A casa de Michele Bajona
En Michele Bajona és arquitecte i pintor i viu a cavall entre Barcelona i Nova York. Amb aquestes coordenades, el panorama és magnífic... Imagineu-vos a més si us dic que és italià. Imaginatiu, de gust molt educat, un gran conversador amb molt sentit de l'humor i gran admirador de Le Corbusier...
Carles Bonnin ens va parlar d'ell. Es van conèixer durant un aperitiu a Cadaqués. Al Marítim sempre escassegen les taules, i tots dos són d'aquella mena de tipus relaxats i oberts a la vida als quals no els importa compartir taula amb estranys. Es van caure molt més que bé, i aquella mateixa tarda, en Michele va decidir organitzar una festa per celebrar que s'havien conegut.
Michele Bajona És arquitecte i pintor i viu a cavall entre Barcelona i Nova York. Amb aquestes coordenades, el panorama és fantàstic... Imagineu-vos a més a més si us dic que és italià. Imaginatiu, de gust molt educat, un gran conversador amb molt sentit de l'humor i gran admirador de Le Corbusier...
I així és precisament la casa on viu juntament amb altres artistes i la seua companya Thelma Seguí, també arquitecta i fotògrafa. Rodejat de poques coses, de senzillesa aparent, de gust exquisit, de flors glorioses i jocs màgics de llum que penetren pel saló i travessen tot el pis, de parets que ressonen les rialles dels gradivinos…
Em diu que és una nova tribu urbana d'artistes que es reuneixen al saló de casa seva al carrer Gravina per confabular i canviar el mónAquí és on passen les coses—Em diu també que tenen la millor recepta de massa de pizza de l'univers, la Gradivina, i que, com el mite de Gradiva, qui se la menja avança i pot arribar a travessar les parets…
I una cosa porta a l'altra i així la vida transcorre, feliçment uns dies, no tant uns altres, i nosaltres enmig de la marea, buscant el centre de gravetat permanent… A Nova York carrega les piles arquitectejant residències privades, a Barcelona les descarrega pintant aquarel·les, buscant la llum perfecta del seu admirat Sorolla al Cercle Artístic de Sant Lluc.
Les seves obres han estat exposades en mostres col·lectives i individuals a Nova York, a Barcelona (actualment hi ha una exposició al Institut Italià de Cultura de Barcelona), i a la seva Itàlia natal.
Recentment ha estat guardonat amb el primer premi al millor vídeo documental en la 54a Biennal d'Art de Venècia, al pavelló d'Itàlia, amb un vídeo homenatge a Barcelona i els seus artistes: Barcelona.
* Massa de pizza Gradivina:
750g de farina de força
250 g de farina normal o integral
25 g de llevat fresc (Levital)
1/2 l d'aigua tèbia
Barrejar l'aigua, amb el llevat i la farina. Primer afegir la farina de força, després, a poc a poc i amb les mans, la normal o integral. Has de posar les mans a la massa fins al fons, res de miraments, i continuar pastant amb molt d'amor i lliurament fins que la massa es despegui dels dits.
Un cop passat tot això, ja la pots amanir amb una culleradeta de sucre, una cullerada de sal fina i una altra d'oli d'oliva verge. Després de tant de tragí, deixa-la reposar unes hores perquè pugi.
Separa la massa formant 4 o 5 «tetilles» i envuelve'ls en un drap perquè llevin unes dues hores en un lloc sec i no fred. Després, envuelve'ls en paper film i congela'ls si és que no te'ls has de menjar al moment. Quan arribi el moment, descongela'ls a temperatura ambient. Això d'ensenyar-te a pastar pizza… Això ja són figues d'un altre paner!
