Vaig entrar sense saber-ho en un castell de cartes i plecs de coincidències i afinitats, on hi havia un home que pinta el que vaig confondre amb un porteny d'idèntic nom; un arquitecte amb cognom d'un altre (aquest últim il·lustre i bo i anomenat com jo, anònim i bo el primer), un nen molt gran amb un nom preciós de rei Hongarès i una escenògrafa poc teatral, sent "aquella de la imatge veritable".
Vaig entrar en una casa de noms al carrer Magalhaes: un home que va perdre el nom perquè a l'escola ho explicaven al costat d'un altre (el carrer del damunt) i junts era massa llarg.
Noms tots preciosos amb què muntar una història del Poble-Sec: Diego, José Luis, Laszlo, Verónica, Fernando i Juan Sebastián.
