Els habitants de les cases petites
El 2010 els anomenaven bojos i convertien en virals d'internet. Avui el seu estil de vida és considerat lògic, i fins i tot recomanable. Són els habitants de les cases petites.
PERDIU MAGAZINE | 27.05.2013 | Article de Soledat Estimat
El 2010 els anomenaven bojos i convertien en virals d'internet . Avui el seu estil de vida és considerat lògic, i fins i tot recomanable. Són els habitants de les cases petites. Aquells que, per raons econòmiques o en un intent de simplificar la seva vida, van decidir que no necessitaven centenars de metres quadrats per ser feliços.
Tot va començar als EUA I no és estrany. Del 1978 al 2007, la mida mitjana de les cases va passar de ser de 165 m 2 a 230 m 2 . Un creixement desproporcionat, però assumit com a natural. Tan natural que tenir una casa massa petita als EUA és fins i tot il·legal. Lluny de desanimar-lo, la il·legalitat va ser una de les raons que van animar a Jay Shafer a mudar-se a la seva petita casa de 6 m 2 .
Avui és un dels caps visibles del moviment i es dedica a vendre petites cases mòbils on només hi ha espai per a allò essencial .
En paraules de Kirsten, creadora del documental “ We, the tiny house people ”, “quan parlem de felicitat, les coses que posseeixes són irrellevants. Té més a veure amb la teva pròpia mentalitat. Les cases petites poden ajudar-te a focalitzar la teva atenció en allò que et farà feliç i no distreure't amb coses que no afecten la teva felicitat”.
Molts es van traslladar a una casa diminuta perquè era l'única manera de permetre's una llar. Una casa petita, a més de ser més barata, implica menys factures i possessions. Una casa petita et permet estalviar prou per pagar-te la teva casa petita.
Però no tothom és abanderat de l'austeritat extrema. Alguns han optat per aquesta forma de vida per poder gaudir d'altres coses més importants per a ells. Macbooks Pro, els dissenys arquitectònics més sofisticats o poder viure al centre són luxes només possibles quan casa teva no es menja tot el pressupost.
En qualsevol cas, els habitants de les cases petites desprenen serenitat i semblen satisfets amb la decisió. Que potser han trobat la fórmula de la felicitat? Alguns afirmen que saber on són totes les coses els aporta pau mental. Altres se senten alliberats en no tenir l'obligació de treballar com a mules per pagar una casa que no necessiten.
Segons Kirsten, "molts intenten centrar les seves vides menys en les "coses" i més en les experiències. I està demostrat que són aquestes últimes les que afecten la nostra felicitat". I tu? Series capaç de mudar-te a una casa diminuta?
Pots llegir el post original aquí.
