ELS ERRORS QUE VAIG COMET A L'OBRA DE LA MEVA PRÒPIA CASA

No hi ha millor manera d'aprendre alguna cosa que sentir-ho, viure-ho i, en definitiva, passar-hi tu mateix.

Meri és arquitecta i el 2019 va decidir embarcar-se en una gran aventura: fer-se casa seva. Al post d'avui ha volgut compartir amb tots, a partir d'aquesta gran experiència, tots aquells errors que ha après i que hem de tenir en compte si decidim seguir els seus passos.

Hola, em dic Meri, sóc arquitecta i tinc un màster: reformar i rehabilitar casa meva. Fer-me casa meva va significar, des que la vam comprar a l'octubre del 2019 fins que vam anar a viure el maig del 2022, un dels reptes i aprenentatges més grans de la meva vida.

És sabut que, per molt que estudiïs i per molta experiència que tinguis, no hi ha millor manera d'aprendre alguna cosa que sentir-ho, viure-ho i, en definitiva, passar-hi tu mateixa. Al final sóc una dona amb una vida, un pressupost i un munt de pors i coses que em preocupen. Exactament igual que la majoria de les meves clientes. Però avui no et vull explicar la meva història. Avui vull que quan acabis de llegir aquestes paraules, t'emportis alguna cosa per a tu. 

T'explicaré alguns errors que vaig cometre jo a la meva obra. Potser així no els cometes tu. Hi anem?

1. Pensar que jo soleta podia amb tot.

Que típic! Comprar i reformar una casa no és fàcil ni de dos dies. A tot això, us sumes ser l'arquitecta responsable de l'obra. Amb totes les dificultats i responsabilitats. Però, a més, per si no en tenia poc, també de contractista. Perquè és clar, ja ho gestiono jo i això que m'estalvio.

Que no. Que el que molt abasta poc estreny.

Centra't en el teu paper i delega. Envolta't dels millors professionals que et puguis permetre, confia i fes-ho des del principi, fes-me cas. Perquè els diners que et puguis estalviar no valen els nervis, els disgustos i l'estrès que tindràs si vols fer-ho tot tu.

2. Prendre decisions basant-te exclusivament en els diners.

Mira que ho sabia… mira que ho veig diàriament… Doncs vinga, jo també vaig caure. De fet, crec que encara que llegeixis això, tu també cauràs. No passa res. Potser algun dia algú es pot alliberar d'aquesta “maledicció”. Entén-me és important portar un control econòmic durant l'obra. Jo diria que és fonamental. Però és cert que de vegades ens perdem escollint una cosa que en el moment ens soluciona el problema (no ens donen els números) però que, a la llarga, no és ni de bon tros la millor opció per a tu.

A mi em va passar amb el parquet. Vaig triar el sintètic i vaig descartar la fusta natural. Sobre el paper, l'un costava el doble que l'altre. Això i que és molt xulo (la veritat), va ser el que ens va fer decidir. Ara sento el so en caminar. Veig com s'acumula molt més la pols que amb la fusta natural i no parlem si penso en el material de què està fet. En aquell moment no vaig saber agafar distància i veure què a llarg termini era realment important per a mi.

3. Deixeu-me portar pel desgast i les ganes d'acabar.

I això té a veure amb el primer error. 

Va arribar un punt de l'obra que estava tan desgastada que només volia acabar. Coses que com a responsable d'una obra mai no hauria deixat passar per alt (sobretot amb els acabats), a casa meva sí que ho vaig permetre. En el moment passa el tema, però després queda el que decideixis i el que donis per bo per sempre. Un altre cop. Cal prendre distància i aire. Pren aire. Exigeix, sempre amb educació, per descomptat, en tot allò que consideris que no està bé i deixa les presses de banda.

4. Subestimar el treball dels industrials.

Qui no gosa pintar casa seva? Total, si pintar ho fa qualsevol. Nooo! En absolut! Pintar és un art que requereix habilitat, eines, coneixements i experiència. Com gairebé tot a la vida. Que pintar una casa no és només comprar un corró i un pot de pintura. 

És el final de l'obra, estàs cansada i desitjant instal·lar-te, i tu et poses a escatar ia pintar com si ho haguessis fet alguna vegada? Com si fos fàcil. No t'enganyis, però sobretot, no infravalors cap dels oficis ni professionals que passaran per la teva obra. Perquè saps el pitjor de tot? T'enganxaràs un treball inhumà, trigaràs 3 vegades més, i no et quedarà, ni de lluny, com ho deixaria un professional.

Aquests són alguns dels errors que vaig cometre jo. Espero recordar-me de tots la propera vegada que em faci una casa. Perquè això és com els fills, quan acabes de tenir-ne un, no vols ni parlar de tenir-ne un altre, però amb el temps, se t'oblida el que és dolent i només et quedes amb el que és bo. Perquè tot el que és bo a la vida s'ha de lluitar una miqueta, oi? I així va quedar casa meva 🙂

Tant de bo et serveixi. Una abraçada gran.