Lounge chair · Eames (1956)
La Lounge Chair és un dels dissenys més coneguts de Charles i Ray Eames. Creada el 1956, però concebuda uns quants anys abans, és tot un clàssic de la història del mobiliari modern, present a museus com el MOMA de Nova York o l'Art Institute of Chicago, ia cases molt finòlies d'arreu del món.

S'ha abocat molta tinta elogiant aquesta butaca meravellosa, i potser poc podem explicar-te que ja no sàpigues, encara que el que és important no és el què (que també), sinó el com…

Billy Wilder, amic de la parella, s'enganxava uns sistons de desafiament quan el convidaven a menjar, i la butaca que feia servir patia i s'encorbava pel pes del director famós. Els Eames van pensar que el seu amic necessitava una butaca que fos còmoda, molt còmoda, així que, moguts per aquesta situació i inspirats en la tradicional butaca de club anglès i en un vell guant de baseball, van concebre la Lounge Chair.

Però l'embaràs va durar una mica més de nou mesos, ja que van passar diversos anys de reflexió i feina fins que van donar forma definitiva a la butaca el 1956 per a l'empresa de mobiliari Herman Miller.

Va ser el seu primer disseny creat expressament per a un consumidor d'alt poder adquisitiu. En aquest vídeo veiem la seva campanya de presentació.
//www.youtube.com/embed/9SWL4gTQfTA
El disseny actual és lleugerament més gran que l'original atès que els éssers humans no parem d'augmentar de mida (mania nostra), i la seva producció és totalment artesanal i respectuosa amb el medi ambient, ja que tot el contraxapat de fusta procedeix de boscos gestionats de manera sostenible i la resta de materials són reciclats o reciclables… Encara que la millor manera de reciclar aquesta meravella és passar-la d'una meravella.

Hi ha un munt de còpies per aquí, però no et deixis enganyar, només Herman Miller i Vitra produeixen l'original, per al mercat americà i europeu, respectivament.

Per cert, no et perdis la primera pel·lícula sobre Charles & Ray Eames, Eames: The Architect and the Painter, una producció ingent de material, gran part inèdit, que ha servit per donar cos a un documental dirigit per Jason Cohn i Bill Jersey i narrat per James Franco.