Olga Gil-Vernet: dissenyar espais amb ànima inspirats en la natura
Des del seu refugi a Barcelona, Olga Gil-Vernet transforma interiors des de la sensibilitat, l'escolta i una connexió profunda amb allò essencial.
Olga Gil-Vernet, interiorista a Barcelona, ens explica com dissenya espais que respiren i connecten amb la naturalesa. En aquesta entrevista, descobrim la seva trajectòria, procés creatiu i filosofia per transformar llars amb ànima. Amb una sensibilitat innata i una profunda connexió amb l'entorn, l'Olga és una d'aquelles professionals que entenen el interiorisme com un acte d'escolta, emoció i equilibri.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Des de ben petita vaig sentir una fascinació pels espais. Recordo com m'entretenia reorganitzant la meva habitació una i altra vegada, buscant que tot encaixés de manera harmoniosa, fins i tot sense saber encara què era el disseny d'interiors. Em fixava en els colors, en com entrava la llum per la finestra, en els objectes que hi havia sobre una taula… i com tot allò podia transmetre sensacions diferents.
La meva vocació va néixer de manera natural, com una barreja entre sensibilitat estètica i necessitat de crear ambients amb ànima. Amb el temps, vaig entendre que no es tractava només de decorar, a més d'interpretar la vida de les persones a través dels espais que habiten. I aquí vaig saber que volia dedicar-m'hi.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
El que més em satisfà és veure com un espai es transforma no només físicament, sinó en la manera com impacta la vida de qui l'habita. M'emociona quan un client em diu que ara gaudeix més de casa seva, que se sent en pau o que per fi la seva llar reflecteix qui és.
Per a mi, això és el veritable èxit del disseny: quan l'estètica i la funcionalitat s'alineen amb l'emoció i la identitat.
Hi ha molts projectes que recordo amb afecte, però un de ben significatiu va ser la reforma d'un habitatge antic en un hotel amb molt d'encant, Mas Ferran (Pals).
Vam aconseguir respectar la seva història, recuperar elements originals i, alhora, adaptar-la a una nova etapa de vida. El resultat va ser més que un espai transformat: va ser un pont entre la memòria i el present. Aquesta mena de projectes són els que realment em fan sentir orgullosa de la meva feina.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
El meu procés creatiu comença sempre amb l'observació i l'escolta. Abans de pensar en materials o colors, necessito entendre les persones: com viuen, què necessiten, què les inspira. A partir d'aquí, comença la cerca de coherència entre funcionalitat, bellesa i emoció.
La meva gran font d'inspiració és la natura. Em guia en les paletes de colors, en les textures, en els contrastos suaus però profunds que té allò orgànic. Em inspira el seu equilibri, la seva imperfecció, la seva capacitat de transmetre calma. Intento portar aquesta mateixa sensació als espais que dissenyeu: que respirin, que connectin amb alló essencial, que se sentin vius.
No acostumo a treballar amb música perquè la meva feina és molt dinàmica; no passo el dia en un despatx. Estic constantment amunt i avall: sessions d'estilisme per a revistes de decoració, visites d'obra, proveïdors, botigues de materials, triant acabats, tocant teixits... És una feina molt sensorial i en moviment.
Tanmateix, a les xarxes socials sí que acompanyo els meus continguts amb música clàssica, especialment piano, perquè crec que reflecteix molt bé l'atmosfera que busco transmetre: equilibri, sensibilitat i bellesa serena.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
La meva casa és un reflex molt honest de qui sóc, tot i que —com diu la dita— «a casa del ferrer, ganivet de fusta».
No busco la perfecció; és un espai serè, amb molta llum natural, materials nobles i una paleta suau que convida al descans. M'agrada que faci olor de net, de lí o acabat de rentar... i d'espelma encesa! Una llar viscuda.
El meu racó preferit és un petit sofà al costat de la finestra, on m'agrada llegir. És el meu lloc de pausa.
Tinc debilitat pels objectes amb història, per això conservo alguna peça heretada que convivia amb altres de més contemporànies. El meu moble fetitxe és una butaca vintage. No sóc de col·leccions i tampoc tinc mascota, tot i que m'encanten els animals.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Doncs un rebost, m'encanten! Me la imagino a qualsevol lloc de casa.
Un pla a casa sempre inclou…
Un dinar amb amics, a casa o a l'aire lliure, envoltats d'una taula bonica, riures sense pressa i bona conversa.
Tens algun plat estrella?
¡El gaspatxo! Tant a l'estiu com a l'hivern.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
El meu lloc preferit de la meva ciutat (Barcelona) és Collserola. Soc una enamorada d'aquest paradís natural a les portes de la ciutat. Sempre que puc, m'escapo amb la bici i em perdo entre els seus camins. Em dona pau, perspectiva i una desconnexió que em recarrega per dins. És el meu refugi, la meva manera de reconnectar amb mi mateixa i amb el ritme serè de la natura.
A l'estranger, Grècia! Prefereixo perdre'm i desconnectar per les seves platges salvatges i solitàries abans que passejar per carrers de ciutats plenes de gent.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Si no estic dissenyant o pujada a una bici per Collserola, probablement em trobareu a prop del mar. Em recarrega, m'inspira i em recorda que, com en l'interiorisme, l'important és trobar equilibri i deixar que les coses flueixin.
I sí... Confesso que puc passar hores triant un to de blanc. Mànies d'interiorista!
On podem seguir la teva feina?
Al meu lloc web: olgagilvernet.com
O al meu Instagram:@olgagilvernet
