La segona cita amb la parella de propietaris de la casa va ser per fer la sessió de fotos. Però va ser només una excusa perquè, en realitat, el resultat va ser un menjar idíl·lic de diumenge a principis de maig entre persones que sembla que es coneixen de tota la vida. Asseguts tots quatre a la meravellosa taula de color verd que presideix la cuina-menjador i que amaga una història apassionant com tots els objectes que decoren la casa. Les hores –dono fe– passen molt ràpid aquí. Mentrestant, les nenes juguen al jardí, aquell jardí del qual com ella explica, fa temps la filla d'uns bons amics seus va dir: “Mira la mare, el seu corral és la Serra de Tramuntana!” Curiosa coincidència perquè aquesta havia estat la frase escollida quan vam escriure el primer tweet sobre la casa. Un senyal que es tracta d'una casa especial, tant per les seves característiques, com per la passió que li han fet fora els seus propietaris, amb qui des del primer instant hi ha hagut alguna cosa semblant a un enamorament mutu (potser dit així sona una mica fort!). Aquest idil·li arribarà a bon port… Segur!
