Finlàndia ha reduït la manca d'habitatge en un 35,1 % entre el 2008 i el 2015 gràcies als esforços conjunts a nivell local i nacional i a un ferm compromís amb el model 'Housing First'. La idea és tan senzilla com radical: oferir a les persones que han perdut la seva llar un allotjament permanent i tot el suport que necessiten. I la idea funciona: Finlàndia és l'únic país d'Europa on el nombre de persones sense llar disminueix any rere any.
La teva pròpia llar. El model Housing First i l’erradicació del sensellarisme a Finlàndia descriu aquest model detalladament. Aquest llibre, publicat per la Fundació Y i traduït al català per Arrels Fundació, és a dir un manual que exposa les bases del model finès, que pot servir de guia per encaminar les polítiques d’habitatge a casa nostra i que hem traduït al català. És uuna eina a disposició de les administracions públiques, de les entitats socials i del conjunt de la societat per mostrar que és possible fer front a la problemàtica del sensellarisme i que la millor manera és fer-ho amb l’habitatge digne i estable com a punt de partida. Es pot descarregar gratuïtament aquí.
Què és Housing First?
El Housing First és una filosofia d’eradicació del sensellarisme que va néixer als Estats Units a la dècada de 1990, i que entén l’accés a l’habitatge com l’inici des del qual una persona sense llar comença a reconstruir la seva vida. El model aborda el suport a les persones sense llar en un sentit més ampli, reconeixent i tenint en compte les diverses trajectòries vitals que poden conduir a la manca d'habitatge. Defensa començar a viure en un habitatge permanent des del principi, oferint suport social a la persona, i contrasta amb el model «pas a pas», en el qual una persona sense llar ha de passar per diversos tipus d'allotjament temporal i complir certes normatives com a requisit previ per a l'assignació d'un habitatge permanent.
Segons el model Housing First, l’habitatge no ha de ser el premi que espera a una persona sense llar si aconsegueix refer la seva vida sinó més aviat la base des de la qual tractarà de refer-la. La seva política radica en la idea de donar a les persones que s'han quedat sense llar un habitatge permanent, així com tot el suport necessari amb la llar com a punt de partida. S'entén que una llar dona independència, i que un cop una persona té garantida l'estabilitat que proporciona l'habitatge pot afrontar la resta de reptes, com podrien ser la recuperació de la salut, les addiccions, els traumes o la reconstrucció de la xarxa social. Partint d'aquesta base, els serveis de suport s'organitzen de tal manera que respecten l'autonomia de la persona resident, afavorint la seva participació en el procés.
En el Housing First –seguint l'exemple de Finlàndia–, els serveis de suport han hagut de reformular-se per tal que el diàleg i la interacció d'igual a igual siguin les vies per trobar solucions conjuntes als problemes de cada persona afectada. Finalment, es dona gran importància a la vida comunitària, entenent que el sentiment de pertinença a un entorn i un grup de persones pot ajudar molt al retorn a una vida satisfactòria.
La transició cap al nou model
1.325 persones van deixar de ser considerades sense llar. A partir del 2016, el model es va exportar a tot el país amb el Pla d’Acció per Prevenir el Sensellarisme a Finlàndia, batejat com a AUNE (2016 – 2019). Entre el 2015 i el 2019, la reducció va seguir en la mateixa línia amb un 32% més de descens.
La transició cap al Housing First ha requerit d'un gran pacte d'estat que tots els governs des d'aleshores han respectat, mantenint el suport al mateix principi independentment del color polític. Els ajuntaments, les entitats i els experts per experiència –persones que han experimentat personalment una forma o altra de sensellarisme–, han estat actors fonamentals en aquest model de treball cooperatiu.
L’objectiu de la traducció d’aquest manual és que esdevingui una eina de consulta per a municipis i entitats de casa nostra, i que el Housing First es converteixi en el model per eradicar el sensellarisme de manera estructural en tot el territori.
Actualment, a Finlàndia pràcticament no queden refugis d'allotjament temporal. Un bon exemple és la capital: de les 558 places disponibles a Hèlsinki el 2008, el 2017 només en quedaven 56 per atendre situacions d'emergència. En canvi, el nombre d'unitats d'habitatge social va passar de 552 a 1.309 durant el mateix període. Ara són aquestes unitats d'habitatge – algunes amb serveis de suport – el principal mitjà per ajudar les persones a sortir del sensellarisme.
