Amat Sole

Amato és ella, ell és un Sole, i el seu treball de restauració és digne de lloança.

No ho diem nosaltres, també ho ha dit la prestigiosa revista AD al número d'aquest mes.

Arribem a la seva botiga-taller al Raval on s'accedeix per un pati molt lluminós que fa olor de cigrons amb xoriço, i sense dilació ens mostren i descriuen amb afecte tots i cadascun dels objectes restaurats. Una cadira tirada al carrer, un llum oblidat en un magatzem, flascons antics de farmàcia, miralls plens d'històries (hi ha, si els miralls parlessin…). Tot està molt cuidat, molt i pensat fins a l'últim detall.

Els objectes, mobles i làmpades que cauen a les mans se salven d'una mort segura.

És més, molts ja havien mort, i quan arriben al seu taller, els mimen, els reinventen i els donen una nova vida, recobren la dignitat que havien perdut (o l'hi havien robat?).

És curiós perquè se't fa molt evident que conserven el seu caràcter, però no veus les cicatrius.  

Hi ha molts quilos de creativitat i moltes hores darrere de cada objecte. Ja ho diu en Ramon, «rasca rasca, escata escata, pule pule», i aquesta amabilitat amb els seus mobles també es tradueix després en el preu, ja que la teva butxaca no patirà. És més, sortirà del pati cantant a pulmó 'O sole meu…'