La grandesa del minimalisme: Entrevista a Carla Cascales
Ens explica com treballa, quines són les fonts d'inspiració i com es tradueix la seva estètica a casa seva.
Vam conèixer Carla allà pel 2010, quan Monapart començava a obrir els ulls al món. I ens alegra comprovar que, des que va deixar el niu (per allò del nostre colibrí), Carla Cascales ha crescut com a professional fins a esdevenir l'artista de renom que és avui. Una cosa tenim clara: ens quedaríem a viure per sempre en un espai ple de la seva obra.
Parla'ns de tu i de la teva obra. On va néixer la teva vocació?
De petita sempre em va encantar dibuixar i pintar i ho feia constantment, però va arribar el moment de decidir què estudiar, i potser per por de no poder viure una vida estable vaig decidir estudiar Publicitat i Disseny. Un dels meus primers treballs va ser com a dissenyadora becària per a Monapart.
El temps va anar passant i, encara que algunes coses m'agraden d'aquelles disciplines, notava com necessitava sortir de l'ordinador i tornar a fer servir les mans. Mai se'm va donar massa bé treballar en estudis o agències grans i sempre vaig trobar la manera de construir un estil propi d'il·lustració i disseny que em va permetre treballar com a freelance directament per a marques força conegudes com Nike, Oysho, Uniqlo, Louis Vuitton, Mini, Massimo Dutti, Martini, Cerveses Alhambra…
Necessitava la llibertat de crear pel plaer de fer-ho sense un encàrrec previ o unes directrius marcades, i com més passava el temps, aquest sentiment es feia més gran.
Tot i que tot anava bé, aquesta inquietud en mi seguia present. Necessitava la llibertat de crear pel plaer de fer-ho sense un encàrrec previ o unes directrius marcades, i com més passava el temps, aquest sentiment es feia més gran. Fins que un dia, després de treballar durant un any gairebé exclusivament per a Inditex, vaig decidir començar el meu propi estudi d'art a www.carlacascales.com. Amb els estalvis que havia pogut reunir em vaig donar un any de marge, i si no funcionava pensava que sempre podria tornar a trobar alguna feina com a dissenyadora.
Els meus coneixements en pintura i dibuix els havia adquirit amb els anys i la pràctica, però l'escultura era una cosa que no dominava, tot i que sempre m'ha fascinat l'arquitectura, la llum i les ombres, l'interiorisme… L'escultura per a mi és molt potent, un volum que ocupa un espai igual que el nostre propi cos, que conviu a l'espai, sempre em va fascinar però mai vaig tenir el temps per experimentar aquest camp, així que havia arribat el moment, d'això ara fa 3 anys.
Algun primer record relacionat amb la teva feina?
He d'explicar aquí que el meu pare és maquetista d'arquitectura, dels tradicionals, que tot treballaven a mà. De petita, juntament amb la meva germana, sempre visitàvem el seu estudi i l'ajudàvem amb algunes tasques com construir arbres en miniatura per a les maquetes. Durant la crisi econòmica, el meu pare va haver de tancar el seu estudi de tota la vida, ja que les noves tecnologies de visualització i impressió 3D feien aquest mateix treball de forma mecànica molt més ràpid i barat, així que va ser una professió que pràcticament es va perdre. Però sempre vaig pensar que tots els seus coneixements no es podien perdre, saber tractar els materials, tornar-los, treballar-los amb les mans… Així que durant el primer any vaig intentar aprendre tot el que vaig poder del meu pare, ell em va ensenyar a tallar fusta, a fer servir els radials, a soldar metall… Vaig veure una oportunitat per adquirir tots aquests coneixements i aplicar-los a una nova disciplina artística. Actualment, 3 anys després, l'estudi ha crescut molt i faig projectes per a tothom. El meu pare és una persona fonamental en l'estudi, el meu mestre i un gran suport i ajuda per tirar endavant totes les escultures amb la màxima qualitat possible.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
El que més m'agrada és la llibertat que sento i la millor feina sempre és la següent. Ara mateix estic preparant una exposició per a Arco, tinc moltes ganes de poder ensenyar les noves peces.
Quines són les fonts d'inspiració?
Crec que la meva obra és una barreja de les disciplines que m'apassionen més. Em fascina l'arquitectura brutalista (Le Corbusier) i la del Moviment Modern (Alvar Aalto, Mies van der Rohe, Tadao Ando); la visió estètica del Wabi-Sabi japonès; la força de l'expressionisme abstracte a la pintura (Helen Frankenthaler, Franz Kline); la delicadesa del minimalisme (Agnes Martin, Carl Andre); el domini de la forma de Brancusi, Hans Arp o Noguchi; el traç de Matisse; la sensualitat de Geòrgia O'Keeffe… i estic segura que em deixo moltíssims.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre!
Color: Blau oceà.
Llibre: El raïm de la ira de John Steinbeck [edició en espanyol de Aliança Editorial].
Peli: Canino de Yorgos Lanthimos.
Disc: Llàgrimes negres de Bebo Valdés i Diego el Cigala.
És casa teva reflex de qui ets?
Només fa un mes que m'he mudat de casa, vaig sentir que necessitava un canvi i he trobat un lloc que m'encanta. És un pis petit però amb uns sostres altíssims de volta catalana molt ben conservat i dos finestrals preciosos pels quals entra el solàs. Sóc molt minimalista en la decoració, igual que amb la meva obra, m'agrada tenir pocs mobles però de qualitat, confesso que convisc amb algunes caixes de llibres encara i que gairebé no tinc res a les parets, però no tinc pressa, vull completar l'espai a poc a poc amb objectes que signifiquin una mica de veritat per a mi.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Un quadre de Geòrgia O'Keeffe per al saló.
Un pla a casa sempre inclou…
Una copa de vi amb amics i demanar una mica de menjar. O cuinar alguna cosa al forn amb la meva parella i veure una bona pel·li.
Tens algun plat estrella?
De temporada se m'acudeixen les carxofes al forn amb salmó.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat?
Un lloc per on m'encanta anar a passejar és pels voltants de la Fundació Miró a Montjuïc, em relaxa sortir una mica del centre i arquitectònicament em sembla molt inspirador.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Han passat molts anys des que vaig treballar amb vosaltres, crec que vau ser dels primers a apreciar la meva feina així que gràcies de cor, m'alegro de veure-us a tantes ciutats!