La teva pròpia llar: El llibre com a marc de referència
La publicació Una casa pròpia Ofreix una visió general de la història de Housing First, els seus principis fonamentals i els aspectes pràctics de la seva implementació, i comparteix diversos testimonis, així com dades i referències per ajudar a entendre les claus de l'èxit d'un model que s'està expandint. L'objectiu de traduir aquesta guia pràctica és que esdevingui una eina de referència per a les autoritats locals i les organitzacions de la nostra regió, i que Housing First es converteixi en el model per a erradicar estructuralment el sensellarisme a tota la regió.
La teva pròpia llar recull diversos testimonis que s'han beneficiat del programa. És el cas d'aquest home de 58 anys que va perdre el seu pis l'any 2010 fruit d'una addicció i altres causes:
“Ara visc en un estudi de 36,5 metres quadrats de la unitat de Väinölä. No té ni punt de comparació amb els llocs on havia viscut fins ara. A cap d’ells m’havia sentit com a casa. A la unitat dels serveis socials t’imposaven una rutina: l’esmorzar, el dinar, el te de la tarda, el berenar i el sopar. A les residències de transició hi havia dormitoris comunitaris i tocs de queda. Ara que tinc el meu propio pis no he d'estar tot el dia alerta. És la meva llar.”
Segons la definició europea, una persona sense llar és qualsevol persona que no té un habitatge, ja sigui propietat o lloguer. En altres paraules, en el pitjor dels casos, les persones sense llar dormen a la intempèrie, però moltes viuen temporalment amb els seus pares o amics. Aquest és el cas d'aquesta dona de 59 anys:
“Tot i que ja tenia un sostre, oficialment era una dona sense llar. Semblarà un detall sense importància, però això va fer trontollar la meva vida. Era com si fos una ciutadana de segona, una deixalla social. Em sentia culpable i no parava de preguntar-me si podia haver fet les coses d’una altra manera. La societat tracta de forma especial la gent sense llar. Si vas al banc i et pregunten la teva adreça, per exemple, la seva actitud canvia per complet si els dones un apartat de correus. No em sembla just. Per què estigmatitzar així les persones sense llar, quan moltes d’elles no han pogut fer res per canviar la seva situació?”
Monapart i la Fundació Arrels: ningú dormint al carrer
Les xifres parlen per si soles: hi ha més de 4.700 persones sense llar a Barcelona. 1.239 dormen al carrer. Durant aquest any, la fundació ha atès més de 1.400 persones i dona allotjament a més de 200.
Des de 1987, Arrels Fundació Assessora les persones que viuen al carrer sobre què poden fer per millorar la seva situació i explica els recursos disponibles a la ciutat. Els proporcionen serveis útils, allotjament i suport social i sanitari per cobrir les necessitats bàsiques de les persones més vulnerables, i els acompanyen estretament en el seu camí personal cap a l'assoliment de la màxima independència possible.
La seva campanya #ningúdormintalcarrer, que ha estat actiu durant anys, és un dels seus moviments amb més cobertura mediàtica, i aquí a Monapart no ens podíem quedar al marge. És una qüestió que ens afecta a tots profundament. Durant anys, Monapart Barcelona col·labora amb la Fundació Arrels donant el 0,71 TP3T dels ingressos generats per les operacions de negociació. Us animem a donar-nos suport de la manera que pugueu: fent voluntariat, fent-vos-en membre, fent una donació o simplement implicant-vos si us trobeu amb algú dormint al carrer i informant-ne Arrels a través del seu AppLocaliser. Tot suma!
Finlàndia ha reduït la manca d'habitatge en un 35,1 % entre el 2008 i el 2015 gràcies al model Housing First, que té com a objectiu proporcionar a les persones que han perdut la seva llar un allotjament permanent i tot el suport que necessiten. La Fundació Arrels ha traduït al català una guia essencial per descarregar i l'ha posada a disposició del públic per ajudar les persones a entendre i implementar aquest model.
