El llegat d'AICX
Si com afirmava Paul Virilio, cada artefacte conté el seu propi accident ‒el vaixell inaugura el naufragi; el tren el descarrilament‒ hi havia una manera com AICX podria haver sortit malament.
Qui juga amb material sensible ‒talla un diamant, cuina un peix globus, interpreta Bach‒ sap el risc que corre. Que difícil que és ocupar el lloc d'un altre, oi? Pobre Roger Moore! Com ser un James Bond creïble després del llegat de Sean Connery? Per això AICX podria haver sortit malament…
Però va ser una meravella.
Ernest Soler, Jordi Pol i Pere Maymi, amb el suport de Luis Iglesias, Begoña i Andreu ‒ens van regalar un dia emotiu i lluminós, contingut, lliure, autèntic, preciós. Gràcies infinites.
Van orquestrar de forma magnífica i desposseïda de tot artifici, un comiat duríssim i tot seguit, a pit descobert, somriure agraïts a la vida. Van aconseguir tancar una porta i tot seguit obrir-ne una altra, que portava a un sentiment que encara perdura (estic segura), en totes i cadascuna de les persones que hi vam ser. I tot ho van fer amb enorme talent, afecte, respecte i molta valentia.
Ens portem quatre coses. Potser alguna més:
Ens portem un comiat bonic, just, degut i perfectament mesurat en la seva emotivitat al nostre company Sergi Verge.
Ens portem la comprovació d´un format d´esdeveniment absolutament killer. Ernest, Jordi, Pere ens han demostrat que la combinació de xerrades motivacionals, històries d'immobiliaris, snacks, entrevistes a empresaris locals de tota procedència, sopar i ball són una combinació virtuosa quan està en mans de gent intel·ligent i sensible. És, doncs, un esdeveniment replicable i exportable.
Ens portem la consolidació de noves veus capaces de continuar liderant i dinamitzant un discurs sectorial canyer i interessant. Jordi i Pere són artífexs de “El Legado” i ‒ho sàpiguen o no, ho vulguin o no‒ són part del llegat mateix.
Finalment, crec que ens emportem els primers símptomes d'un canvi de valors al nostre sector. Van ser diverses les presentacions (incloc la meva), de persones de diferents edats i localitzacions en què es va parlar de propòsit, afecte, recerca de la felicitat, plenitud, col·laboració… riquesa molt més enllà de l'entesa en termes econòmics. També en converses amb companyes i companys que em van parlar de “tancaments de cicle”, de necessitat de renovació, de propòsits renovats. Si el riu sona, aigua hi porta.
No sé si ja ho sabíem en començar, però el llegat era això: un grup de persones, immobiliaris i no, units per l'afecte i l'admiració; un format comunicatiu poderós; uns hereus d?una manera de ser i veure l?immobiliari; i uns valors que semblen anticipar en el millor dels casos un canvi de paradigma i, en el pitjor, un sector immobiliari més bonic.
El futur és sense Sergi, però n'estarà ple.
El llegat d'AICX és aquest: un grup de persones, immobiliaris i no, units per l'afecte i l'admiració; un format comunicatiu poderós; uns hereus d?una manera de ser i veure l?immobiliari; i uns valors que semblen anticipar en el millor dels casos un canvi de paradigma i, en el pitjor, un sector immobiliari més bonic.
