Ruzafa, el barri més cool de València

Avui dia molts valencians volen viure aquí. Vegem per què.

Ningú pot negar que Ruzafa és el barri de moda de València. Un barri que no té res a veure amb el que va ser fa uns anys (no gaires) i on la creativitat, una oferta lúdica molt àmplia i una màgica combinació de tendència i tradició han obert una bretxa en la marginalitat i dubtosa reputació que sempre han estigmatitzat el barri.

Ruzafa és el barri de moda de València

Et proposo un passeig per vuit dels carrers més característiques de Ruzafa, on t'explicaré la tipologia d'habitatges que hi pots trobar i el preu mitjà per metre quadrat. Sens dubte, informació molt útil si ets valencià/anai estàs pensant en comprar pis a Ruzafa. Véns?

Els vuit carrers de Ruzafa

Carrer Sueca: Aquest carrer té el millor de les dues veïnes, la marxa i diversitat del carrer Cadis i l'ambient faller eixordador del carrer Cuba. A més, ens serveix per definir els carrers de la zona oest del barri: edificis de la primera meitat de segle XX majoritàriament (encara que amb excepcions destacables), amb la configuració típica d'eixample de dos habitatges passants per altura (patró comú a tot el barri), preus mitjans de venda de 2.000 €/m2, amb una taxa d'habitatges amb ascensor de més del . Les façanes donen un aire molt colorit, comú al barri, i que en aquest carrer arriben al seu màxim exponent; a més, el carrer Sueca millora a mesura que ens apropem a la Gran Via. Tot i la vida que posseeix, no és una zona excessivament sorollosa… encara que quan arriben les falles, el canvi és radical.

• PROS: possiblement, un dels carrers més in ara mateix.
• CONTRES: no apta per a ermitans, especialment al mes de març.

Carrer Literat Azorín/Reina na Maria/Pere III el gran: D'acord, tècnicament són tres carrers, però nomenclatura a part, es tracta del carrer més heterogènia del barri. Neix als peus del Parc Central, travessa les pomes on fa no gaires anys s'acumulaven les botigues de majoristes xinesos (i en aquestes dues pomes, al març, també caldria esquivar dues de les falles més concorregudes de Ruzafa), passa al tram central pel mercat i segueix fins a l'avinguda Regne de València convertida ja en un carrer més assossegat. Per això, en aquest carrer podem trobar trets de les cares de Russafa (i els diferents tipus d'habitatge).

• PROS: tota Ruzafa en un carrer.
• CONTRES: tota Ruzafa en un carrer.

Carrer Russafa: Veient el seu traçat actual, endevinem que el carrer naixia al barri de Sant Francesc i baixava des de l'extrem sud de la ciutat per travessar l'antiga població de Ruzafa. Aquest carrer és com un braç del centre de València que s'endinsa al barri i conserva un cert aire de carretera. Pot ser que aquest segon punt sigui una percepció personal, però el tram que ve serpentejant des del mercat i arriba fins a la Gran Via conserva força l'aire original de via principal, amb un toc aburgesat i molt comercial, sobretot al tram anterior a la plaça de toros. Els preus dels habitatges aquí estan més propers als 3.000 €/m2 i la tipologia és una mica més heterogènia. No oblidem que el darrer tram del carrer és compartit amb el barri del Pla del Remei (que encapçala segons quins rànquings de preus de vivenda de la ciutat).

• PROS: Un dels carrers més prime del barri.
• CONTRES: Encara que captura el sabor de via principal de Russafa, no té l'essència del barri tan marcada.

Avinguda Regne de València: aquesta avinguda, que divideix diagonalment l'Eixample des de la Gran Via fins a Peris i Valero, podria patir la lleugera falta d'identitat que podem trobar al carrer Ruzafa, però lluny d'això, suma els caràcters dels barris que separa. Aquí xoquen frontalment l'aspecte més formal i burgès del barri de la Gran Via amb el més bohemi de Ruzafa. Molt comerç cool, una passejada molt verda, i una estació “surf-terrània” (sí, si baixes –il·legalment– no podràs agafar el metro, però podràs navegar) són algunes de les seves senyes d'identitat. Molt heterogènia també quant a tipologia d'habitatges, l'equador dels preus se situa en 2.300 €/m2, amb ascensor a més d'un 90% dels pisos en venda.

