Recordo allà pel 2005 a Alacant, quan era habitual en qualsevol conversa a la barra d'un bar, sentir com n'és d'increïble aquella operació de compravenda o “passi” en què un full havia comprat un pis per xy al cap de pocs dies l'havia venut per força més que x. I és que en aquells dies, si havies venut alguna cosa relacionada amb el totxo, més valia que ho haguessis fet enganxant un autèntic pelotazo, perquè si no, no et quedava més remei que guardar-te la notícia per a tu mateix i empassar-te el gripau tret que volguessis córrer el risc de resultar un “pringao”.
Eren dies d'“una ronda per a tothom”, el parc immobiliari no parava de créixer i vendre pisos era un joc de nens. Ningú sabia que era la prima de risc, ¡ ni falta que ens feia! Però aquests temps van quedar enrere i vam descobrir que el Banc Central no era la sucursal més propera a l'ajuntament, que els homes de negre que ens rescatarien no ens lliurarien d'invasions alienígenes, i que el govern no tenia una màquina de fabricar bitllets tal com imaginàvem veient com actuava.
Va arribar la crisi econòmica i als bars anàvem a ofegar les nostres penes. El discurs triomfal va donar pas al “conec algú que ha comprat una autèntica ganga…”, seguit de les desgràcies d'aquell que va veure com es depreciava casa seva fins a límits insospitats, com embargaven el veí que va perdre la feina, com els bancs i caixes no volien sentir la paraula préstec hipotecari… I mirar-nos sorpresos preguntant-nos com havíem arribat a ficar-nos en aquell forat.
I com estem ara? Ara sembla que treuen el temps de canvi, de tendències positives ascendents, de recuperació de leconomia i per tant del sector immobiliari. L'alegria ha tornat als bars a Alacant perquè aquells que negaven el crèdit es tornen a posar facilons forçats per polítiques d'estímuls, perquè la paraula ajust o retallada grinyola en campanya preelectoral, perquè ja no es pot estar pitjor, perquè l'economia és cíclica i toca recuperació… O potser és una barreja de tot això.
Ara sembla que treuen el temps de canvi, de tendències positives ascendents, de recuperació de l'economia i per tant del sector immobiliari.
És evident que estadísticament el mercat immobiliari està despertant, ja que les vendes han augmentat suaument però amb pas ferm en aquest darrer any i s'albira la llum al final del túnel.
Fruit d'aquest nou escenari, comença a sentir-se als bars un rondinaire cendrós que amenaça aquesta alegria primerenca, encara que pot ser una gran oportunitat per a qui ho sàpiga interpretar correctament: “Els preus no només han deixat de baixar sinó que estan pujant”. Com!? Quina mala memòria que tenim senyors. Dels directors de “O sota el preu fins on el mercat m'indiqui o no podré vendre” als directors de “Pujaré el preu de casa meva (que segurament estava sobrevalorada i per això no es venia) perquè diuen que els preus estan pujant”. I de carajillo en carajillo tir perquè em toca.
Com a antídot a aquest mareig, la propera vegada que vagis al bar i sentis aquests discursos pseudoimmobiliaris, tingues clar:
1. Els preus han començat a estabilitzar-se a algunes ciutats d'Espanya, entre elles Alacant ciutat en zones centre i platges, i han començat a pujar molt lleument (un 3-5%) a zones premium de ciutats com Barcelona, Madrid i Bilbao. Però compte, això no vol dir que un pis fora de preu de mercat passi de la nit al dia a estar en el seu just preu o fins i tot per sota. Els pisos cars seguiran sense vendre's si no en corregeixen el preu, i el que sí que faran és servir de palanca perquè es venguin els que tenen un preu ajustat a la demanda.
2. Ha tornat una certa alegria i la gent s'està animant a comprar. Alguns perquè no volen que se'ls escapi “l'última ganga”, altres perquè “per tenir els diners morts de fàstic en un banc…”, i altres per l'obertura dels crèdits. Però novament, compte amb pensar que la demanda s'ha tornat boja i que la gent acudirà en massa a les immobiliàries a la recerca de pisos al preu que sigui. La gent està animada a començar a buscar, que no és poca cosa! I serà, com sempre, el mercat el que s'encarregarà d'ajustar oferta i demanda.
3. És en aquest equilibri on cal instal·lar-se per saber propiciar preus congruents al moment que satisfacin les pretensions de futurs compradors i venedors. Per això, és hora d'afinar bé llapis i calculadora, de conèixer el sector més que mai, d'interpretar bé els desitjos del comprador i les necessitats del venedor.
4. Si puges el preu del teu habitatge de forma desproporcionada en els propers mesos-anys faràs que no es vengui.
Fes cas al teu agent immobiliari, doncs si sap què es fa (Com hauria de ser l'agent immobiliari perfecte?), t'ajudarà a vendre el teu pis aviat i al millor preu possible acord amb el moment present i evitarà que cometis aquests cinc errors pels quals no es ven el teu pis. Si vols una valoració gratuïta del teu habitatge, sense compromís, argumentat i sense generar-te falses expectatives, sol·licita-la gratis aquí.
En resum: Alacant, sobretot les zones centre i platges, està estabilitzant el preu dels pisos, però encara és aviat per parlar duna pujada dels mateixos. Aquesta estabilització, juntament amb la recuperació de cert optimisme i confiança en la població, propiciarà que la baixada de preus d'aquests últims anys arribi al final, ia mitjà termini, oferta i demanda se sintonitzessin com correspon. I si us plau, no caiguem en els mateixos errors i interpretem aquesta alegria com la tornada a la “barra lliure per a tots”. Siguem prudents, informem-nos, assessorem-nos per un bon professional i… un carajillo i cap a casa.
Sempre hi ha gent en un bar i sempre sents contertulis parlant de futbol, cagant-se als polítics o sobre les pujades i baixades dels preus de l'habitatge. Segurament aquest tema s'emporta el palmell. És evident que ha tornat certa alegria a l'economia i al sector immobiliari, però aquest article de Monapart Alacant és una crida a la prudència.
