Des del petit balcó d'aquest pis sobre la Plaça Sant Just vaig veure passar les guiris marcades a foc pel sol de maig i altres turistes (il·lustrats) visitant el Palau Moxó, estudiants en pantalons curts, una cambrera argentina del Bliss, el vehicle dels serveis municipals de neteja (verd llima sobre blanc) i el seu operari amb tatuatges morencs regiren en gairebé espirals erràtiques sobre el raig d'aigua que rega la plaça, la llum rebota al paviment brillant i fa pujar una olor de pols mullada, de colònies d'estiu a la ciutat, de mercat medieval.
Vaig estirar la mà fins gairebé tocar la pedra: contraforts del segle catorze de l'església de Sant Just i Pastor.
