{"id":1068,"date":"2021-08-02T12:16:05","date_gmt":"2021-08-02T10:16:05","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/?p=1068"},"modified":"2025-06-20T16:16:49","modified_gmt":"2025-06-20T14:16:49","slug":"entrevista-adriana-eskenazi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/hogar\/entrevista-adriana-eskenazi","title":{"rendered":"Quan la norma \u00e9s crear sense normes: Entrevista a Adriana Eskenazi"},"content":{"rendered":"

Quan la norma \u00e9s crear sense normes: Entrevista a Adriana Eskenazi<\/h1>\n\n\n\n

Amb ella, tot pot ser ef\u00edmer i canviant\u2026 excepte el seu amor per la gastronomia, que sovint aterra les idees i d\u00f3na sentit a tot el que fa. Descobreix-ne la visi\u00f3 i la passi\u00f3 en aquesta entrevista.<\/h2>\n\n\n
2 d'agost de 2021 per Monapart<\/a><\/div>\n\n\n\n
\"Quan<\/figure>\n\n\n\n

No sabem si Adriana<\/a>\u00a0(@adrianaeskenazi<\/a> a Instagram) pinta plats o cuina imatges perqu\u00e8 la seva facilitat per barrejar disciplines i recrear hist\u00f2ries \u00e9s sorprenent. La seva obra respira llibertat, transgressi\u00f3 i inquietud. No hi ha normes. <\/h3>\n\n\n\n
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va n\u00e9ixer la teva vocaci\u00f3? Algun primer record?<\/h5>\n\n\n\n

Ja des de petita era una nena molt curiosa i em q\u00fcestionava constantment el meu entorn. Si a aix\u00f2 hi afegeixes un pare i una mare inquiets culturalment amb els quals vas asseure alguns referents, ja ho tens.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s et satisf\u00e0 de la teva feina?<\/h5>\n\n\n\n

El millor \u00e9s la llibertat expressiva que em fa. No puc fer el que em d\u00f3na la gana perqu\u00e8 sempre hi sol haver un client al darrere, per\u00f2 dedicar-me a aix\u00f2 ha fet que pugui investigar amb altres disciplines que barrejo amb fotografia i que en el meu temps lliure pugui dedicar-me a aquest marejo. B\u00e0sicament el que m\u00e9s m'agrada de la meva feina \u00e9s el que en puc aplicar en el meu temps lliure.<\/p>\n\n\n\n

\"Quan<\/figure>\n\n\n\n
\"Quan<\/figure>\n\n\n\n
Com \u00e9s el teu proc\u00e9s creatiu? Quines s\u00f3n les fonts d'inspiraci\u00f3? Alguna m\u00fasica especialment mentre treballes?<\/h5>\n\n\n\n

Dep\u00e8n molt. No hi ha cap norma. Amb fotografia sempre m'havia preocupat molt a intentar recrear hist\u00f2ries i menjar-me el cap inventant, ara busco situacions reals, les xarxes socials, la publicitat i la imatge en general s\u00f3n plenes de fakes<\/em>. En canvi quan pinto les fotos o pinto sense m\u00e9s ni m\u00e9s, invento sense parar, per\u00f2 gaireb\u00e9 sempre al voltant de la gastronomia. Barrejo mobles amb menjar amb noms de restaurants que m'agraden i amb coses que penso en aquell moment. La m\u00fasica dep\u00e8n de l'\u00e8poca, per\u00f2 fa un temps que estic amb Les Baxter en bucle.<\/p>\n\n\n\n

\"Quan<\/figure>\n\n\n\n
Color, llibre, pel\u00b7li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D<\/h5>\n\n\n\n

Impossible per a mi tenir preferits. Tot all\u00f2 favorit canvia segons el moment (fins i tot les persones) per\u00f2 coses que m'hagin acompanyat des de sempre patint lleus variacions serien el blau; Pedro P\u00e1ramo, <\/em>de Juan Rulfo; Mon Oncle, <\/em>de Jacques Tati; i el disc Protection <\/em>de Massive Attack.<\/p>\n\n\n\n

\n