• PROS: Possiblement, l´avinguda més xula de València.
• CONTRES: Si no t'agraden les avingudes…

Carrer Lluís de Santàngel: és un dels carrers més representatius de la zona est de Ruzafa i, segons la meva opinió, la més bonica. La zona per si mateixa té més ànima d'Eixample, però a un pas d'on es cou tot. És com viure a la mansió del costat de Charlie Sheen: segur que et convida a totes les seves festes, però quan et cansis podràs anar a dormir tranquil a casa, encara que sigui arrossegant-te. I hi ha una bona oferta gastronòmica: en aquest carrer, per exemple trobem el restaurant Ancón ia dues passes, el restaurant Canalla Bistro, llorejat amb una estrella Michelin. Els habitatges de la zona tenen el caràcter dels carrers Salamanca, Císcar i la resta, però a un preu un 15% inferior (sobre els 2.200 €/m2).

• PROS: Zona força tranquil·la del barri.
• CONTRES: Si et va la merenga, no és el teu carrer.

Carrer Filipines: Aquest carrer representa a la perfecció el canvi que ha experimentat Ruzafa. Fa poc era un carrer força trist, on el barri acabava contra un mur que semblava albergar un forat negre al seu interior. Avui, d'aquest forat comença a sorgir l'anhelat Parc Central i totes les promeses. Trigarà anys a estar acabat, però la bona notícia és que comença des del carrer de Filipines i ja es noten els resultats, ja que ha estat reurbanitzada i comença a tenir bona cara. Possiblement, avui dia sigui la zona més econòmica del barri (habitatges per menys de 1.900 €/m2) i la qualitat dels edificis és inferior a la mitjana, però no gaire temps… Per cert, aquí viu la Pantera Rosa, que va néixer vermella, després es va tenyir d'òxid i després la van pintar… de rosa.

• PROS: Aposta de futur.
• CONTRES: Encara falta una mica de soroll d'excavadora per arribar al paradís Central.

Carrer Mossèn Femenia: Representa la Russafa més cèntrica i, sobretot, la més boja. Neix al mercat i és de vianants fins a mutar a Puerto Rico. Si us ve de gust procrastinar, podeu entrar a Street View i veure com era aquest carrer el 2008. Us faig un spoiler: era terrible. Però això la fa més especial perquè ara té un color i una pinta genials i és l'epicentre de la vida nocturna del barri. Els habitatges en aquest carrer tenen més solera, encara que és més fàcil trobar habitatges sense ascensor i més difícil encara trobar aparcament. Els preus ronden els 2.100€/m2.

• PROS: Un dels carrers més genuïns i “més Russafa”.
• CONTRES: Ets a l'epicentre, amb totes les conseqüències.

Carrer Castelló: Aquest carrer representa molt bé una zona aïllada del barri, que ha evolucionat alhora, encara que d'una forma lleugerament diferent, ja que muta cap a un perfil més comercial “mainstream”, amb Primark inclòs. Té un rotllo diferent de la resta de Ruzafa, però té rotllo. I la casa jueva! La tipologia d'habitatges en aquesta zona és heterogènia i el preu mitjà ronda els 2.300 €/m2, també a causa de la proximitat al centre de València.

• PROS: No és a la boca de tothom, però és un lloc amb encant.
• CONTRES: No vinguis aquí a buscar els llocs més hipsters i cuquis de la ciutat.

I per finalitzar… Una mica d?història. Des dels orígens de Ruzafa com a municipi al barri cool de València que és avui.

