{"id":1048,"date":"2021-05-12T17:51:16","date_gmt":"2021-05-12T15:51:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/?p=1048"},"modified":"2025-04-10T13:37:59","modified_gmt":"2025-04-10T11:37:59","slug":"entrevista-beatriu-ros-studio-blau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.monapart.com\/magazine\/ca\/hogar\/entrevista-beatriz-rubio-studio-azul","title":{"rendered":"Sensibilitat sens dubte: Entrevista a Beatriz Rubio (Studio Azul)"},"content":{"rendered":"

Sensibilitat sens dubte: Entrevista a Beatriz Rubio (Studio Azul)<\/h1>\n\n\n\n

Transformar els aspectes t\u00e8cnics d'un ambient en \u00abeines d'expressi\u00f3\u00bb, com diu, \u00e9s tota una declaraci\u00f3 d'intencions. Sensibilitat, benestar i llum. Molta llum.<\/h2>\n\n\n\n
\"Sensibilitat<\/figure>\n\n\n\n

S\u00f3n 3 els pilars essencials que sustenten els projectes de Beatriz, arquitecta d'interiors a Studio Blau<\/a> (@_studioazul<\/a> a Instagram): les formes, els materials i la llum. Amb ells aconsegueix treure el millor de cada espai, sempre amb un objectiu molt clar: millorar la vida de les persones que hi habiten. Coneix m\u00e9s sobre els seus projectes i les seves inspiracions en aquesta entrevista.<\/h3>\n\n\n\n
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va n\u00e9ixer la teva vocaci\u00f3? Algun primer record?<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

La sensibilitat sempre m'ha portat de la m\u00e0 i finalment m'ha portat fins aqu\u00ed, ella <\/em>ha trobat a la meva professi\u00f3 aquest canal de sortida que em fa veure l'ess\u00e8ncia i la llum dels espais, intento capgirar els llocs que em trobo per posar-los una mica d'\u00e0nima. Alineada amb ella <\/em>crec un discurs amb l'espai, un filet que conjugui els colors, les textures, els materials, i\u2026 la llum, la llum \u00e9s una cosa m\u00e0gica que genera sensacions i ambients sorprenents, que no ets capa\u00e7 d'imaginar fins que no ho veus. En definitiva, una reflexi\u00f3 conceptual, per\u00f2 des del cor, que fa que la vida d'altres persones sigui m\u00e9s bonica perqu\u00e8 viuran aquest espai amb altres sensacions, les que provoquen aquest nou ambient, la fredor o la calidesa a trav\u00e9s del tacte, per exemple, o del confort, o del nou paisatge sonor i lum\u00ednic o fins i tot de l'olor.<\/p>\n\n\n\n

\"Sensibilitat<\/figure>\n\n\n\n

Un dels primers records que tinc de la meva vida professional va ser la primera vegada que vaig materialitzar una obra, \u00e9s el meu dibuix!\u201d, vaig pensar, i aix\u00ed era, es va fer realitat, encara quan recordo torno a sentir aquesta barreja entre por i adrenalina gustosa.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s et satisf\u00e0 de la teva feina? Alg\u00fa del que et sentis especialment orgull\u00f3s?<\/h5>\n\n\n\n

Un lloc que no espera, que et recull i et convida a estar-hi, a connectar, aix\u00ed es va concebre l'Exposici\u00f3 \u201cComuners: 500 anys\u201d que acabo d'acabar, i aquesta va ser la intenci\u00f3 de transportar l'espectador cinc segles en el temps. Em passa el mateix amb el Restaurant Juan Bravo on la calidesa que transmet fa que sigui un restaurant diferent, d'acord amb el seu nou concepte gastron\u00f2mic. O l?obertura cap a llum, cap al jard\u00ed, cap a la tranquil\u00b7litat al centre d?una ciutat com Madrid, \u00e9s el tractament amb qu\u00e8 estic conceptualitzant un dels habitatges que ara tenim entre mans.<\/p>\n\n\n\n

\"Sensibilitat<\/figure>\n\n\n\n
Com \u00e9s el teu proc\u00e9s creatiu? Alguna m\u00fasica especialment mentre treballes?<\/strong><\/h5>\n\n\n\n

Ai el buit! El buit davant d'un paper en blanc! \u00c9s com estar a l'abisme, despr\u00e9s has d'encoratjar-te, agafar el llapis i el ratol\u00ed i et poses a dibuixar entre l'ordinador i els colors d'un croquis i esbossos de l\u00ednies tortes i imatges de refer\u00e8ncia, un totum revolutum, que no saps com despr\u00e9s s'ordena en un minut al teu cap, mentre la m\u00fasica no deixa mai.<\/p>\n\n\n\n

Color, llibre, pel\u00b7li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D<\/h5>\n\n\n\n

\u00a1\u00a1 Blau! veritat?.
Emoci\u00f3 pura vaig sentir quan vaig llegir El Desencontre, <\/em>suposo que va ser el que va passar a Fernando Schwartz en escriure-la.
La gran bellesa, <\/em>quantes vegades l'haur\u00e9 vist! Del gran Paolo Sorrentino.
Tota l'estona pot sonar al bucle Boxer, <\/em>de The National.<\/p>\n\n\n\n

\n