venda el seu immoble en espera d'aconseguir un benefici m\u00e9s gran. <\/strong>L'escassetat d'oferta al mercat l\u00f2gicament juga un paper important en aquesta expectativa de revaloraci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Un altre motiu rau en el fet que trobar un pis a Gr\u00e0cia adequat per a fam\u00edlies amb fills petits, gent gran, persones amb mobilitat redu\u00efda o d'altres necessitats espec\u00edfiques es pot convertir en un proc\u00e9s molt complex i de llarga durada; els pisos a Gr\u00e0cia solen tenir portals estrets i petits, els edificis no tenen ascensor, i \u00e9s rar trobar habitatges amb pla\u00e7a d'aparcament\u2026 per tot aix\u00f2, el temor de no trobar una alternativa satisfact\u00f2ria a les necessitats concretes de les diferents etapes de la vida, pot dissuadir alguns propietaris a canviar d'habitatge. Si seguim aquest fil, veurem que Gr\u00e0cia \u00e9s un barri perfectament adaptat a les necessitats del p\u00fablic jove, a qui no importa pujar diverses plantes a peu, sovint no t\u00e9 cotxe ia m\u00e9s \u00e9s un barri molt atractiu per la quantitat d'oferta l\u00fadica i la din\u00e0mica vida cultural. Per\u00f2 aquest \u00e9s precisament el segment de la poblaci\u00f3 amb escassos recursos per accedir als preus dels lloguers\u2026 i aix\u00f2 explica tamb\u00e9 la ra\u00f3 que sigui una de les zones m\u00e9s tensionades a Barcelona segons aquest document de la Generalitat de Catalunya zones de mercat residencial tensionat<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\"Marxant<\/figure>\n\n\n\n
\n

Gr\u00e0cia fa que casa sigui un terme molt m\u00e9s ampli que les nostres quatre parets.<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

I ja per acabar amb alguns dels motius que expliquen la poca oferta i la molta demanda d'habitatge a Gr\u00e0cia, tenim el factor emocional: per a molts propietaris, el seu habitatge a Gr\u00e0cia no es redueix nom\u00e9s a l'avorrit terme d'actiu immobiliari, perqu\u00e8 no podem deixar d'esmentar l'enorme vincle emocional amb la fam\u00edlia, les tradicions (Sant Medir, Les Festes de Gr\u00e0cia, Les Festes de Gr\u00e0cia) els vermuts, les pel\u00b7l\u00edcules al Verdi\u2026 En definitiva, Gr\u00e0cia fa que \u201ccasa\u201d sigui un terme molt m\u00e9s ampli que les nostres quatre parets.<\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, l'escassetat d'habitatges de venda o de lloguer a Gr\u00e0cia \u00e9s un fenomen complex amb diverses causes. L'alta satisfacci\u00f3 dels seus ve\u00efns, la rendibilitat del lloguer, les expectatives de revaloraci\u00f3, les dificultats per trobar habitatge ajustat a necessitats vitals espec\u00edfiques, i els factors emocionals (important\u00edssims!) s\u00f3n algunes de les raons que expliquen per qu\u00e8 Gr\u00e0cia \u00e9s un barri tensionat per la poca oferta i la molta demanda d'habitatge.<\/p>\n\n\n\n

Busco pis a Gr\u00e0cia, \u00e9s un impossible?<\/h5>\n\n\n\n

No desesperarem. La situaci\u00f3 del mercat immobiliari \u00e9s din\u00e0mica i es pot canviar amb el temps. Si en efecte has decidit canviar d'habitatge o comprar el teu primer pis a Gr\u00e0cia, has de saber que la cerca no \u00e9s f\u00e0cil, i b\u00e9 mereix una bona passejada per les belles places i carrers.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 abans, posem-nos en context i fem una mica d'hist\u00f2ria. <\/p>\n\n\n\n

Un breu recorregut per la hist\u00f2ria de Gr\u00e0cia<\/h5>\n\n\n\n

Gr\u00e0cia, als seus or\u00edgens, era un territori dependent de Barcelona i escassament poblat. Entre els segles XVI i XVII, a prop dels masos existents i a\u00efllats, es van instal\u00b7lar tres convents i una s\u00e8rie de torres constru\u00efdes per la burgesia barcelonina. Durant la primera meitat del segle XIX, aquell petit nucli agr\u00edcola esdevingu\u00e9 el poble m\u00e9s important del pl\u00e0nol de Barcelona, gr\u00e0cies a la seva progressiva industrialitzaci\u00f3, aprofitant la disponibilitat de terrenys lliures.<\/p>\n\n\n\n

Gr\u00e0cia es va constituir en municipi independent el 1850, any en qu\u00e8 ja l'anomenada Vila de Gr\u00e0cia tenia m\u00e9s de 13.000 habitants. El 1877, nom\u00e9s 27 anys despr\u00e9s, la poblaci\u00f3 s'havia gaireb\u00e9 triplicat, arribant als 33.000 habitants. La conveni\u00e8ncia d'integrar la Vila de Gr\u00e0cia a Barcelona es va plantejar cada cop amb m\u00e9s for\u00e7a, en paral\u00b7lel amb el desenvolupament progressiu de la trama del pla Cerd\u00e0, aleshores en plena expansi\u00f3. Aix\u00ed, a partir del 1880 van n\u00e9ixer projectes d'inter\u00e8s com\u00fa, com el del passeig de Gr\u00e0cia, que unia la vila amb la gran ciutat seguint l'antic cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

