És dimarts i és Setmana Santa. Quedem a les vuit del vespre a la Plaça de la Vila de Gràcia (per alguns encara és Rius i Taulet) amb una idea al cap: trobar una silla pel nostre estudi. No pot ser una silla qualsevol, serà la nostra silla, la que, d'alguna manera, ens ajudarà a fer realitat el nostre projecte de negoci.
Voltem i voltem i ens adonem que el material escasseja. Per què? Perquè és massa d'hora, perquè és una setmana especial i la gent no fa neteja, perquè potser se'ns han avançat… mil teories i hipòtesis i cap rastre de cadires. El que sí que percebem és que no som les úniques amb una missió aquesta nit. Van sols, en grup, en parella… La majoria són joves i ens miren de reüll.
Els dimarts entre 8 i 10 de la tarda els caçadors de mobles i amants dels mercats de vell tenen a Gràcia una cita ineludible
De sobte trobem un munt de fusts i dues sillas, una encaixada a l'altra. Els inspeccionem i comprovem que no ens serveixin. No són “la silla”.
Enfilem cap a la part nord de Gràcia a veure si hi ha més sort quan, de cop i volta, un home que ens havia estat observant ens ofereix una mena de marc de mirall antic per 3 euros. L'ha recollit d'allà on nosaltres dos acabem de marxar. Rebutgem, molt amablement.
Després de voltes i més voltes tornem pels volts de la plaça. Ja són quarts de deu i sembla que hi ha més a triar: televisors antics (avui la tele analògica ha passat a la història), microones, sofàs, taules… Però ara ens adonem que tenim molta més competència. Poc a poc anem reconeixent algunes cares, ens hem anat trobant a diferents cantonades i ja ens comencen a ser familiars.
Però, és possible el que veiem? Són dues cadires en una moto? Així com ho sentiu. Una parella ha trobat que les dues cadires encaixades també encaixen a la seva vida! I se'ls emportin amb moto… Quin perill!
Ep! Mira, un altre contenedor envoltat de trastos. Ens hi apropem sense adonar-nos que una furgoneta fa uns segons que s'ho mira a la distància. Baixen dos homes, obren la porta de darrera i comencen a carregar-ho tot. Però si hi havia coses trencades, fetes malbé, inutilitzables…! O potser no?
Són gairebé els deu, se'ns agota el temps, la furgoneta de l'Ajuntament passarà d'aquí a molt poc i nosaltres sense la maleïda silla. Girem una esquina i ens mirem, l'una a l'altra. No diem res. Caminem cap a un munt de fustos, de colors clars, sembla que estan en prou bon estat. Però no, cap rastre d'una silla. Són uns calaixos que a nosaltres ens serviran de tauletes. No podíem marxar amb les mans buides!
No us direm quines són les millors zones, que n'hi ha, com tampoc mai un bon caçador de bolets faria. Això ho haureu de descobrir vós! Però sí que us direm que, si viviu a Gràcia, no feu mai un trasllat un dimarts a la nit. No fos cas que us desaparegui alguna silla…
El dimarts és el dia de recollida de mobles i trastos vells a Gràcia, moment en què el barri s'omple de veïns a la recerca d'objectes de tota mena. De la mà de l'Anna Prats i de la Vanessa Petit descobrirem com viu aquesta cacera de mobles al barri i intentarem trobar una silla pel nostre nou despatx. Creus que l'aconseguirem?
