A la recerca del traç propi: Entrevista a Jorge Regueira
Es defineix un autodidacte «incorregible i convençut», encara que de casta li ve al llebrer: gran part de la família comparteix el seu amor pels llenços.
Jorge és un artista plàstic tan hàbil amb el pinzell com amb la lletra. La seva experiència professional, sempre vinculada al món de la publicitat, el va portar a jugar amb les paraules i treure'ls el màxim partit, i com no podia ser altrament, les dues passions es van fusionar en una sola disciplina: l'art pictòric cal·ligràfic. Tant és així, que és l'únic espanyol representat al prestigiós Museu Contemporani de Cal·ligrafia de Moscou. Definitivament, només un gallec ho podia aconseguir. Segueix Jorge a les xarxes (@jorgeregueira_art a Instagram) i coneix més sobre ell en aquesta entrevista.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Probablement hi hagi alguna cosa genètica en tot això, qui ho sap. El meu pare pintava, el meu germà petit pintava, el meu germà gran pinta… A més, un oncle avi meu va ser un excel·lent pintor i un altre va ser crític d'art a El Ideal Gallego. Amb aquests antecedents, potser és lògic pensar que les meves inquietuds em portarien cap a latituds confrontants. Es podria preguntar llavors si un artista neix o es fa. I jo crec que la resposta és una mica de les dues coses.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullós?
El fet de poder dedicar-te a alguna cosa que realment t'agrada, t'apassiona, ja és per si mateixa una enorme recompensa. En qualsevol cas, el mateix procés de creació i la finalització de cada obra et produeixen sensacions diferents, però igualment satisfactòries. I no és presumpció sinó al revés, confessar que de totes elles me'n sento especialment orgullós, en el sentit que en totes elles he posat la mateixa dedicació, afecte i esforç.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
No segueixo un procés definit, és canviant. Però per donar una resposta una mica més concreta, diré que normalment vaig desenvolupant l'obra mentre pinto (partint d'una idea molt general i de vegades molt difusa). Potser és l'equivalent material a pensar en veu alta, cosa que també faig de manera constant. Em passa el mateix amb la música, que de vegades escolto i de vegades no, doncs simplement la interioritzo. Musicalment, igual que amb tot allò que em resulta inspirador, sóc força eclèctic, procuro escoltar una mica de (gairebé) tot.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Sempre m'ha resultat difícil respondre aquesta pregunta, precisament perquè hi ha moltes coses que m'agraden. Color… potser el negre, en totes les possibilitats cromàtiques. Així que més aviat hauria de parlar d'escala de grisos. Llibre… potser un autor, i per dir-ne un: Stanislaw Lem. També podria ser Cortázar, o Chandler, o Boris Vian. Amb el cinema i la música em passa el mateix, hi ha tants autors i àlbums excel·lents… Casablanca, London Calling… n'hi ha molts que són els meus preferits.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció…
Casa meva és com jo, eclèctica. No té un estil definit ni crec que faci olor de res especial, encara que als matins s'estén per tota ella una aroma a cafè acabada de fer molt estimulant. Especial afecte tinc a un aparador dels anys 50 que va ser de la meva àvia ia una taula que em va regalar el meu pare. I als meus llibres, ia la meva col·lecció de còmics de l'antiga Editorial Dòlar i de Spirit, i…
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Un quadre de Luis Feito per poder-lo gaudir cada dia.
Un pla a casa sempre inclou…
Amics, amb una mica de vi i de picar. Encara que gaudeixo igualment, si més no, d'un bon dinar o sopar amb sobretaula inclòs amb la Marga, la meva dona, i el meu fill Gustavo.
Tens algun plat estrella?
La meva truita de patates.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
A Madrid, on visc, el Museu Sorolla, per dins i per fora. A Galícia, la meva terra, La Corunya i Cedeira. La resta del món és massa gran per triar només un lloc. Lisboa m'encanta.
