Santa Caterina d'Alexandria va ser una màrtir dels primers anys del cristianisme, d'aquells a qui la fe feia sortir miraculosament il·lesos de qualsevol turment excepte la decapitació, com Christopher Lambert a Els Immortals. Passats els anys, els historiadors han posat en dubte no només la immortalitat, sinó l'existència mateixa de la santa. Diuen que algun llest es va inspirar en Hipàtia, una tia grega molt guai però gens miraculosa, i ho va barrejar amb la tradició medieval d'atribuir poders màgics als màrtirs cristians.
Si algun dia la història posa les coses a lloc, proposo mantenir el nom de la plaça i dedicar-la a Caterina Valente, una santa contemporània del món musical, els balls del qual i les seves cançons políglotes tenen molt més en comú amb l'esperit modern, alegre i multicultural d'aquest barri.