Els fitxers remunten a l'època musulmana de València. Ruzafa és una paraula àrab que significa “jardí”, i apunta a la residència d'Abd Allah al-Balansi, príncep omeia instal·lat al costat de València. Fent un salt d'uns sis segles trobem un nucli poblacional independent de la capital, que s'estenia cap al sud i que, després de la desaparició de les muralles, fou annexionat a València a finals del segle XIX engolit per l'Eixample.

Dels tres barris de l'eixample valencià, Ruzafa és l'únic que manté un centre històric. És un barri familiar, tradicional i amb comerços de proximitat.

En aquesta nova configuració, les famílies més acabalades es van instal·lar a les zones més properes al centre i les que envolten la Gran Via del Marquès del Túria, mentre que les famílies més humils van tendir a ocupar Russafa, que es va convertir així en un barri familiar, tradicional i amb un teixit comercial de proximitat.

Durant el segle XX Russafa experimenta dos canvis radicals: per una banda, es converteix en una zona amb altes taxes de marginalitat i delinqüència, especialment a la zona oest Tal com ens explica. Víctor de Vicente, dissenyador gràfic i veí del barri testimoni de tot el procés, és a partir dels anys 70 quan els comerços tradicionals comencen a tancar, les infraestructures es deterioren i Ruzafa atrau les capes més deprimides de la població, tant nacional com immigrant. De l'altra, a principis dels 80 i durant els anys daurats de la Ruta del Bakalao, obren al barri locals i negocis conflictius. En Víctor recorda com va passar de caminar tranquil pel carrer sent un nen a presenciar baralles des de la finestra de casa seva. Aquesta situació va generar molta incomoditat als veïns del barri, que van forjar una força veïnal que al final va resultar decisiva.

Als anys del boom immobiliari, Ruzafa viu un punt d'inflexió per diversos fets: iniciatives privades comencen a renovar molts dels habitatges i comunitats, cosa que coincideix amb la pujada de preus generalitzada que també marca l'inici de certa gentrificació. La comunitat xinesa abandona el barri a favor dels polígons industrials (Manises), el germen bohemi i creatiu comença a atraure un nou tipus de comerç, i l'ajuntament anuncia la segona part del pla RIVA el 2005. El pla no s'executa com a tal, i s'abandona el 2007, tot i que el procés ja és imparable. Un altre pla d'origen públic cobreix en part el que s'ha promès, i Ruzafa comença a lluir diferent…

Als anys del boom immobiliari, Ruzafa comença a convertir-se en el barri valencià de moda que és avui.

Després d'anys de lluita, els veïns comencen a veure un equilibri entre allò adreçat a la gent que ve d'altres indrets de València atreta per l'oferta cultural i d'oci, i les necessitats dels habitants del barri, que malgrat la gentrificació, segueix tenint una base molt local. Van ser molts els anys en què va coincidir una gran afluència de visitants amb un gran èxode de nens buscant escola… Però amb el Parc Central més a prop, s'espera més equilibri entre l'oferta lúdica del barri (restaurants, bars…) i l'equipament per als veïns.

La part oest del barri, la quadrícula entre els carrers Filipins (i Gibraltar), Sueca, Centelles i gran via Germanies, era la zona més deteriorada de Ruzafa i on més han trigat a arribar tots aquests canvis. De fet, fa aproximadament tres anys, els agents immobiliaris encara solíem trobar cert rebuig respecte als habitatges en venda en aquests carrers ja que la gent s'interessava per pisos als voltants del mercat ia la zona veïna a Marqués del Túria. Però ara el panorama és molt diferent! Nosaltres mateixos, des que hem instal·lat la seu de Monapart València al coworking de TioVivo Creatiu ubicat al barri, ens hem adonat que aquests carrers tenen un halo especial, una suma del caràcter original de Ruzafa, un toc àrab i un altre toc creatiu i bohemi… I molta, molta vida.

Ruzafa és el barri de moda de València. Et proposem una ruta pels seus vuit carrers principals i t'expliquem les tipologies d'habitatge i el preu/m2 a cadascun d'ells. Informació molt útil si estàs pensant a comprar una casa a Ruzafa, no trobes?