Estem davant d'un pis molt bonic de dues habitacions, molt ampli, ben comunicat… Sí, sí, tot fantàstic, però anem a allò important: la terrassa rosa.
Cal reconèixer que és una aposta arriscada, però per a gustos, els colors. Hi haurà amants del clàssic que pateixin de la retina en veure'l, però també n'hi haurà que se sorprenguin positivament i sàpiguen apreciar el caràcter desenfadat d'aquest racó. Jo em decanto pel segon. Els blancs i els ocres estaven bé quan els murs es cobrien de calç o de tova, però ara tenim massa opcions per autolimitar-nos en l'experimentació cromàtica de la llar. Podríem generar un debat extens al voltant del color d'aquesta terrassa, amb els seus amants i els seus detractors, però la conclusió és previsible: és una terrassa difícil d'oblidar.
