La vida després del que és domèstic: Entrevista a Núria Vila
D'habitatges bonics en sap una estona. I encara que no ho digui, també està especialitzada en tot allò que tingui aroma als 70.
Núria (@nuriavilafoto a Instagram) és una fotògrafa especialitzada en interiorisme, decoració i arquitectura. Si fulleges sovint revistes nacionals de decoració o interiorisme, és probable que hagis vist algunes fotos seves sense saber-ho. Però a ella, allò que realment li agrada, són les històries que habiten aquestes quatre parets captades i la seva domesticitat. Coneix més sobre aquesta en aquesta entrevista.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Són molts els records amb què es crea la meva vocació. El meu primer contacte amb la fotografia va ser a través del meu pare, que era aficionat des de jove. Ell va retratar la meva arribada al món l'any 69 amb el seu Nikkormat 35mm. Aquestes fotografies només me les ensenyaven cada cop que feia anys, que esperava amb entusiasme per veure captures del part. A les golfes de l'habitatge familiar el meu pare tenia muntat el seu laboratori fotogràfic. M'agradava ajudar-lo a revelar i veure la màgia de la fotografia. Per la seva feina havia de viatjar amb molta freqüència, i al seu retorn venia amb totes aquestes revistes estrangeres de decoració que em fascinaven i em provocaven a experimentar amb els mobles de l'habitatge familiar. Aquestes revistes dels anys 70 mostraven els espais de forma única, i amb els seus dissenys tan agosarats i valents, per mi eren una gran revelació!
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
El moment de creació és com si connectés amb la meva ànima i aquesta es tornés feliç de fer el que realment li agrada. En aquell instant tot agafa sentit. Realment sóc molt afortunada de tenir una feina que m'agrada, m'inspira i em fa sentir lliure. De tots els reportatges n'aprenc alguna cosa, em quedo amb els records d'haver estat a cada casa que he fotografiat. És una sort poder entrar a les llars de persones que, en realitat, t'estan obrint les portes de la seva intimitat…
Com és el teu procés creatiu? Alguna música especialment mentre treballes?
El meu procés creatiu sempre comença amb una bona entesa amb el client, saber quines són les vostres necessitats. A partir d´aquí, s´inicia una primera visita a la casa o localització per entendre com és el seu interior i orientació per potenciar la llum natural que té l´habitatge. Després busco material d'atrezzo si cal, i finalment m'organitzo amb esbossos i inspiracions per no oblidar detalls el dia de la sessió de fotos. La música depèn del dia, però m'agrada molt escoltar Radio 3.
«Em quedo amb els records d?haver estat a cada casa que he fotografiat. És una sort poder entrar a les llars de persones que, en realitat, t'estan obrint les portes de la seva intimitat…»
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Sens dubte, el negre. El més fosc. De fet, els fotògrafs gairebé sempre vestim de negre per no tenir reflexos a l'hora de fotografiar espais.
L'elogi de l'ombra, de Jun'ichirō Tanizaki, un manifest sobre l'estètica japonesa. Un llibre que m?agrada i em relaxa.
Punyals per l'esquena, un brillant thriller còmic sobre un misteriós assassinat, inspirat en la pel·lícula original de Sleuth (1972). La localització és increïble, una preciosa mansió del 1920.
Whole Lotta Love de Led Zeppelin (1976).
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Casa meva està ambientada als anys setanta. M'agrada molt el disseny i el mobiliari de llavors. Realment no sóc de col·leccionar res però sempre que realitzo alguna feina per a algun client i ofereixo els meus serveis de Personal Deco-coaching acabo comprant alguna peça d'aquella època si cau a les mans. La mascota de la casa és un gat gris que es diu Everest. Ha caigut dues vegades des d'un tercer pis i, per sort, no li ha passat res. És una part important de la família: regula les energies de la casa i sempre dorm en companyia.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Em sento molt a gust a casa meva i sóc afortunada de tenir-ne poc ja que m'agrada canviar d'habitatge amb facilitat, això ajuda a fer qualsevol mudança. El que sí que m'agradaria, seria canviar de llit per una de més gran per poder ficar-nos-hi tota la família, això sí que seria felicitat absoluta…
Un pla a casa sempre inclou…
Cuinar un bon plat en companyia de la família patchwork, una bona partida de joc de taula amb els nens… I tot sense pantalles a prop, res de telèfons mòbils, tauletes ni TV.
Tens algun plat estrella?
Curry o cous-cous, i sempre en bona companyia… Saben millor!
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Qualsevol ciutat en clarejar, veure com arrenca a primera hora i com va canviant la llum. A l'estranger, avui em quedo amb el nord de l'Índia, la seva gent i els seus costums. És atractiu i interessant viure aquest xoc de cultures i les seves maneres d'habitar.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Estem vivint una situació inèdita per a tothom, en plena pandèmia, i és essencial ajudar les persones a crear casa seva. Hem de ser conscients del que està passant fora de casa nostra, per això la nostra llar és el nostre temple i refugi.
