La frase hauria de ser “si AQUESTES parets parlessin…”. Perquè hi ha parets que parlen –a la seva manera– i que expliquen moltes coses. I a Barcelona en sabem una estona.
A la nostra ciutat hi ha una tradició de graffiti i muralisme que ve de lluny -potser no tan lluny com a Altamira- i que troba un dels seus millors exemples a l'obra de Keith Haring de 1989 replicada avui en un mur al costat del MACBA. A més hi ha visites guiades pels carrers de la ciutat per caçar firmes com Zosen Bandido, Xupet Negre o Miss Van, sense oblidar-nos les desenes de persianes de locals decorades per l'encara infravalorat -el futur ja dirà- Lobizon Art.
Però hi ha una alternativa que permet gaudir de l'art mural sense moure's de casa: viure en un pis amb les parets decorades per un artista com Yoshi Sislay. Entre les parets i els terres d'aquest habitatge (que també tenen la seva història), només ens queda dir “ai, si els sostres parlessin…”.
