A Barcelona hi ha una singular convivència d'estils arquitectònics diferents. Tenim modernisme, romànic, neogòtic, neoclàssic, i tots els neos que se t'acudeixin. Fins i tot, un d'aquests estils, el gòtic, ha donat nom a un barri.
I si mirem a l'interior dels habitatges, la gamma d'estils és tan àmplia com els habitants. Però si hi ha un estil que no passa de moda, és el de l'interior d'aquest habitatge, tot en blanc i fusta. Si no fos pels electrodomèstics, seria difícil ubicar-se en una dècada o un segle determinat.
Perquè si alguna cosa funciona, per què canviar-ho?
