La importància de la llum i els materials
A Monapart Alacant et presentem la transformació d'un vell pis fosc amb un munt d'habitacions en un meravellós pis modern, lluminós i bonic. Un habitatge bonic en tota regla.
La casa Gomis-Iborra és un preciós edifici situat a la cantonada a l'avinguda d'Alfonso el Sabio amb l'avinguda de la Constitució. És un dels pocs edificis del centre d'Alacant que encara conserva l'esplendor d'èpoques passades i això és gràcies als descendents de la Sra. María Andreu, que han sabut conservar l'essència que l'arquitecte Juan Vidal Ramos va projectar el 1920.
Un d'aquests descendents és l'arquitecte Ricardo Capell (nét de Dña. María), que ha pres les regnes de la gestió de l'edifici i ha decidit rehabilitar els habitatges que han anat quedant buides al llarg dels anys. Així podrà oferir preciosos habitatges a preciosos futurs llogaters.
En aquest monapartejant (el primer que fem a Monapart Alacant ;D), parlem de la reforma integral del 2n esquerra; un pis fosc amb un munt d'habitacions que després d'un bon rentat de cara, l'eliminació de parets i una selecció de materials excel·lent, s'ha convertit en un meravellós pis modern, lluminós, bonic…
De pis fosc amb un munt d´habitacions a meravellós pis modern, lluminós, bonic a rabiar…
A la distribució projectada s'ha primat l'amplitud: una única gran estada acull l'entrada, el saló menjador i la cuina. Aquí s'han recuperat les bigues originals de fusta amb la qual cosa l'habitatge ha recuperat també l'alçada original, un dels trets més característics d'aquest tipus d'espais.
També s'ha recuperat el mur de càrrega de maçoneria i, oh meravella, el terra hidràulic original, combinat elegantment amb la tarima flotant, creant un bonic discurs als sòls. Així, per exemple, el discurs canvia quan arribes a la cuina, ja que el terra hidràulic cobreix tota la zona creant un efecte de catifa. Els electrodomèstics hi estan integrats deixant una gran illa de treball on s'ubica la zona de cocció.
Aquest espai diàfan és fantàstic, per la seva amplitud, lluminositat, i per la perfecta combinació dels elements originals recuperats de l'habitatge amb els nous.
El balcó del saló-menjador dóna a l'avinguda d'Alfonso el Sabio, convertint-se en un mirador perfecte on instal·lar una zona de lectura per passar-hi llargues tardes d'hivern.
L'antic passadís, estret i fosc, ha esdevingut després de la reforma un pràctic passadís ple d'armaris. Impossible omplir-los tots… O sí? Hi ha un bany amb espai per a zona de bugaderia i també un ampli dormitori.
El dormitori principal ocupa lespai que abans ubicava lantiga cuina. És un espai amb cabuda per a una zona de vestidor i un bany on s'han mimat els detalls al màxim.
De nou, també s'ha recuperat aquí el meravellós terra hidràulic. L'enrajolat (anomenat “brick”) és modern, però sembla antic, i està sàviament combinat amb la fusta de Teka de la qual està feta el taulell del lavabo i les rematades de la dutxa.
Els detalls posen la cirereta en aquesta reforma que gira al voltant de la importància de la llum i la tria dels materials.
