Sensibilitat sens dubte: Entrevista a Beatriz Rubio (Studio Azul)
Transformar els aspectes tècnics d'un ambient en «eines d'expressió», com diu, és tota una declaració d'intencions. Sensibilitat, benestar i llum. Molta llum.
Són 3 els pilars essencials que sustenten els projectes de Beatriz, arquitecta d'interiors a Studio Blau (@_studioazul a Instagram): les formes, els materials i la llum. Amb ells aconsegueix treure el millor de cada espai, sempre amb un objectiu molt clar: millorar la vida de les persones que hi habiten. Coneix més sobre els seus projectes i les seves inspiracions en aquesta entrevista.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
La sensibilitat sempre m'ha portat de la mà i finalment m'ha portat fins aquí, ella ha trobat a la meva professió aquest canal de sortida que em fa veure l'essència i la llum dels espais, intento capgirar els llocs que em trobo per posar-los una mica d'ànima. Alineada amb ella crec un discurs amb l'espai, un filet que conjugui els colors, les textures, els materials, i… la llum, la llum és una cosa màgica que genera sensacions i ambients sorprenents, que no ets capaç d'imaginar fins que no ho veus. En definitiva, una reflexió conceptual, però des del cor, que fa que la vida d'altres persones sigui més bonica perquè viuran aquest espai amb altres sensacions, les que provoquen aquest nou ambient, la fredor o la calidesa a través del tacte, per exemple, o del confort, o del nou paisatge sonor i lumínic o fins i tot de l'olor.
Un dels primers records que tinc de la meva vida professional va ser la primera vegada que vaig materialitzar una obra, és el meu dibuix!”, vaig pensar, i així era, es va fer realitat, encara quan recordo torno a sentir aquesta barreja entre por i adrenalina gustosa.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullós?
Un lloc que no espera, que et recull i et convida a estar-hi, a connectar, així es va concebre l'Exposició “Comuners: 500 anys” que acabo d'acabar, i aquesta va ser la intenció de transportar l'espectador cinc segles en el temps. Em passa el mateix amb el Restaurant Juan Bravo on la calidesa que transmet fa que sigui un restaurant diferent, d'acord amb el seu nou concepte gastronòmic. O l?obertura cap a llum, cap al jardí, cap a la tranquil·litat al centre d?una ciutat com Madrid, és el tractament amb què estic conceptualitzant un dels habitatges que ara tenim entre mans.
Com és el teu procés creatiu? Alguna música especialment mentre treballes?
Ai el buit! El buit davant d'un paper en blanc! És com estar a l'abisme, després has d'encoratjar-te, agafar el llapis i el ratolí i et poses a dibuixar entre l'ordinador i els colors d'un croquis i esbossos de línies tortes i imatges de referència, un totum revolutum, que no saps com després s'ordena en un minut al teu cap, mentre la música no deixa mai.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
¡¡ Blau! veritat?.
Emoció pura vaig sentir quan vaig llegir El Desencontre, suposo que va ser el que va passar a Fernando Schwartz en escriure-la.
La gran bellesa, quantes vegades l'hauré vist! Del gran Paolo Sorrentino.
Tota l'estona pot sonar al bucle Boxer, de The National.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Moltes vegades, casa meva fa olor de cedre. És com introduir aquesta força de la natura, per això també tinc moltes plantes, imprescindibles per sentir llar.
Tenia fixació pel llum Cistella de Miguel Milá ja des de l'escola, així que així que vaig poder em vaig fer amb una 🙂 Un altre gran tresor són els meus llibres de Luis Barragán que acostumo a comprar a Mèxic, és una gran font d'inspiració.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Un bitllet d'avió a qualsevol lloc de l'altra banda del món! Em portaria a casa tots els colors, aromes, paisatges i gent que descobreixes, trobo molt a faltar viatjar, és necessari per captar la veritable realitat, la mirada davant la vida et canvia quan viatges.
Un pla a casa sempre inclou…
Un bon vi i bona música, sens dubte.
Tens algun plat estrella?
Jo no seré jo qui et faci una bona paella, jajaja, però m'encanta l'arròs.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Adoro aquests llocs amb on pots treballar, fer un cafè, conèixer algú, menjar o quedar-te tot el dia sense que ningú et pregunti res, com si estiguessis a qualsevol lloc del món, per això vaig molt a La Molienda a Palma, un d'aquells cafès amb aroma al Carib.
I el Pati Blau a la Ciutat de Mèxic, un lloc imprescindible per a mi cada cop que hi vaig, em sento mexicana d'adopció i de cor.
