La casa del futur per al consumidor d'ara
A Instagram només veiem ceràmica, terres hidràulics i macramé. S'ajusta l'obra nova a les necessitats i els costums de l'usuari d'avui?
En una entrevista recent a Josep Jorge, director de Fomenti, consultora en innovació al sector immobiliari (EjePrime, 5 de desembre de 2019), aquest afirma: «No és qüestió de tenir més tecnologia al?habitatge, sinó d?acostar l?habitatge a l?usuari. (…) Les promotores cada cop posen més tecnologia als habitatges, però els usuaris volen fer un ús més humà d'aquesta tecnologia.»
Al primer Speakeasy que va organitzar Monapart l'abril de 2017, titulat «Vella Obra Nova», es va fer evident que en general, les promotores d'obra nova residencial coneixen poc o gens l'usuari per a qui construeixen, segueixen ancorades en un enfocament a producte i les seves decisions es basen en criteris d'estricta rendibilitat. Moltes no es plantegen o no tenen lhàbit ni les eines per conèixer millor al seu client i oferir-li un producte acord. I per arrissar el ris, si ho volguessin fer, haurien d'entendre que la segmentació tradicional per sexe, edat, poder adquisitiu, nivell cultural i zona avui dia es queda curta. El nou consumidor és híbrid i la presa de decisió depèn del moment de consum en què es trobi (gràcies Borja Martín), cosa que és molt més sofisticada i requereix un altre tipus d'eines d'intel·ligència actitudinal. El màrqueting mix ja no té 4 pes sinó 5: la de persones.
En aquest recent article Are We Listening? (Roca Gallery, 2 de desembre de 2019), Angus Bruce, director de Hassell, estudi d'arquitectura del paisatge, deixa clar com la reflexió sobre el disseny de l'habitatge i la ciutat del futur no s'ha de limitar a l'arquitectura strictu sensu sinó fer-se des d'una mirada transversal i holística que englobi disseny, medi ambient, art, mobilitat, etc. Per què? Perquè la frontera entre el que és privat i el que és públic és cada vegada més difusa i l'habitatge ja no és només el que hi ha després de creuar el llindar sinó també el quiosc de la cantonada, l'olor de pa acabat de fer de la fleca de baix, el soroll del bus que passa per davant, el cicle de cinema a la filmoteca, etc. La meva rutina dins de casa i el que passa fora formen un tot indissociable de la meva experiència domèstica i si algú avui està decidint si construir pisos grans o petits, donar més llicències turístiques o limitar-les, invertir en una xarxa de transport públic que comuniqui cada extrem de la ciutat, crear zones verdes o oferir una agenda d'activitats dinàmica i de qualitat, etc. tot això afectarà directament a dissenyar un habitatge/ciutat del futur que respongui a les necessitats/felicitat dels qui l'habiten. Però, repeteixo, abans cal preguntar.
I això és precisament el que Angus Bruce va preguntar als urbanites del futur, és a dir, els nens d'ara, i (a toro passat resulta obvi) la «jugabilitat» va emergir com un factor important a tenir en compte a l'hora de reflexionar sobre els espais urbans: «La jugabilitat aporta vida als espais de la nostra ciutat i encoratja les persones a quedar-se, explorar i, el més important, somriure. El joc porta alegria, ajuda les persones a sentir-se connectades, incloses i estimulades per les ciutats on viuen.» I em pregunto... Aquesta jugabilitat ens la pot aportar la tecnologia? Així que tornem al punt de partida.
Busco promocions d'obra nova a Google i em trobo amb nombroses promotores que parlen d'acabats de luxe i tecnologia avantguardista, habitatges intel·ligents, edificis intel·ligents, habitatges amb tecnologia d'última generació… technology is the new black. Tot i això, quan em capbusso a Pinterest oa Instagram, on està el mercat opinant 24/7, totes les imatges domèstiques apunten a posicions retro i molt conservadores. Fes tu mateix la prova i veuràs que en aquestes plataformes l'habitatge és ple de palmeres en testos de fang sobre parets blanques i terres de parquet en espiga, catifes marroquines, terres hidràulics, kilims, tapissos, i macramé senyors! Aleshores? Per què aquest gap entre l'habitatge smart que se'ns ofereix i el que ens agrada? Potser el gap és definir exactament els beneficis que reporta aquesta tecnologia al consumidor d'ara i no al d'aquí uns anys i en aquest cas, seria més idoni parlar de smart living i no tant de smart homes. Sigui com sigui, el gap no és només problema del sector immobiliari, ja que tots els sectors es veuen afectats per una demanda que sempre va per davant en un entorn on el canvi és la constant.
La rutina dins de casa i el que passa fora formen un tot indissociable de la nostra experiència domèstica
Vegem… la majoria tenim un assistent personal a la butxaca badallant tot el dia (Hola Siri…) o acumulant pols al saló (Alexa, Cortana, Google Assistant…) ia qui, molt de tant en tant, despertem de la letargia per demanar-li que ens posi tal o tal cançó. Amb tot el que podríem demanar-li! I malgrat que les vendes d'aquests altaveus intel·ligents són un dels sectors de creixement més ràpid dins del món tecnològic, amb unes vendes que van créixer un 96% el segon trimestre d'aquest any (30,2 milions d'unitats segons Strategy Analytics) i que Alexa d'Amazon va superar els 100 milions d'unitats venudes a tot el món el Nadal passat (L'Economista, 7 gener 2019), tot apunta que sí, en un futur no gaire llunyà aquests assistents activats per veu reformularan els nostres hàbits de compra online peeeero, a dia d'avui, menys del 20% els utilitzen per comprar productes sinó per escoltar música o podcasts, conèixer les últimes notícies, el temps o l'estat del trànsit. El que he dit…
I per acabar. Si l'any 2060 la població a la Unió Europea per sobre dels 65 anys rondarà el 40% del total (2 de cada 5 persones!), només en termes pressupostaris, la despesa en assistència sanitària passarà del 6,9% al 8,3% del PIB i en molts països el pagament de les pensions La casa del futur per al consumidor defineix en el fons un repte social i econòmic enorme. Ja veurem quin paper hi jugarà la tecnologia.
