L'arquitectura de Bonet Castellana al Cap Salou, Tarragona
Fem un repàs per l'arribada que el cèlebre arquitecte ens va deixar als costos tarragonins del Cap Salou.
Als anys 50, el Cap Salou, cap geogràfic situat entre Salou i La Pineda de Tarragona, era un paradís verge, conegut també com la Menorca de la Costa Daurada, format per petites cales rocoses d'aigües turqueses, pins besant l'aigua, i juganers dunes de arena…
Com descriu Josep Puig i Torné al llibre Arquitectura del sol: "El cap Salou era un racó totalment ferèstec... a cala Crancs, hi havia una petita cabana de troncs i la platja era un paradís. El fort impacte paisatgístic que s'albirava des del far, la barreja de suavitat i duresa de les vistes de la cala de la Font, amb les seves desaparegudes dunes i els Ports de Besseit, impressionava els visitants”.
A finals de la dècada dels 50 ia mitjans dels 60, una vegada superada la postguerra, amb una classe mitjana treballadora a l'alça, es va iniciar una primera fase de promocions domèstiques a la costa catalana. L'any 1960, el cèlebre arquitecte Bonet Castellana va rebre l'encàrrec de la redacció del Pla Parcial i del Projecte d'urbanització Ntra. Què l'havia portat fins allà?
Antoni Bonet Castellana va néixer a Barcelona l'any 1913. Quan encara era estudiant d'arquitectura, va formar part del Gatcpac, i va ser discípula de renombrats arquitectes com Le Corbusier, Josep Lluís Sert i Torres Clavé. Instal·lat a París, Bonet Castellana coneix els arquitectes argentins Jorge Ferrari i Juan Kurchan, amb qui marxa a l'Argentina a estallar la guerra civil.
Va ser allà i amb ells, que Bonet Castellana projecta gran part de la seva obra i on plegats dissenyin la mítica silla BKF, més coneguda com la silla Butterfly, una icona imprescindible del mobiliari de disseny del segle XX i un dels millors exemples de la seva arquitectura pel que fa a la simplicitat de materials.
L'arribada arquitectònic de Bonet Castellana és vast, amb edificis tan importants per l'arquitectura moderna com el Canòdrom de Barcelona (premi Fad 1963), la torre Urquinaona o la Ricarda, una casa d'estiueig ubicada al Prat del Llobregat que és una icona d'avantguarda a l'època franquista, on la volta catalana dóna lloc a espais de gran profunditat i transparència.
Però centrant-nos en l'arquitectura de Bonet Castellana ubicada al Cap Salou des del 1959 fins al 1964, dissenyada juntament amb Josep Puig Torné, trobem nombrosos complexos residencials:
L'any 1959, es va iniciar la construcció de la casa Rubió, una habitatge unifamiliar situat davant del mar ia l'abrupte terreny de cala Crancs. L'arquitecte situa la zona d'estar a la planta alta i els dormitoris a la planta més baixa, utilitzant els triangles per adaptar-se als espais aguts oferts pel terreny, i protegint les terrasses amb voladius, configurant-los com a espais de transició entre l'exterior i l'interior. Amb tot, el conjunt de la casa s'adapta harmònicament a la topografia.
L'industrial José Luis Rubió Maestre, propietari de la casa i molt bon amic de Bonet Castellana, va ser uns dels artífexs del desenvolupament turístic del Cap Salou des de la seva posició influent a l'Ajuntament de Tarragona i al club esportiu Nàstic.
L'any 1960, es van construir els apartaments Xipre, al carrer de la Punta del Cavall. Cadascun dels elements d'aquest projecte se situa a la cota natural atorgada per l'accidentat terreny, i les diferents unitats es distribueixen per la parcel·la de manera que totes estan ben orientades, no es fan ombra, i no es tapen les vistes.
L'any 1961, s'aixequen els apartaments Madrid, també al carrer de la Punta del Cavall. És un edifici de 25 unitats d'apartaments que parteixen d'una unitat formal que es repetix 6 vegades. Les habitatges es van esgraonant de manera natural al desnivell de la pendent, i cada dues crugies es produeix un esglaonament i un canvi de pla de la façana. A la secció s'entén molt clarament com s'adapta cada habitatge al desnivell del terreny. L'accés tant a la planta més elevada com a la més baixa, es realitza pel nivell intermedi. La façana que dóna al carrer, on se situa l'aparcament, és opaca i pesada, mentre la façana que dóna a mar, és transparent, amb balcons i finestrals.
El mateix any 1961, s'inicia la construcció dels apartaments Cala Vinya, situats a la Carretera de la Costa. És un gran complex de 90 apartaments d'una sola habitació. Les edificacions són de poca alçada i es desplacen lleugerament les unes de les altres en forma de ziga-zaga. La part central, més deprimida, es reserva a l'aparcament, diferenciant així el trànsit rodat del de vianants. La part central, més dil·latada, és reserva a la piscina.
També l'any 1961, veuen la llum els apartaments Reus del carrer de la Punta del Cavall. De planta quadrada i units a través d'uns passadors que es van escalonant tot adaptant-se al terreny, s'agrupen en 3 blocs independents, cadascun dividit en 4 unitats amb 4 pisos i 4 dúplex cadascun.
El mateix any, s'aixeca la casa Van der Veeken, al carrer de la Punta del Cavall. Aquí el triàngle s'eleva sobre el terreny inclinat on s'assenta. Desgraciadament, després de la “rehabilitació” feta pels nous propietaris, l'obra de Bonet Castellana ha desaparegut.
Aquest triangle tan característic de l'arquitectura de Bonet Castellana, emprat per pal·liar els desnivells del terreny, el tornem a veure on avui dia és el centre cívic Els Triangles, a la platja de Cala Crancs.
L'any 1964 es va aixecar la Torre Itàlia, situada al punt més elevat del Cap Salou, lluny de les platges i de les vistes al mar. Segurament això va motivar Bonet Castellana a projectar un edifici d'alçada considerable.
Quins trets comuns podem observar de l'arquitectura de Bonet Castellana a partir d'aquests exemples? Veiem que l'arquitecte va experimentar a cada projecte sobre la manera de situar-se al paisatge, a la topografia, ja fos mitjançant la retícula, el triàngle o la repetició. La majoria dels seus edificis passen desapercebuts, doncs era conscient de la inconveniència de desvirtuar la riquesa paisatgística dels paratges de Salou que ell tan estimava.
A Monapart Tarragona sabem apreciar l'alt valor arquitectònic d'aquestes habitatges d'autor, i pensem que aquest arribada dels arquitectes Bonet Castellana i Puig Torner s'ha de preservar i cuidar.
