Segon Certamen de Relats Breus «Històries dels Meus Mobles»
Monapart Barcelona ha format part del jurat de la segona edició del certamen de relats breus «Històries dels meus mobles» convocat per Globaldecó, un grup líder de serveis i productes relacionats amb el mercat del moble i la decoració.
Un cop més ha estat tot un èxit de participació. S'han rebut centenars de microrrelats. Centenars! Perquè hi ha moltes històries darrere d'aquelles butaques de l'avi, aparadors de la mamà, balancins de l'àvia o tauletes de nit. A saber què s'expliquen entre ells quan no hi ha ningú a casa...
Us deixem amb els tres microrrelats guanyadors:
Anunci per paraules, de Sergio Estébanez Sáez
«Elegant cavaller anglès d'edat avançada encara que en bona forma, estatura més aviat petita i una mica boterut, callat i discret, amb inquietuds, d'hàbits diürns, molt sensible al fred i casolà, d'humor variable, una mica iscolós, amb do de gents però poc amic de freqüentar multituds, aficionat a compartir llargs silencis en la intimitat i a guardar secrets i confidències, psicòleg de vocació i mentider per deformació professional malgrat la qual cosa sóc directe i sempre vaig de cara, desitjant trobar una mica d'estabilitat, busca còmoda sense compromís de la qual poder quedar endut. Imprescindible estructura de suport per a mirall oscil·lant.»
De tal astella, de Sonia González Rúa
«La gent diu que qui té una mascota acaba assemblant-se-li, o a l'inrevés, no sé qui es mimetitza amb qui. Però hi ha casos més preocupants que aquesta simple alineació de caràcters i fisonomies entre éssers vius. I és la que es dona entre bípeds humans i mobiliari casolà. Des de fa temps vaig observant aquesta peculiaritat entre coneguts i familiars. Sense anar més lluny, la meva tia Leonor va acabar assemblant-se dràsticament a la taula camilla sota el televisor a base de copetes d'anís, mantegades salmantines i interminables telenovel·les. El meu amic Javi, de nen esquàlid i fúting, s'assembla a l'armari encastat de tres portes del seu dormitori gràcies a les llargues sessions de pesos i la ingesta exclusiva de pròtids i hidrats de carboni. I l'Ana, la seva nòvia, té la mateixa pinta que la butaca inflable de la seva terrassa després de passar pel bisturí per posar-se pit i col·lagen al morro. El meu pare va acabar fonent-se amb la seva butaca de cuir clàssic amb escabetell on passava la vida veient futbol; els anys han arrugat la pell de tots dos i els ha deixat a tots dos una coixesa singular. Jo mateix em confundo amb la butaca orellera Lluís XVI de la meva habitació (per alguna cosa em diuen “Dumbo”).»
Amor encaixat, de Amor Muñoz Bécares
«Tres dies abans de la mort sobtada de la meua àvia Amèria, no vaig poder convèncer-la que ens desférem d'aquella tauleta horrible. Segons la meua tia, ningú no havia pogut fer mai res perquè sa mare col·locara el seu inseparable cistell de costura a un altre lloc, malgrat els nombrosos trasllats de casa que la meua família materna havia protagonitzat i que eren l'ocasió perfecta per a renovar la decoració. Havia passat més d'un any i la tauleta continuava molesten, però cada vegada que em decidia a gitar-la a l'ascensor, recordava les insistents negatives de la meua iaia. En un atac de nostàlgia i, per què negar-ho, inspirada per les fotos d'una revista, aquest cap de setmana he decidit experimentat amb el decapant així que m'he posat uns guants de làtex i m'he armat de paciència. En descobrir darrere del calaix una data juntament amb el garabat d'un cor, m'adone que aquelles marques porten allí des que la meua mare tenia tres anys. Continue fregant amb desgana quan un missatge innocent accelera el meu cor: L'Amelia estima en Joaquín. El meu avi es deia Benito.»
Monapart forma part del jurat de la segona edició del certamen de relats breus «Històries dels meus mobles» convocat per Globaldecó, un grup líder de serveis i productes relacionats amb el mercat del moble i la decoració.