\n

Quan el 1897 finalment la Vila de Gr\u00e0cia es va tornar a unir a Barcelona, ja tenia gaireb\u00e9 62.000 habitants i era una ciutat molt poblada i activa, per\u00f2 amb una gran manca d'equipaments i serveis. A poc a poc, es van anar construint carrers que connectaven el barri internament i externament, i equipaments com els mercats de la Llibertat (1893) i el de l'Abaceria Central (1892). La urbanitzaci\u00f3 sovint la feien els mateixos propietaris dels terrenys, cosa que explica la discontinu\u00eftat f\u00edsica d'alguns carrers, aix\u00ed com les nombroses places, normalment una a cada propietat.<\/p>\n<\/div>

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

Actualment, el barri t\u00e9 una poblaci\u00f3 censada de 50.670 habitants i ocupa una superf\u00edcie de gaireb\u00e9 133 hect\u00e0rees, de manera que posa't les teves millors sabatilles per comen\u00e7ar la recerca de pis! Per\u00f2 com tots sabem que tota cerca t\u00e9 una parada t\u00e8cnica, a continuaci\u00f3 no te'n proposem una, ni dues, ni tres, sin\u00f3 sis vermuteries que, quedes avisat, guardar\u00e0s al teu mapa de favorits i visitar\u00e0s cada diumenge, vives a Gr\u00e0cia o no.<\/p>\n\n\n\n

\"Marxant<\/figure>\n\n\n\n
Marxem de vermuteries pel barri de Gr\u00e0cia!<\/h5>\n\n\n\n

El Quimet<\/a> \u00e9s un dels bodegons emblem\u00e0tics de Gr\u00e0cia, un dels pocs que van resistir l?impacte de l?auge de les tavernes a la zona. I aix\u00f2 \u00e9s una cosa que celebrem. Prendre un vermut o una cervesa a llocs amb encant hauria de ser gaireb\u00e9 una assignatura obligat\u00f2ria cada setmana. S\u00ed o s\u00ed?<\/p>\n\n\n\n

Quimet ha sabut preservar l'ess\u00e8ncia dels seus inicis, tot i que ara ha evolucionat m\u00e9s enll\u00e0 de ser simplement un bodeg\u00f3 per convertir-se en un bar acollidor on gaudir d'embotits exquisits, formatges i plats com el pop amb patates o l'amanida casolana, entre d'altres. A m\u00e9s, s'atreveixen amb plats m\u00e9s elaborats, com les galtes, uns ous remenats o un delici\u00f3s pop a la brasa. Tot plegat maridat sempre amb una copa de vi, un vermut, una canya o una elegant copa de cava, que eleva l'experi\u00e8ncia a un altre nivell.<\/p>\n\n\n\n

El Celler Neus<\/a> \u00e9s un establiment amb una rica hist\u00f2ria, com ho evidencia el seu lema \u00abDespatxant des del 1917\u00bb. Ubicada a Benet Mercad\u00e9, un carrer\u00f3 de Gr\u00e0cia nomenat en honor al pintor natzar\u00e8, aquest lloc solia ser una drecera freq\u00fcentada per comerciants que anaven i venien del mercat de la Llibertat, aturant-se per fer una mossegada.<\/p>\n\n\n\n

En el passat, la fam\u00edlia Fonollosa, propiet\u00e0ria del celler, venia vins a granel, emmagatzemats a les tradicionals b\u00f3tes que encara llueixen a l'altell del local. Com era costum a les fondes de l'\u00e8poca, el Celler Neus tenia el seu plat estrella, el capipota, i els propietaris actuals, els nois de La Vermu<\/a>, s'han esfor\u00e7at per mantenir-lo com a plat emblema del lloc.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta devoci\u00f3 per preservar la tradici\u00f3 es reflecteix a tot. El vi se serveix directament de la b\u00f3ta i si demanes vermut, ve acompanyat de tapes cl\u00e0ssiques com ara bacall\u00e0 amb samfaina o l'emblem\u00e0tica bomba catalana.<\/p>\n\n\n\n

La Vermuteria del Tano<\/a> \u00e9s un aut\u00e8ntic bar de barri que des de la seva fundaci\u00f3 com un modest bodeg\u00f3 el 1927, ha esdevingut una instituci\u00f3 venerada a Gr\u00e0cia. Des de finals dels noranta, Tano ha mantingut intacta l'ess\u00e8ncia d'aquest establiment i n'ha conservat l'autenticitat i l'encant.<\/p>\n\n\n\n

