S'hi accedeix des d'un carrer silenciós amb un mur com a horitzó. Hi ha una mena d'enfonsament de la façana on se situa una porta obliqua. S'entra en dos temps a un espai cavernós i ceràmic i un espai doble se'ns obre per damunt en forma d'una galeria perimetral com les de les velles llibreries europees.
Al fons de la sala hi ha un espai il·luminat zenitalment: la cuina i un petit menjador per esmorzars i cafès i lectures d'hivern fantasiejant amb un sol que pica.
Després vénen les habitacions: grans, gegants com a habitatges dins d'habitatges, els dominis privats dels que viuen junts: “A Room of One's Own” de Virgina Woolf, el refugi de l'adolescent que defuig.
Per fi altres detalls aparentment menors que no hi són mai: un bany amb una finestra que obre a la terrassa, una escala de geometries improbables i la pagesa de fusta que mira, des de fa tants anys, un punt indefinit d'algun carrer inexistent.
Descobreix més coses sobre aquesta casa a aquest reportatge emès el juny de 2011 al programa Connexió Barcelona de BTV.
