Parlarem de pastissos d'aniversari de festes infantils. Hi ha pares que no volen perdre temps i al supermercat més proper, en compren un de Frozen, Monsters, Cars… Un vistós pastís quadrat, prou gran per a tots els nens, molt apetitós en la seva dolçor, malgrat que hagi perdut olor i estigui fet amb molts conservants i colorants. Però tant se val, no hi ha temps i necessito un pastís per a ja.
Altres pares decideixen dedicar més temps i pensen primer quin seria el millor pastís per a la festa del seu fill. I quan ho tenen clar, elaboren una llista de la compra amb els ingredients: sucre, farina (millor d'espelta d'aquella botiga ressò del centre), ous (dels ecològics, encara que siguin uns cèntims més cars), mantega… I ja a casa, ho elaboren. Pesen els ingredients, els barregen, munten les clares a punt de neu… I al final del procés, ho fornegen i vigilen amb cura perquè la massa quedi al punt just de cocció i espongesa. El resultat? Un pastís imperfecte, però que desprèn una aroma a infància com cap altre.
Fem el paral·lelisme d´aquesta història amb el món de l´habitatge. Hi ha un munt de pisos, i molts són molt semblants, amb acabats estàndard, distribucions similars, perfectes a primera vista, sense complicacions ni sorpreses aparents. Però després hi ha aquests habitatges com el pastís fet a casa, pensats, diferents, únics… Vols veure'n un? Doncs scrolea i mira les fotos d'aquí a baix…
Tu monaparter, ja sabem amb què et quedaries.