Serveix el vermut de la reconeguda marca Perucchi, i antigament aquest vermut tamb\u00e9 es venia a granel. Tamb\u00e9 s'ofereixen conserves de primera qualitat, que van des de les cl\u00e0ssiques banderilles d'olives i anxoves fins a seitons, escopinyes, musclos, s\u00edpia i carxofes.<\/p>\n\n\n\n

L'ambient del local \u00e9s \u00fanic, amb la seva decoraci\u00f3 de marbre, porta de ferro i una atmosfera que oscil\u00b7la entre all\u00f2 que \u00e9s hipn\u00f2tic i all\u00f2 que \u00e9s euf\u00f2ric, no s\u00e9 si m'entens. Visitar La Vermuteria del Tano \u00e9s una experi\u00e8ncia que deixa empremta, i \u00e9s molt probable que et sentis temptat a tornar una vegada i una altra\u2026<\/p>\n\n\n\n

\"Marxant<\/figure>\n\n\n\n

Can Ros<\/a> \u00e9s un d'aquells bars de tota la vida on pots gaudir des d'un reconfortant esmorzar de forquilla, fins a prendre tranquil\u00b7lament un caf\u00e8 mentre fulleges el diari o revitalitzar-te amb el seu cl\u00e0ssic i inusual entrep\u00e0 de mandonguilles. Tamb\u00e9 pots tastar la m\u00edtica truita de carxofa, una del\u00edcia que recordar\u00e0s per sempre.<\/p>\n\n\n\n

La versatilitat de Can Ros n'\u00e9s el segell distintiu; pots visitar-lo en qualsevol moment del dia i sempre trobar\u00e0s una mica delici\u00f3s per satisfer la teva gana.<\/p>\n\n\n\n

Cal Pep<\/a> \u00e9s una taverna que ha resistit el pas del temps i est\u00e0 ubicada al carrer Verdi, un d'aquells llocs a la ciutat que revelen aut\u00e8ntiques joies a mesura que avances cap amunt o cap avall. Just abans d'arribar a la Travessera de Dalt, topar\u00e0s amb el cartell del nom que revela la identitat del seu antic amo. Aquest cavaller amb boina i bigoti va regentar la taverna durant 49 anys, des del 1937 fins al 1986, servint \u00fanicament vi, aigua i gel. Avui dia, Rafael Ortiz \u00e9s l'encarregat del lloc des de fa 4 anys.<\/p>\n\n\n\n

Als matins, la taverna s'omple de gent del barri i oficinistes, que gaudeixen d'entrepans, lac\u00f3, truites, i el tradicional vermut de la casa, sempre acompanyats d'olives d'Antequera, cacauets i barreja o lupins, cortesia de la casa. Sembla que el temps s'ha aturat a Cal Pep, i ha proporcionat una atmosfera nost\u00e0lgica i acollidora que convida a quedar-se una estona m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Can Codina<\/a> \u00e9s un bar fundat el 1931 que ha sobreviscut sota una rep\u00fablica, una guerra civil, una dictadura i la democr\u00e0cia actual. Durant tot aquest lapse de temps, el bar ha sabut mantenir-se dret fins a convertir-se en un lloc m\u00edtic del barri de Gr\u00e0cia on s'han reunit pol\u00edtics i moviments obrers, futbolistes del FC Barcelona, artistes i pioners de la rumba catalana com El Pescadilla, Peret o Gato P\u00e9rez.<\/p>\n\n\n\n

Est\u00e8ticament, el local conserva la mateixa ornamentaci\u00f3 i distribuci\u00f3 que va imaginar el senyor Codina el 1931. Des de llavors, tres generacions de la fam\u00edlia han regentat el bar sense fer m\u00e9s canvis que els estrictament necessaris. No va ser fins fa pocs anys que l'\u00faltim Codina va traspassar el negoci a alg\u00fa que es compromet\u00e9s a mantenir la seva ess\u00e8ncia i esperit. Afortunadament, un client habitual ara regenta el negoci i ho ha adaptat als temps actuals per\u00f2 respectant al m\u00e0xim la distribuci\u00f3 i est\u00e8tica del local, a m\u00e9s dels plats cl\u00e0ssics, com el cap-i-pota o els peus de porc. Hist\u00f2ria, menjar sabor\u00f3s i cerveses artesanals en un mateix paquet.<\/p>\n\n\n\n

Ara ja saps perqu\u00e8 el barri de Gr\u00e0cia \u00e9s un dels m\u00e9s especials i desitjats a Barcelona. Si us ha agradat aquest contingut, \u00e9s m\u00e9s que possible que us agradi la nostra newsletter mensual. Subscriu-te i no et perdis res!<\/h3>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Descobreix perqu\u00e8 Gr\u00e0cia, un dels barris m\u00e9s vibrants de Barcelona, t\u00e9 una oferta immobili\u00e0ria tan limitada i qu\u00e8 fa que viure aqu\u00ed sigui tan especial.<\/p>","protected":false},"author":22,"featured_media":16877,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[2844,2847],"tags":[2872],"class_list":["post-15604","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-hogar","category-vida-de-barrio","tag-barcelona"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15604","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/22"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=15604"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15604\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17065,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/15604\/revisions\/17065"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16877"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=15604"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=15604"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=15604"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}