Conforme pujava rampes i escales, sentia la descompressió del que busseja a metres de profunditat. Acabava de deixar la Rambla amb la gent ràpida i els sorolls bojos per endinsar-me al Barri de Santa Cruz. Mirant carrerons, reixes, testos, portals antics, gent de pas lent. Olorant aromes prestades per flors i pedres. En només dos minuts ja no hi havia ciutat, hi havia poble; ja no hi havia gent sinó veïns; no havia soroll sinó sons. I després del carrer Toledo i d'una escalinata vigilada per un arbre, arribava a aquesta casa comercialitzada per Monapart Alacant, al costat de l'Ermita de Sant Roque. La porta semioberta, dos cops per anunciar la meva presència, un “Bon dia, es pot?… Que tranquil s'està aquí”. Una breu visita guiada per la casa, una mica de conversa i, en marxar, l'anhel de poder visitar moltes cases com aquesta habitades per gent de paraula pausada i pas lent.
