A Tirso de Molina, carrer de la Magdalena, terres hidràulics i bigues de fusta… Ai! si llegeix això Sabina, ja té mitja cançó feta.
Què tindran les finques antigues de Madrid… I què tindrà aquesta plaça de flors entre La Latina, Lavapiés i Las Letras. Molta vida i moltes històries, suposo. Si és que fins a l'estació de metro té aquell…
El cas és que aquí s'amaga aquest pis comercialitzat per Monapart Madrid, meitat restauració, meitat obra nova amb el seu hidràulic català de veritat, les bigues de fusta de veritat, el pati interior bonic de veritat i les portes antigues de veritat. Aquí han recuperat el més bonic del que és antic i ho han barrejat amb art i sense estridències amb materials nous i amb aquesta llum de les coses noves que tenen els quaderns sense estrenar.
I és aquí quan es nota que darrere d'aquesta feina hi ha algú que en sap molt, perquè quan les barreges funcionen, tot flueix, com amb la Rosalia, com amb l'Ara Malikian, com amb les núvies que porten alguna cosa nova, una cosa vella i una cosa prestada.
I de nou l'esperit sabiner de la plaça s'apodera de mi…”La més vella de totes les modernes… la més moderna de totes les velles…. a La Magdalenaaaaaa”
