Art i vida sense additius: Entrevista a Eva González
El seu objectiu, com el de tot bon artista: no deixar indiferent ningú davant de la seva obra. On troba la inspiració? Descobreix la seva obra i coneix-ne més sobre Eva.
La sensibilitat de Eva González l'orienta, de manera natural i directa, cap a tot allò que és bo d'aquesta vida, com un bon viatge, un bon plat o una bona conversa. I després de 20 anys dedicada al món empresarial, va trobar el camí a la plenitud: els retrats i l'art pictòric que amb tanta dedicació ha anat cultivant, seguint els passos de la seva mare, l'aquarel·lista Amparo Morán.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
La creativitat m'ha acompanyat des de petita i sempre em va agradar explorar més enllà. Quan tenia 9 anys va néixer el meu primer nebot i estava tan feliç que li vaig fer un retrat a llapis. Crec que aquest va ser el primer realista. La meva mare pintava a aquarel·la a un estudi i molts dies d'hivern pintava a casa. La veritat és que sempre he sentit l'art com una part de mi, molt íntima, totalment lligada a la meva essència.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
M'encanta que el fruit de la meva feina sigui una part de mi, dels meus pensaments i les meves emocions. He treballat durant més de 20 anys al món empresarial i no hi té res a veure. M'encantava la meva feina però aquesta és la versió més autèntica de mi mateixa.
Com a retratista, has de rebre molts encàrrecs. T'agrada aquest tipus de feines?
M'encanten les històries que tanquen els encàrrecs perquè sempre hi ha molt d'amor al darrere. Regalar un retrat és una forma preciosa de dir a aquesta persona com n'és d'important per a tu, el valor que té com a individu i la bellesa que respira. La complicitat al llarg del procés és màgica i sempre es desfermen emocions en el moment del lliurament. És meravellós poder formar part d'una cosa així.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
M'encanta treballar amb jazz tranquil perquè l'aquarel·la necessita calma. I, des de sempre, el que em mouen són les emocions, la història que hi ha darrere una imatge. M'apassiona la humanitat, els sentiments que tots tenim i compartim, empatitzar amb altres ànimes a través de la pintura. Per això sempre busco que el que hagi de pintar em remogui per dins i és el que espero que passi a qui vegi la meva obra. Crec que el pitjor que pot passar a un artista és que deixi indiferent.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Taronja.
Els confins, d'Andrés Trapiello.
El cel protector.
Paul Weller, de Paul Weller.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Doncs casa meva és força funcional. De fet, hi treballo! Té espais molt oberts i els tancats tenen grans portes corredisses. Per mi la llum ha estat sempre una prioritat, sol de tarda per sumar hores als dies, materials naturals, fusta a dojo. No sóc guarniments. Només fotos, plantes i alguns records de viatges. A casa hi ha piano (la música sempre ha estat vital a la meva vida) i dos border collies, Tara de dos anys i Greta de quatre mesos, encara que fins que no creixi no sabrem segur la seva raça perquè no té cua i ens té intrigats. Sóc una enamorada de la família, així que el meu racó preferit és on podem estar junts i compartir pel·lis o sèries, i una terrassa nana on xerrem el meu marit i jo al capvespre.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Un armari màgic on cupessin tots els quadres que tinc apilats al saló.
Un pla a casa sempre inclou…
Qualsevol joc de taula en família, o pel·li amb pizza!
Tens algun plat estrella?
La lasanya amb tot casolà em surt de mort. Menjar sa sí o sí.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Tot i que sóc de Saragossa porto a Madrid més de mitja vida. M'encanta la sala d'exposicions del dipòsit del Canal Isabel II i podria visitar cada dia el Museu Sorolla sense cansar-me. A Saragossa m'encanta perdre'm pel nucli antic i recórrer llocs que per mi tenen una enorme càrrega emocional. Sempre m'ha agradat viatjar, si més no civilitzat millor. Al 99 vaig estar al Vietnam, quan encara no havia arribat el turisme, i recordo recórrer el riu del Perfum a Hué, en una barca amb un vilatà que ens va fer un dinar que em va saber a cinc estrelles Michelin, on vam anar recorrent els temples i mausoleus de les ribes, amb unes bicis que ens van deixar. Llocs increïbles a la meitat de la vegetació, totalment sols enmig d'aquesta màgia. No crec que es pugui tornar a viure una experiència així avui dia.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Que em vaig reinventar després de molts anys vivint al món empresarial. Sóc austera, esportista, creient, familiar i crec que si l'amor dirigís les nostres vides, el món giraria diferent.
